Administrar

Relats conjunts : Mons paral.lels

tonina | 21 Octubre, 2009 10:00 | latafanera.cat

 

 Mons paral.lels : Daniel Estebe

Sempre havia viscut allà. Primer amb els pares, morts feia molts anys i després amb la Rosa, aquella dona què l'havia retornat al món i a l'alegria.

I ara..., ara l'Ajuntament el feia fora, li tomaven casa seva. Aquell dia, ja feia uns mesos, l'arquitecte municipal li havia explicat el perill de l'edifici, massa vell i massa inestable.

No s'havia de preocupar, però. Des de Serveis Socials li havíen trobat un nou lloc per viure, aviat s'hi translladaria i podria viure amb moltes més comoditats i acompanyat, o això era el què li havíen explicat d'aquell nou lloc, la Residència municipal.

Ara només calia fer les maletes i partir. Però, com s'ho faria per encabir tots els seus records dins la maleta? Com podia posar el vell balancí de la mare i el rellotge de paret, i com endur-se'n aquella petita habitació que la Rosa havia decorat tan pacientment per ser l'escenari del seu amor?  No, tot allò no ho podria agafar, ara ho veia clar. Sols els records i els petits objectes dels seus éssers estimats seria tot el què podria recollir del piset. 

Ho preparia tot demà. Avui encara no. Avui encara gaudiria d'aquelles quatre parets plenes d'amor i vivències  irrepetibles de les quals ell mai n'oblidaria ni un sol instant.

Comentaris

  1. Tonina
    Re: Relats conjunts : Mons paral.lels

    Gràcies Alepsi, annna i Nymnia. Estic contenta què hàgiu passat per aquí.
    Nymnia, no he vist Up, em fa ganes, suposo que la veuré, me la varen recomanar al seu dia i ara tu me la tornes a citar.
    Una abraçada.

    Tonina | 28/10/2009, 17:38
  2. Nymnia
    Relats conjunts: Mons paral·lels

    Ostres, si que és trist... M'ha recordat molt a la pelicula de "Up", una d'animació de pixard. Si no l'has vista te la recomano, em va agradar molt, i diguem que comença així... de totes maneres, la pelicula potser li dona una proposta al protagonista del teu relat... Un petó!

    Nymnia | 28/10/2009, 15:49
  3. Alepsi
    Re: Relats conjunts : Mons paral.lels

    M'has fet posar la pell de gallina... és molt trist deixar un lloc i saber que mai més tornaràs... que d'altres aniran i els ompliran amb les seves il·lusions i els seus propis records...

    I sí, al final, només et queden les petites coses que pots portar-te a sobre....

    Alepsi | 26/10/2009, 17:22
  4. annna
    mons paral.lela

    Aquest relat és realista, molt i trist, cada cop que deixes una vivenda també hi deixes un munt d'hores viscudes, dies, mesos, anys, alegres i tristos, amb rialles i llàgrimes embolcallades de les quatre parets que ho guarden tot.

    annna | 25/10/2009, 17:43
  5. Tonina
    Re: Relats conjunts : Mons paral.lels

    Gràcies Mireia, jo també crec en la importància dels records.
    Xexu, un plaer trobar-te per aquí, benvingut.
    Una abraçada.

    Tonina | 24/10/2009, 18:26
  6. XeXu
    Re: Relats conjunts : Mons paral.lels

    Uf, m'has fet pensar en quan vaig deixar el meu pis de Barcelona. Bon relat, almenys li queden els records.

    XeXu | 24/10/2009, 17:59
  7. Mireia ( un altre invent)
    tendresa

    un relat molt trist Tonina, però és tendre també i reflexa l'importància dels records i dels objectes

    Mireia ( un altre invent) | 24/10/2009, 09:04
  8. Tonina
    Re: Relats conjunts : Mons paral.lels

    Gràcies a tots per passar per aquí. M'agrada participar en aquesta iniciativa de relats conjunts. El relat és trist, sí, però real, intentaré el pròxim fer-lo més divertit, també cal posar una mica d'alegria en les coses.
    Una abraçada.

    Tonina | 23/10/2009, 18:24
  9. Josep B.
    Re: Relats conjunts : Mons paral.lels

    El sentiment de pérdua quan sent vells ens canvien el nostre petit escenari ... ben trobat.

    Josep B. | 22/10/2009, 16:29
  10. rosa
    Mons paralles

    Un relat molt trist i per desgràcia molt actual. Tonina, felicitats per fer-nos gaudir d'aquest relat tan bonic.

    rosa | 22/10/2009, 10:50
  11. Anna
    Re: Relats conjunts : Mons paral.lels

    Quina tristesa...quina duresa....quina realitat mes colpidora.
    Una bona història.
    Un petó, bonica.

    Anna | 21/10/2009, 12:06
  12. kweilan
    Re: Relats conjunts : Mons paral.lels

    Ple de melangia i tristesa...el pas del temps molt ben reflectit. Bon relat!!!

    kweilan | 21/10/2009, 11:42
  13. Elvira
    Mons paral.lels

    Relat realista i un pèl trist...deixar enrere els records viscuts...aquelles parets....l'amor...Bon relat Tonina!

    Elvira | 21/10/2009, 11:14
Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS