tonina | 02 Febrer, 2010 14:00 | 

Avui fa un dia plujós. Des del matí el cel ha estat cobert per una fina boira de plugim que sembla no tenir fi.
No vull tornar a casa. Allà no puc respirar, és com si l'aire no em bastàs per respirar, com si l'oxigen no fos del gust del meus pulmons. He arribat al límit de les meves forces i ja no puc seguir aguantant més la situació. Vull fugir, escapar-me on ningú em pugui trobar, on ningú em reconegui pel carrer. Si m'haguessin dit que la vida d'una artista era així de dura, crec que m´ho hauria pensat abans d'entrar dins aquest món, malgrat cantar sigui la passió de la meva vida.
Ara, però, necessito ser lliure, trobar un espai on pugui viure tranquil.la, on no sigui el centre d'atenció i on no sigui aquella estrella famosa, on la cantant deixa lloc a la persona i jo pugui tornar a ser "jo" altra vegada. Sí, he de fugir de tot. Ara mateix, necessito marxar d'aquí.
Taxi! Taxi!
Sóc dona, mare, filla i mestra. M'agrada la musica, el cinema, llegir novel.les i la mar. M'encanta anar a fer "cafetets" i passejar.

| « | Març 2010 | » | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
| 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 |
| 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 |
| 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 |
| 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 |
| 29 | 30 | 31 | ||||
Gràcies a tots pels vostres comentaris. Benvinguts M. Pilar i Sergi, un plaer que visiteu casa mia.
Sí, aquest quadre i la figura de la dona, fa aquesta impressió: la dona que fuig... que vol fugir...per tornar a ser lliure. M'ha agradat el teu relat.
Felicitats pel relat! Les traves de la fama, i ella que només volia cantar i ser escoltada. ^_^
Bon relat! si li cal ser lliure res millor que fugir ...agafant un taxi!
Un relat ben escrit i que a mesura que vas llegint veus que el text s'adapta al quadre la mar de bé.