Administrar

Els superdotats i l'escola

tonina | 19 Març, 2009 10:00 | latafanera.cat

Despús-ahir anit, a la segona de TVE vàren fer un reportatge molt interessant sobre els superdotats i la seva problemàtica a les escoles: "Superdotados, al este de la campana de Gauss".

Ja n´havia sentit a parlar però no l'havia vist. Per això vaig veure'l tot i ahir en vaig parlar per l'escola amb altres mestres que també aguantaren fins la mitjanit per gaudir d'aquest documental.

Així com anava avançant el programa, vaig tenir una estranya sensació ja que molts dels mestres entrevistats, i amb una llarga experiència professional, no havien tengut mai cap alumne així. De seguida vaig pensar amb un infant que vaig tenir a l'escola fa uns quants anys i que és superdotat, em vaig sentir especial, una afortunada!!!

Jo, en més pocs anys de vida professional he tengut la gran sort de trobar-me amb infants d'altes capacitats, com els anomenen ara. El fet va ocòrrer ja fa uns anys. Era la meva primera plaça definitiva a un centre del meu poble i era la tutora de segon, en aquells temps l'escola era d'una sola linea (ara ja són dues,quasi tres).

De seguida vaig notar que "ell" era especial. Escrivia uns contes molt especials, relatava amb tota mena de detalls, descrivia els personatges i explicava els espais de forma molt acurada. En matemàtiques passava el mateix, era una vertadera màquina i en una sola vegada d'explicar les taules de multiplicar ja les sabia totes.

Crec que qualsevol mestre ho hauria vist, el mèrit no era meu, sinó seu.

Després d'això en vaig parlar amb l'equip directiu i amb el pedagog del centre i vàrem citar als pares.

Encara avui, quan ens veim amb la mare em diu que la notícia que li vaig donar la va deixar desconcertada. Ells havien notat que el seu fill tenia molta facilitat per aprendre i que a vegades els deia que s'avorria a classe quan repetiem el mateix concepte un cop i un altre. Li vaig dir que jo pensava que podia ser superdotat, però que li haurien de passar unes proves. Ells per la seva part també vàren acudir a centres i a professionals especialitzats en el tema.

Crec que aquí va començar la seva feina i també la seva dedicació al seu fill pequè pogués tenir tot el que li pertocava. Una adaptació curricular i una feina especialitzada per aquest alumne. Aquestes adapatacions es fan sense cap problema quan són per davall del nivell "normal" però quan són per damunt sembla més difícil. A nosaltres ens va costar més ja que no ens havíem trobat mai amb un cas així.

A vegades pens que pels mestres, i en general totes les persones, tancar els ulls i no voler veure la realitat, ens deu resultar més fàcil. Ben segur que veient que tots els infants són iguals ens serà més fàcil fer feina, o no?

Idò no,  per a mi, són més importants les persones que la feina. Esteim treballant amb infants que tenen unes necessitats i unes diferències que hem d'atendre o que ho hauríem de fer, almanco intentar-ho, fer tots els possibles.

Jo estic contenta de tot el que vaig fer, malgrat aquell moment fou dur per la família i mal de passar per a tots però el que més m'interessa a mi és la felicitat d'aquestes persones, siguin com siguin. I si són superdotats també cal tenir-los en compte, són dins l'aula i tenen unes necessitats que també s'han de cobrir.

 Ahir em va ballar pel cap tot el dia fins que finalment en vaig parlar amb la directora i després d'explicar-li de què anava el documental, vàrem decidir passar-lo a tot el claustre de mestres per parlar-ne (crispetes incloses). Crec que serà interessant saber l'altre gent què en pensa i com ho veuen. 

Ja en tornarem a parlar. 

Aquí vos deix el principi del documental, si en teniu oportunitat, mirau-lo tot.

 

 

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS