Administrar

Tres desitjos pels futurs mestres

tonina | 16 Març, 2009 10:00 | latafanera.cat

Ara que ja hem acabat el curs de lectoescriptura del qual ja en vaig parlar en un altre ocasió, vos deix una petita reflexió que els darrers dies vàrem llegir a una sessió. Es un text d'Emili Teixidor del llibre La lectura i la vida i pens que és molt instructiu. Aquí el teniu i que en gaudiu tant com jo:

"En una ocasió es va escollir un escriptor per apadrinar una promoció d'alumnes d'una Facultat de Pedagogia a la cerimònia de final de carrera. L'escriptor no trobava cap mèrit especial que haguessin pogut veure en ell, excepte la veterania en una professió molt estimada -la de mestre o professor o ensenyant, com es va batejar en uns anys revoltats-, que ja no exercia, encara que des deIs mitjans de comunicació a què es dedicava intentava parar una atenció especial al que ell anomenava «pedagogia social». Així doncs, va agrair molt la deferència deIs alumnes i va acceptar l'honor.

Un deIs privilegis del padrí és donar nom als afillats, i com que en la nostra tradició són tres els noms per imposar, ell va triar tres noms, tres noms de dons o qualitats que als futurs mestres poguessin fer servei en la vida professional que els esperava.

EIs noms sempre signifiquen alguna cosa, i les fades padrines -o les bruixes i els follets- que es presenten al naixement -en aquest cas professional- d'una nova persona -en aquest cas uns nous mestres- solen portar sempre un regal que consisteix en tres desitjos que són tres dons que funcionen a la vegada com a benediccions o malediccions, segons el servei que en faci el destinatari En realitat són consells, que és un deIs regals més econòmics, però també un deIs més compromesos.

EIs tres noms o desitjos que l'escriptor els va oferir en el moment d'inici de la seva vida professional van ser els que a ell li hauria agradat que li donessin quan, encara molt jove, es va fer càrrec d'una escala única rural amb la mateixa il·lusió i bona voluntat amb què ho farien els nous mestres, però segur que amb molta menys preparació que ells.

El padrí va triar els noms d'equilibri,intimitat i dignitat. El primer nom o desig és l'equilibri. El mestre o professor és, en la majoria deIs casos, un intermediari, això sí, un intermediari privilegiat, entre el dipòsit de coneixements i les ganes d' aprendre. Cada dia el mestre es buida una mica deIs sabers que ha acumulat per transmetre'ls als alumnes. Si no es vigila l'equilibri intel·lectual i emocional, l'equilibri entre entrades i sortides, entre donar i rebre, els mestres es poden trobar al cap d'un temps buits, exhausts i fastiguejats per la rutina de les repeticions, el mal hàbit de les mateixes lliçons i els mateixos trucs i els mateixos exercicis. L'única manera de mantenir l' equilibri és l' estudi, o com a mínim la lectura diària.

EIs va aconsellar que dediquessin un temps cada dia, per poca estona que fos, a llegir. No solament les lectures professionals imprescindibles per mantenir-se en el seu lloc amb competència, sinó també aquelles lectures voluntàries i obertes que els ajudarien a perfeccionar l'única eina comuna que comparteixen amb els alumnes: el llenguatge i tots els processos que comporta el llenguatge, el primer deIs quals és el raonament correcte i l'expressió precisa. No havien de practicar ni tolerar formes d'expressió aproximades, barroeres o incorrectes, i havien d'ensenyar als alumnes a expressar-se bé, per escrit i de paraula. És una de les primeres condicions per a l'ordre personal i col·lectiu. Sense una bona expressió no hi ha una bona transmissió, ni de coneixements ni d'actituds. La lectura, doncs, com a forma d'equilibri i de manteniment del nivell professional.

Segon nom, do, consell o desig: la intimitat. Aquesta professió és molt destructiva. Els mestres pateixen un xantatge emocional molt fort. Fins fa poc, i potser encara hi figura, la feina deIs professors apareixia a l'estadística de l'Organització Mundial de la Salut com la primera de la llista entre les deu professions més aptes per perdre la salut mental. Això vol dir que els mestres han de vigilar la seva salut, física i mental. Han de procurar desconnectar cada dia un temps i reservar-lo per a ells, per a la seva intimitat, per a la construcció de la seva vida, ja que dediquen totes les hores restants a la construcció de la vida deIs altres, i no solament la seva vida intel·lectual, sinó també l'emocional i la moral. Així com la manca de lectura pot assecar el cervell deIs mestres, la manca d'intimitat els pot assecar el cor.

I el tercer nom o desig: la dignitat. La carrera de mestre, sobretot la de mestre de minyons, que en deien, durant anys no va ser considerada ni tan soIs com a carrera. «Passarà més gana que un mestre d'escola», murmurava la gent d'aquesta terra amb una misèria i una petitesa d'esperit que torna a sortir a la més petita ocasió que es presenta. Autoritats, pares i alumnes, fins i tot, procuraran autoatorgar-se el paper de mestres i educadors al costat del professional i, encara pitjor, en lloc d'ells. Els mestres cal que mantinguin la dignitat de professionals que són, i que tinguin els aficionats, els intrusos, a ratlla, amb un gran respecte, però lluny de l' aula. Com els metges, que donen totes les explicacions als familiars deIs pacients, però no els deixen ni posar un peu al quiròfan, on la seva presència faria més nosa que servei. L'escola, l'institut, forma part de les passes de l'infant i el jove per entrar al món exterior, al món adult, i en aquest sentit no pot ser una mera perllongació de les delícies de la llar. L' aprenentatge de la socialització i de la pròpia autonomia demanen uns espais neutres, segurs però allunyats de l' excés de protecció domestica. EIs mestres han de ser absolutament flexibles amb les explicacions i la col·laboració familiar, però absolutament inflexibles amb la seva autoritat . -que han de merèixer- i amb la seva especialitat- que els han de reconèixer.

Equilibri, intimitat, dignitat. Equilibri entre el que ensenyen i el que aprenen perquè no es quedin mai buits. Intimitat per al seu descans i la seva vida personal per no veure’s arrossegats fins a l'esgotament emocional i vital per mantenir alt el nivell de la professió i la consideració social importantíssima que mereix i que els mestres han de fer reconèixer amb els seus mèrits.

EIs va deixar aquests desitjos en el bressol de la promoció i els va pronosticar una vida -personal i professional- llarga, profitosa i alegre. Molts anys plens de vida."


Emili Teixidor, La lectura i la vida, Editorial Columna.

 



 

 

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS