Administrar

Relats conjunts : El cafè de nit

tonina | 03 Juliol, 2009 10:30 | latafanera.cat

 

 
 

Havia pensat mil vegades quina roba es posaria si qualque dia ell li demanava per quedar. Ara havia arribat el dia i tammateix encara no ho tenia clar. Li havia dit si li anava bé veure's a les vuit al cafè de nit,  un petit cafè de tota la vida, al centre del poble on hi anaven tots els majors i els jugadors de la contrada. Fins i tot el seu veí, un vell antipàtic, poc amic dels veïns, hi anava sovint. El lloc no era massa idoni per a una primera cita però el què importava era que a la fi, després d'anys d'esperar-ho, avui soparia amb ell, el seu amor secret de tota la vida.

Es va vestir a poc a poc, va intentar no deixar-se ni el més mínim detall, la roba nova i del tall que més bé li quedava, les arrecades, els anells i el collar, tot a conjunt, i fins i tot havia pensat en el perfum, era important, d'ençà que havia llegit la novel.la de Suskind, El perfum, sempre pensava en la importància de les olors i en la impressió que dóna la gent segons l'olor que fa.

Quan va estar ben arreglada es va mirar al mirall i es va trobar guapa i atraient, malgrat els seus ben bé cinquanta anys.
La miraria ell amb ulls de desig? Això l'amoïnava, sempre havia temut no agradar a la gent i més a l'home que estimava.
Va sortir de casa i es va col.locar la bossa al braç, va tancar  i va partir. Pel camí va sentir de tot, alegria, pànic, emoció i vergonya, molta vergonya. Què en diria la gent d'ella?. Què pensaria la seva mare, al cel sia, d'aquesta trobada? Què li dirien les amigues i les cosines en assebentar-se?

S'anava acostant al café, ja podia entreveure la taula de billar al mig del local, també hi veia els homes que bevien i la taula de més enllà amb els jugadors de cartes.

No, no podia entrar, era una locura, havia perdut el cap o què? De cop va girar en rodó i va refer el camí de retorn cap a casa.

El seu cor anava accelerat, no tenia altra opció -va pensar- quan va ser davant del portal de la casa.

Va obrir la bossa, va treure les claus i va obrir. La porta es va tancar silenciosament darrera ella, i va entrar com qui entra a la presó i sap que allò que deixa ja no ho podrà recuperar mai més.

 

Comentaris

  1. Llorenç
    El cafè, Van Gogh i Baltasar Porcel

    Aquest famós "Cafè de nit", motiu pictòric de Van Gogh, és a Arles, un poblet de la Catalunya Nord. També hi ha un altre quadre de Van Gogh relatiu a un cafè, en aquest cas, el també famós "Cafè groc". Si no vaig errat, però, no es tracta del mateix establiment, encara que al principi jo me pensava que sí.
    El "Cafè de nit" es troba a la plaça Lamartine i El cafè groc" (www.vggallery.com/painting/p_0467.htm) a la plaça del Fòrum, ambdós a Arles.
    Això surt a rotlo perquè ara, precisament, estic llegint "El cor del senglar", de Baltasar Porcel. I ves per on, al capítol 7 (La dama del somni), l'acció transcorre a Arles, on el protagonista, que és el propi Porcel, cerca les seves arrels.
    Llavors Baltasar Porcel i la "Dama de nit" -en realitat es diu Emaur Jano- arriben de matinada a la plaça del Fòrum. Aquest és el fragment, que m'ha el teu relat:
    "Arribem a la plaça del Fòrum. Hi ha, il·luminat com una aparició, el cafè groc del quadre de Van Gogh. I uns plàtans densos que ho cobreixen tot, amb l'estàtua de Mistral arrogant i oblidat. Emaur Jano em posa en silenci una mà afectuosa damunt el braç, jo li acarono la galta. Se'n va amb una sorollosa accelerada".
    És curiós perquè, en certa manera, aquest paràgraf pareix també un petit relat, amb final obert.
    Una abraçada

    Llorenç | 17/07/2009, 07:29
  2. Ramon
    Realment real

    ... Quantes vegades ens ha passat que no hem dit tot allò que teniem pensat dir, ni fet allò que teniem tan ben calculat... I si ho haguèssim dit o fet, que seria de la nostra vida? Potser diferent.

    Ramon | 07/07/2009, 18:29
  3. Tonina
    Relats conjunts

    Hola claryssa i nymnia, és el meu primer relat conjunt, em va sortir així, de cop. Estic contenta que us hagi agradat. gràcies per passar per aquí, és casa vostra. Una abraçada.

    Tonina | 06/07/2009, 14:21
  4. Nymnia
    Sobre els relats conjunts

    Un relat molt trist, quina pena haver de refer el camí! Però m'ha agradat molt, és una bona proposta!

    Nymnia | 05/07/2009, 23:57
  5. clarissa vaughan
    Re: Relats conjunts : El cafè de nit

    osti... i així suposo que es perden els grans trens de la nostra vida, no?

    bon relat :)

    clarissa vaughan | 05/07/2009, 19:01
  6. Tonina
    relats conjunts

    Hola Joana, com bé dius les coses no sempre acaben bé, és la trista realitat. Bé, ja en vendran de millors, aquest era per provar. Estic conenta que us hagi agradat. Gràcies i bon estiu també a tu. Una abraçada.

    Tonina | 04/07/2009, 14:37
  7. Joana
    Joana

    Una història ben real.No sempre acaben bé.
    llàstima que no entrés però, la vida és així plena d'incerteses!
    bon estiu Tonina!

    Joana | 04/07/2009, 10:01
  8. Tonina
    Relats conjunts

    Gràcies kweilan, Rosa, Elvira i Susanna, benvinguda a n'aquest raconet. La veritat que és el primer conte que escric per a relats conjunts i espero que n'hi hagi molts més, és molt interessant aquesta iniciativa.
    Gràcies de nou pels comentaris i fins aviat. Kweilan vaig llegir el teu i em vaig animar, em va agradar molt.

    Tonina | 03/07/2009, 20:25
  9. Susanna
    Tristament bonic...

    Hola tonina!
    Un relat trist però molt bonic. En poques paraules dius moltes coses.
    Hauriem d'atrevir-nos a fer tantes coses!

    Susanna | 03/07/2009, 17:53
  10. Elvira
    El cafè de nit

    Molt bé Tonina! llàstima que no hagués gosat a entrar!! m'ha agradat molt.I entenc aquesta dona si entra ja no tindrà cap excusa i podrà començar una història real però en no entrar-hi podrà conservar dins seu tota la vida una història imaginària que pot fer i desfer dins seu....ai la por!

    Elvira | 03/07/2009, 16:11
  11. Rosa
    relats conjunts

    Hola Tonina,
    Bon relat i molt bonic, mostra tant bé la inseguretat de les dones quan arribem a una certa edat. La tenies que fer més llençada, haguera estat interessant saber-ne el final.
    Una abraçada

    Rosa | 03/07/2009, 12:00
  12. kweilan
    cafe de nit

    Un conte molt ben escrit qe m'ha agradat molt. Trist i real perquè moltes vegades la pressó del voltant no ens deixa ésser lliures. Molt bon relat!

    kweilan | 03/07/2009, 11:55
  13. Tonina
    Relats conjunts

    Hola Anna, estava de transllat i no tenia ni temps per fer res, avui he penjat el conte i espreo estar altra cop per aquí.
    Sí que és trist però molt real, el què diran ens talla molt cops les ales. Injust però cert.
    Gràcies pel teu comentari i bon estiu.

    Tonina | 03/07/2009, 11:19
  14. Anna
    Re: Relats conjunts : El cafè de nit

    Bona tarda Tonina, ja et trobava a faltar.
    Quin conte més bonic, m'ha encantat, i a la vegada l'he trobat molt i molt trist.
    I a mes... he de reconèixer que m'hi he vist reflectida en certes coses, jejeje, però no ho diguis a ningú!
    Un petó molt bonic i relaxat!

    Anna | 03/07/2009, 11:16
Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS