tonina | 20 Gener, 2010 21:40 | 

Imma Monsó, ens ofereix la història d'un viatge, un viatge a tres bandes, per un part, el de la protagonista , una escriptora de mitjana edat que ens acosta al fet d'escriure, a la literatura, i parla del fet de crear i escriure històries, algunes vegades de formes ben peculiars. Per una altra part, el del jove que l'acompanya, envoltat d'obsessions, amb greus problemes d'adaptació social, tot i ser un jove agradós i amb èxit econòmic. I per últim, la del jove aventurer de poble petit, apassionat pel vol, que ens acosta als desitjos i il.lusions de llibertat i joventut.
Al principi la lectura se'ns pot fer una mica lenta ja que l'autora es recrea en la vida de cada un d'aquests tres éssers però la novel.la va agafant acció, va "in crescendo", per acabar de forma extraordinària i sorprenent, amb un enllaç de casualitats.
Una bona novel.la que ens fa reflexionar, un cop passen els dies, sobre la manera com vivim i com volem viure, talment els tres personatges als quals acompanyarem en aquesta magnífica lectura.
Sóc dona, mare, filla i mestra. M'agrada la musica, el cinema, llegir novel.les i la mar. M'encanta anar a fer "cafetets" i passejar.

| « | Març 2010 | » | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
| 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 |
| 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 |
| 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 |
| 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 |
| 29 | 30 | 31 | ||||
Us segueixo, i m'ha fet gràcia veure comentat aquest llibre. Per mi la Monsó té la gràcia de dir coses molt profundes i interessants d'una manera aparentment senzilla. Fa pensar. Tot el que llegeixo d'ella m'agrada, però "Una tempesta", la que més. "Com unes vacances el vaig trobar més enigmàtic".
jo també l'he comentat al meu blog, tot just avui. Possiblement, el meu llibre preferit de l'Imma Monsó sigui Tot un caràcter
I és que de vegades les històries has de deixar-les fer el seu camí i no deixar el llibre de seguida.
No he llegit gaire cosa d'Inma Monsó, però me l'apunto.
lamento no poder-ne dir res...he sentit parlar i bé ,de la Imma Monzó però ai las encara no he llegit res d'ella..gràcies, potser em decidiré a llegir-la
El fet de poder comentar els llibres és fantàstic, és de lo millor de tenir un blog.
Kweilan, jo en vaig dubtar fins al darrer moment, està bé tenir una altra visió.
Gràcies pels comentaris.
El desenllaç, potser perquè el vaig veure venir des del començament, em va decebre una mica.
a mi també em va encantar
És un llibre que va agafant ritme a mesura que vas avançant. Els personatges estan molt ben treballats i el gir final de la novel·la, magnífic.
Com he dit, al principi em va costar enganxar-m'hi, però el final és genial.
Salutacions i bones lectures, Rosa!!
Hola Tonina,
Penso igual, és d'aquelles novel•les que has de pair durant uns dies. A mi també m’ha agradat..
Una abraçada