Administrar

El racˇ dels llibres

tonina | 24 Abril, 2009 17:15 | latafanera.cat

Després d’aquest Sant Jordi tan assolellat i primaverenc i ben carregat de llibres, us volem fer una petita recomanació, ben enfora de totes les novetats i líders en vendes.

Suite francesa de Iréne Nèmirovsky. Un relat sobre la fugida dels francesos de París cap a terres del sud durant la segona guerra mundial. L’escriptora va entrellaçant l’éxode d’uns personatges de distints nivells socio-culturals i els va entrelligant en aquells moments cruels i tristos de la invasió alemanya.Les descripcions sobre l’atac nazi són d’un realisme sujugant. Per a mi, literatura de la bona.

Petons de diumenge de Sílvia Soler. Es la història de dues amigues que estudien arqueologia en una Espanya marcada per la dictadura i de com cada una es va formant el seu món un cop acabada la carrera. La Valèria decideix casar-se i tenir fills i Elisa s’aboca cap a la feina fascinat de l’arqueologia que la du a recórrer mig món. Sempre, però, perdura la seva amistat a través de les cartes. Un bell relat sobre l’amistat, amb un rerefons polític i social.

                                                          

Sant Jordi amb humor

tonina | 23 Abril, 2009 11:35 | latafanera.cat

 

 Diari Avui

 

I demÓ Sant Jordi

tonina | 22 Abril, 2009 10:00 | latafanera.cat

Que passem tots un bon Sant Jordi!

 

 

Per l'abril,

si cada gota en val mil,

cada rosa en val deu mil

i cada llibre cent mil.

                           Miquel Martí i Pol

                                           (fragment del poema Abril)

 

 


 

 

Ulls verds de Marc PallarÚs

tonina | 21 Abril, 2009 10:00 | latafanera.cat

Després de tantes recomanacions, vaig decidir llegir la novel.la i, la veritat, la sorpresa va ser gran. Moltes vegades, et parlen tan bé d'un llibre que quan el llegeixes et deixa una mica desencantat. No n'és el cas.

On podem arribar per amor?

Ulls verds és la història d'un amor, el de Maties i Esperança, exiliats a Mèxic després de la guerra civil. Passen una vida més o menys tranquil.la fins el dia que la filla, amb catorze anys i atreta per la tieta del poble, decideix tornar a Catalunya per estudiar i, és clar, els pares davant el fet dels estudis no s'hi poden oposar.

Aquí comença pel matrimoni un decliu emocional i sentimental que no acaba fins a la mort d'Esperança, després d'anys de sofriment. Maties, llavors, decideix tornar per enterrar la dona al seu poble. Es troba amb un món totalment canviat i amb la filla i la germana que li havien amagat sempre la veritat. 

Maties, en veure les mentides i enganys en què ha viscut els darrers anys de la vida, amb mancances i privacitats a Mèxic, decideix ingressar a l'asil del poble i acabar allà els seus dies. Però allà hi coneix un nin, Diego, i la seva mare amb els quals acaba per anar a viure i fer d'avi d'aquell vailet.

Es un relat commovedor on l'amor s'imposa part damunt l'engany i les misèries humanes, amb un llenguatge acuradíssim i molts sentiments amagats. Una delicia de lectura. 

 


 

 

Rafel Nadal: una imatge val mÚs que mil o paraules, o no?

tonina | 19 Abril, 2009 18:42 | latafanera.cat

Vacances: punt i final

tonina | 17 Abril, 2009 10:30 | latafanera.cat

Sí. Punt i final a les vacances de Pasqua. Només em resta acabar de passar un bon cap de setmana i dilluns, vinga cap a escola s'ha dit!. Sort en tinc de fer una feina que m'agrada i passar-m'ho bé amb els meus nins i nines, tan petits i innocents.

M'agrada pensar en totes les activitats que vaig deixar pendents i per acabar. Pens en tots els contes que encara resten per contar i per pintar, en tots els caps de setmana que encara queden per contar i per escriure i en totes les històries que han de llegir per acabar-ne d'aprendre.

Una de les coses que més m'agrada d'aquesta edat (6 anys) és que aprenen a llegir i a escriure. Veure les cares que posen els infants quan se n'adonen que saben llegir és fantàstic.

A partir d'aquí se'ls obre tot un món d'històries per llegir i gaudir. Quan vénen i em relaten què hi passa en  el   darrer conte que han llegit noto en ells una gran satisfacció que m'omple també a mi de goig.

I pens: un més que he ajudat en la seva gran aventura amb els llibres. Voldria que tots fossin grans lectors, per això intento sempre omplir-los  amb moltes històries, rondalles, contes clàssics i contes nous. I dic als seus pares que posin especial atenció en la lectura, que és la font dels seus aprenentatges, que llegir és bàsic per al seu desenvolupament, que els duguin a la biblioteca, que els regalin contes, que el ratolí de les dents vengui carregat de contes....

Bé, com deia em queda per endavant un cap de setmana, amb excursió inclosa a Sòller, al museu i al jardí botànic.

Així i tot, una cançó que m'agrada...........perque a mi tampoc no m'agraden.

 


 

Les fonts ufanes, aigua i mÚs aigua

tonina | 16 Abril, 2009 10:00 | latafanera.cat

A Mallorca, com ja sabeu, tenim poques muntanyes. La Serra de Tramuntana és la més important i la que ens protegeix com diuen els Antònia Font com un "gegant". També és allà on poques vegades hi neva i  on més s'hi acumula  l'aigua de les pluges. Aquest any que ha plogut tant, no patirem per l'aigua, no com altres estius que fins i tot ens havíen de dur aigua en grans vaixells des de ports de la Península. Per sort, la naturales és sàvia i, malgrat el canvi climàtic, no ens deixa desemperats d'aquest be tan preuat.

Hi ha un fenòmen sorprenent a un poblet, baix de la Serra, a Campanet, on quan plou molt allà dalt, surt de dins les roques l'aigua en forma de gran riuada. Es tot un espectacle veure com l'aigua raja amb tanta força i quantitat. Avui he trobat un vídeo del canal Illes Balears on s'explica un poc com passa i quan. Veureu-ho en directe és una passada però pels qui no ho han vist mai sempre hi ha les noves tecnologies.

Aquí el teniu:

 


 

Alabama song

tonina | 14 Abril, 2009 07:57 | latafanera.cat

La novel.la de Gilles Leroy sobre Zelda i F. Scott Fitzgerald et deixa amb ganes de més.

Zelda i Scott, Scott i Zelda, un amor infernal? un infern d'amor?

Tots dos ben joves, brillants, amb futurs ben encaminats. Ell d'escriptor i ella de família bona, filla de jutge i néta de senador. 

La novel.la enrevolta la vida de Zelda, amb constants anades i vengudes des de la joventut cap als darrers dies. Leroy es posa en la pell de Zelda, a cops enamorada bojament, a cops odiant a mort aquell ésser que la manté en segon pla. Viven en un món envoltats de musica, ball, alcohol i diversió. En la novel.la hi ha petites pinzellades acusatòries de Zelda cap a Scott per robar-li els seus escrits, fer-la la protagonista de les seves novel.les, agafar-li els seus quaderns de notes... No saps ben bé si és cert o tot és fruit de la seva imaginació.

Zelda va caient cap a la seva perdició, acaba els seus dies internada i mor uns anys després del seu marit. 

Us la recomano.

El lector de Bernhard Schlink

tonina | 13 Abril, 2009 10:00 | latafanera.cat

Aquests dies he llegit aquesta novel.la i, la veritat, és que he passat molt de gust. No he vist la pel.lícula però en tinc bones referències. De segur que la veuré.

Aquest troç em va agradar molt, emocionar per ser més exactes.

"Ella escoltava amb molta atenció. Pel seu ritme, els seus esbufecs desdenyosos, le seves exclamacions d'indignació o aprovació, no hi havia dubte que seguia l'argument amb frisança i que considerava tant  Emilia com Luise unes tanoques. La impaciència amb què demanava a vegades que continués llegint venia de l'esperança que a la fi la ximpleria s'havia d'acabar. "Però com pot ser!" De vegades, jo mateix em sentia impulsat a continuar llegint. En allargar-se els dies, llegia més estona per ser al llit amb ella en fer-se fosc. Quan se m'adormia al damunt, la serra callava al pati, la merla cantava i dels colors de les coses a la cuina només en restaven tons grisos més clars i més forts, em sentia completament feliç."

 


 

 

Rafel Nadal entrena a Manacor

tonina | 09 Abril, 2009 19:20 | latafanera.cat

Aquest és un post inesperat.

Avui matí en Rafel Nadal era al Club Tenis del poble i ens han avisat per anar-hi amb els infants.

Ha estat una passada i tots ens ho hem passat la mar de bé amb l'entrenament que ha fet i, poca broma, el seu rival era el nombre u austríac.

 

 

Endevina, endevinaras

tonina | 08 Abril, 2009 16:00 | latafanera.cat

Què hem fet avui a l'escola?.........

 

Xiuxiueig del paladar

que ens omple la boca en degustar

i catarsi dels sentits pot provocar.

Ocult està l'ingredient que

d'Amèrica ens va arribar.

Unint les lletres trobaràs

l'aliment del qual gaudiràs.

 

Ben mesclada amb avellanes i nous, han estat uns bombons deliciosos!

Bones festes a tothom, i a descansar, que ja toca!.

 

Art, musica i photoshop

tonina | 07 Abril, 2009 10:00 | latafanera.cat

Quan l'art, l'enginy i la bellesa es fusionen sorgeixen coses com aquesta bella imatge. No sé ben bé com anomenar-la si "cos de musica", "dona violoncel" o  "musica corporal". Aquesta imatge em fa recordar els bells i greus sons d'aquest instrument i  les grans peces que hi ha per tocar-lo, malgrat no sigui fàcil fer-lo sonar. La corda fregada és una de les arts musicals més difícils, per això als infants els costa triar aquesta família d'instruments, no són com altres que sonen a la primera, té el seu mèrit.

Record  Pau Casals, violoncel.lista i pedagog, compositor i director d'orquestra, una de les persones què millor l'han tocat.

 

 
Com imaginau el troç que falta? Tal volta l'agulla del violoncel o les belles cames femenines? 

Vola imaginació!!!!.

Imatge via Té la mà Maria.

 

El racˇ dels llibres

tonina | 03 Abril, 2009 10:00 | latafanera.cat

Abril, prest serà  Sant Jordi, mes  per excel.lència dels llibres.

Avui tenim dues lectures una més breu que l’altra  però aclaparadores les dues.

Mendel el de los libros de Stefan Zweig. Es una novel.la curtíssima, tan sols unes cinquanta pàgines però molt intenses. L’autor ens descriu la vida d’un vell llibreter que es passa els dies llegint a una taula d’un cafè de Viena. Tots els clients l’admiren, fins i tot l’amo del cafè. Un dia, però el vell, jueu, és enviat a un camp de concentració. Breu però brillant relat sobre l’exclusió a l’Europa del s. XX.

L’home d’origami de Joan Carreras. Com us quedarieu si qualcú vos digués que vol ser el vostre esclau tota la vida?. Idò llegiu aquesta novel.la i descobrireu com va anar aquesta proposta tan inversemblant. Al youtube hi trobareu un vídeo amb el títol “teva per sempre”, on es fa un tast de la novel.la.

Aquí el teniu:

 


 

 

Llengua, televisiˇ, escola i medicina

tonina | 02 Abril, 2009 10:00 | latafanera.cat

Avui estic farta!

Farta que no ens deixin en pau, sembla que s'han conxorxat per no deixar-nos parlar en la nostra llengua enlloc. Ara resulta que ni el metge ens entendrà. Em sembla que si un malalt no està bé i acudeix al centre de Salut perque l'ajudin, el mínim és trobar-te allà persones que t'entenguin i que nosaltres els entenguem.

Cada cop que la meva mare visita el metge de l'Hospital, l'hem d'acompanyar perquè a ella li costa entendre'l ja que li parla un castellà de sudamèrica i la pobra dona no l'entén. Serà que té el cervell poc evolucionat Sr. Làzaro?.

També estic farta del què fa IB3 quan fan esports. Diumenge no vaig poder veure ni sentir la Fòrmula 1 a TV3, canal on sempre ho veia. Em va fer molta ràbia. L'opció era  La Sexta o IB3, i no és que tengui res en contra de "sa nostra tele" però a mi m'agraden els comentaristes de l'altra. Bé, en resum, vaig optar per "sa nostra" i escoltar el locutor que em va semblar el mateix que retransmet el futbol. Terrible. No hi ha dret!

I per acabar de rematar-ho, avui a l'escola la pedagoga s'ha posat nerviosa quan he dit que un infant tenia un llinatge foraster, ja que ella els hi té, i ho ha trobat malament que digués forasters enlloc de castellà. A mi m'ha semblat graciós ja que no ho trob gens insultant, simplement és la paraula que sempre he fet servir per indicar que no és mallorquí  (ja ho diuen, qui té la coa de palla,....). Fins i tot en el xerrar col.loquial haurem de moderar-nos.Bufff!

Resultarà que al final no podrem dir res, tot estarà bé o malament o no ho sé, peró sé que tot plegat és una vergonya i n'estic FARTA!.

                                                                                      

Any Darwin

tonina | 01 Abril, 2009 10:00 | latafanera.cat

L'evolució en 5 minuts. Sorprenent, didàctic, ràpid, emocionant, una passada!!!.
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS