Administrar

Primer bany a la mar, fresca, fresquÝssima i salada.

tonina | 24 Maig, 2009 12:00 | latafanera.cat

Ahir vàrem anar a la platja, feia un dia molt assolellat però xafogós, així que pujarem al cotxe i cap a la mar. Just arribar els meus fills sense pensar-ho dos cops, es tiraren cap a l'aigua i ni ho vàren notar si era freda o no, els infants ténen un  altre termostat, segur!. A mi em va costar una mica més però al final també m'hi vaig tirar. Quin gust!!! M'encanta sentir la frescor de l'aigua  salada després de tants de mesos.

Ha estat el primer bany i la veritat, és el que més m'agrada. A la platja hi havia poca gent i a dins l'aigua ja ho podeu imaginar: infants i qualque mareta com jo, atrevida i mig acubada, mirant els nins com mig tremolant no volien sortir.

Va ser un capvespre genial, ben fresquets  i divertits.El berenar va durar un instant i sense remugar.

Un cop a casa, i dutxats i sopats, no vaig aguantar ni la peli que havíem posat, i això que hi sortia el Marlon Brando, que m'encanta, vaig quedar adormida al sofà. Llàstima, l'hauré de veure un altre dia.

La mar tot s'ho val i el primer bany,més encara.

Vos deix aquesta imatge de la platja, mig deserta. No em digueu que no fa ganes de tirar-s´hi.

 

El racˇ dels llibres

tonina | 22 Maig, 2009 14:00 | latafanera.cat

Aquesta setmana dues novel.les divertides  i satíriques:

39+1,l’edat en què una dona sap que l’home de la seva vida és ella mateixa, de Sílvia Soler. Soler és periodista i escriptora, col.labora amb el diari Avui i ha escrit diverses novel.les. Quan vaig llegir la contraportada no vaig dubtar a dur-lo a casa. Mirau què en diu: "Si al vostre pastís d’aniversari hi ha hagut o hi haurà molt aviat 39 + 1 espelmes, aquest és el vostre llibre.... "(és el meu, vaig pensar). Divertit, fresc i un pèl exagerat però molt  real, com la vida mateixa, vaja!!!!!.

La finestra oberta i altres contes d’humor negre de Saki. Saki es deia Héctor Hugh Munro, “és el més gran humorista anglès del segle XX” en deia Graham Greene. La grandesa humorística i literària de Saki té que veure amb la capacitat de revelar la força invasora de la Naturalesa entesa com a divinitat. En aquesta edició s’hi apleguen una dotzena del centenar de contes que va escriure, com són “La finestra oberta” o “Laura”, entre altres. Una obra amb una gran força i un gran sentit de l'humor.

                      

 

              
 

Petites reflexions ( IV )

tonina | 20 Maig, 2009 10:30 | latafanera.cat

 Mai no es llegeix prou encara que es llegeixi massa.

                   Manuel de Pedrolo.

(Aranyó 1918-Barcelona 1990)

 

llibres i llibres

 

L'˙ltim tren a Auschwitz

tonina | 18 Maig, 2009 10:00 | latafanera.cat

Homes, dones, nens i nenes tancats dins un vagó amb l'horror nazi al defora.
Sense aliments ni aigua, sense saber què serà de la seva vida. Van de camí a Auschwitz, el temut camp de concentració, tots ho saben, alguns no ho volen reconèixer i pensen en un destí millor, malgrat el seu subconscient els ho diu cada minut què passa. El último tren a Auschwitz
Intenten una fugida , tallen els barrots del vagó per  sortir per la finestreta i obrir la porta però sense èxit, impossible sortir.
Són sis dies dins un infern, amb un vagó de transport d'animals com a únic decorat i els paisatges que veuen els presoners per la finestra, el camí cap a la seva mort.
La pel.lícula s'omple de records, els de cada persona i família que hi ha allà, bells records d'altres temps, quan eren lliures, quan cantaven i ballaven, quan gaudien amb els amics i familiars,  quan s'estimaven i es casaven, quan ningú no els perseguia perquè eren jueus.
Ara tot s'acaba. Només hi ha el tren ,el maleït tren que segueix el seu camí i aquells soldats alemanys que no els donen ni aigua.
El tren corre cap a la mort, la que Hitler i els seus seguidors els van destinar.
La pel.lícula fou dirigida pel director alemany Joseph Vilsmaier a l'any 2006.
Una altra visió del patiment de la població jueva, aquest cop  dins un vagó de l'últim tren que entrà a Auschwitz.
Fantàstica i terrible alhora.
 

 

El racˇ dels llibres

tonina | 15 Maig, 2009 14:00 | latafanera.cat

Ara que sembla que comença a fer caloreta i s’acosta l’estiu, dues lectures divertides i especials.

Un lloro per al vicari i altres històries de Gerald Durrell. Durrell, autor també de la trilogia  La meva família i altres animals, naturalista anglès i apassionat dels animals, ens ofereix, amb un esplèndid toc d’humor anglès, vuit contes sobre alguns espècimens del tot curiosos que va conèixer en els seus viatges pel món.

El fred modifica la trajectòria dels peixos de Pierre Szalowsky. O com pot un nen d’onze anys impedir la separació dels seus pares. Un relat entranyable i alhora divertit sobre la petició d’aquest nen al cel perque els pares no es separin. L’endemà cau sobre el  poble una forta i estranya nevada que canvia la vida a tots els seus veïns per sempre més.

 

                

 

 

 

Vist a L'illa dels llibres.

 

ClÓssics infantils: AlÝcia en terra de Meravelles

tonina | 13 Maig, 2009 14:00 | latafanera.cat

De sempre m'ha agradat molt la literatura infantil i juvenil, suposo que la meva  vida i feina ha fet que llegis molts contes i històries per després contar-les als infants. Som de les què pensa que primer ens arriben els contes orals i il.lustrats per acabar llegint acompanyats i després sols.

Hi ha però una part d'aquesta literatura que a vegades es considera poc adient pels infants i encara pitjor, certa gent s'atreveix a empaquetar aquest gènere per edats : a partir de ___ anys. Això és terrible, ja que cada infant segueix el seu propi ritme maduratiu i personal i quan es troben amb aquestes paraules, alguns ja pensen que aquell o l'altre llibres no són per llegir ara. Em sembla indignant que qualcú digui als joves lectors què llegir o què no llegir, deixem-los triar a ells, com deia Doris Lessing, posem al seu abast tot tipus de llibres i ells que els agafin i remenin, el llibre que els faci ganes s'ho faran seu, d'una manera o altra.

Un dels contes de la vida de moltes nines  i nins és el de Lewis Carroll, Alícia  en terra de  Meravelles. Sota aquest pseudònim s'hi amagava un matemàtic de nom Charles Dodgson (1832-1898), gran afeccionat a la fotografia i a la poesia. D'ençà la seva publicació, han estat moltes les edicions i traduccions que se n'han fet, fins a esdevenir un dels grans clàssics de la literatura universal.

Aquest conte ha tingut moltíssims il.lustradors que l'han treballat, una d'elles és Helen Oxenbury que ha fet uns dibuixos preciosos per una nova edició d'Alícia: Alice's. Adventures in Wonderland.

Es un dels contes de la meva infantesa. Imborrable.

 
 
 

Antonio Vega, in memoriam

tonina | 12 Maig, 2009 14:15 | latafanera.cat

Nacha Pop ha mort. Avui han mort la veu, l'ànima i el compositor d'aquest mític grup dels anys 80 a l'estat espanyol.

Foren un dels grups de l'anomenada "movida madrilenya" i la seva musica arribà a milers i milers de persones, sobretot a partit del seu gran èxit "La chica de ayer"

Avui, però, vull recordar al grup amb un altre tema, més hermós per a mi i més íntim: "Una décima de segundo", un bell poema de sentiments i física i química.

 

Un momento en un agenda,
una décima de segundo más.
Vuela, va saltando de hoja en hoja
mil millones de instantes de que hablar.

Una ráfaga de aire frío,
un molino de viento hace girar.
Sigue, va rodando sobre su eje
describiendo una trayectoria más.

Y es que no hay nada mejor que imaginar,
la física es un placer.
Es que no hay nada mejor que formular,
escuchar y oir a la vez.
Mide el ángulo formado por ti y por mi,
es la solución a algo muy común aquí.

Ahora tú no dejes de hablar,
Somos coordenadas de un par.
Incógnita que aún falta por despejar.

Busca un libro que diga "como",
luego otro que se titula "si",
un tercero llamado "nada",
es la forma del círculo sin fin.
Y es que no hay nada mejor que revolver
el tiempo con el café.
Es que no hay nada mejor que componer
sin guitarra ni papel.
Paralelas, vienen siguiéndome.
Espacio y tiempo juegan al ajedrez.

Ahora tú, no dejes de hablar.

 

 

Sense Nirvana...

tonina | 11 Maig, 2009 10:15 | latafanera.cat

A principis dels anys 90 sorgeix als EEUU un nou moviment provinent del rock alternatiu que es va anomenar "grunge". Un dels principals grups que formaren part d'aquesta moguda fou Nirvana. Kurt Cobain n'era el cantant i compositor  fins a la seva mort, tràgicament ocorreguda ara ha fet 15 anys, l'abril del 94.

Això em fa pensar en què el temps és una mesura del tot fugissera, quan t'aturas a pensar-ho, ja t'ha passat. Quinze anys!, massa temps sense Nirvana!

El disc que els va llançar als cercles comercials fou Nevermind i el senzill "Smells like teen spirit".

Avui, que tenc una mica de temps, vull recordar aquesta peça, magnífica i el seu compositor, una  persona que va viure sempre al límit, aprofitant cada minut.

Altres grans cançons del grup són: Come as You Are", "In Bloom", "Lithium", "Heart-Shaped Box", "All Apologies", "About a Girl", "Rape Me", "Breed" , "Sliver" , "You Know You're Right", i "Polly".

 

 

El racˇ dels llibres

tonina | 08 Maig, 2009 14:00 | latafanera.cat

Aquesta setmana unes recomanacions amb aires orientals:

El pavelló de les peònies de Lisa See. Com va fer a El Ventall secret, l’autora ens transporta a la Xina del s. XVII  i ens conta la història de Peònia, una jove de 15 anys promesa des del seu naixement . See es documenta minuciosament sobre els costums i les creences de l’època, i crea una novel.la del tot recomanable.

Geishas de Bérénice Geoffrroy- Schneiter. L’autora és periodista i crítica d’art, i en aquest llibre ens conta, breument, què són les geishas i omple quasi tota l’obra amb imatges d’elles : pintures, fotografies i escultures que ha trobat a distints museus : Londres, Nova York, Tokio, París... Una obra  amb unes imatges precioses. Val la pena gaudir-ne.

 

 

Imatge via Google.

Tot rient amb aquesta Lectora poc corrent

tonina | 07 Maig, 2009 10:00 | latafanera.cat

Un capvespre avorrit, tenc mal d'esquena, no i sí, tenc mal, també, a un altre lloc, és la ciàtica que segons el metge tenc enganxada amb un disc, en diuen una discopatia (vaja paraulota). Tot plegat sembla una verbena de mals per tot el meu cos.

No puc més, agafaré qualque cosa per llegir.

Al prestatge hi tenc una pila de novel.les, que bé aquets dies tindré temps, també, per llegir!!!!  a més de tenir "això" . Ja ho diuen :  " no hi ha mal, que per bé no vengui".

   Una lectora poc corrent  d'Alan Bennett       

Sí. Començ a llegir.

M'agrada

i cada vegada que ric

em fa mal, ai quin embolic!!

Feia dies que no reia i passava tant de gust amb una novel.la curta i divetida.

Quan acabo tenc la sensació d'haver estat dins un teatre, he vist la funció, m'ha agradat, seguirà?, això sembla, o no.

Però sino, avui m'ho he passat bé i per unes hores he oblidat el meu cos i allò que em fa tenir temps per llegir.

Més de la novel.la:

http://www.llibrevell.cat/wp/llibre-una-lectora-poc-corrent/

http://lespolsadallibres.blogspot.com/2008/04/una-lectora-poc-corrent.html

http://gomet.blogspot.com/2008/04/una-lectora-poc-corrent.html

 

Afegitó : Tenim un nom, tothom ho sap BARÇA, BARÇA, BAAAARÇA!!!!!!

Suite francesa de IrŔne NÚmirovsky

tonina | 06 Maig, 2009 10:15 | latafanera.cat

"El poble, des del mes de setembre, havia perdut el costum de sentir passos, rialles, veus joves. Estava atordit, sufocat pel brogit que s'elevava d'aquella marea d'uniformes verds, per l'olor d'humitat sana, una olor de carn fresca, i sobretot pels sons d'aquella llengua estrangera. Els alemanys envaïen les cases, les botigues, els cafès. Les seves botes ressonaven sobre els rajols de les cuines. Demanaven menjar i beure. En passar acariciaven la canalla. Feien grans gestos, cantaven, reien a les dones. La cara que feien de felicitat, l'embriaguesa de conqueridors, la febre, la follia, l'alegria barrejada amb una mena d'incredulitat, com si a ells mateixos els costés creure en la seva aventura, tot plegat era d'una tensió, d'un estremiment tan grans que, durant una estona, feia oblidar la pena i la rancúnia als vençuts. Amb la boca oberta, miraven".

 

 
 

Iréne Nèmirovsky, d'origen rus i ascendència jueva, fou detinguda per  la gendarmeria francesa al juliol de 1942 i assassinada a Auschwitz al cap de pocs dies. 

Aquesta novel.la està inacabada. La seva idea era escriure-la en cinc parts, fent una descripció acurada de la França ocupada però només en va redactar dues parts: Tempesta de juny i Dolce. Per tant, esteim davant una obra amb certes mancances, pel que fa al final de les històries que ens conta. Així i tot, és una novel.la amb una gran força, on l'autora hi descriu l'èxode dels francesos.

A la primera part, Tempesta de juny, descriu la fugida de París cap als pobles del sud i els atacs de les tropes alemanyes amb els bombardejos a les afores de la ciutat. Hi ha escenes realment magnífiques, descrites amb molta cura i amb gran realisme. A la segona part, Dolce, fa un bot en el temps i ens parla de la convivència  dels francesos amb els soldats alemanys, fins i tot de certes relacions més personals que hi vàren establir alguns habitants dels pobles ocupats amb les tropes alemanyes. Némirovsky crea uns personatges molt reals i ens mostra com dins ells es van creant uns conflictes emocionals i sentimentals, tant pels ocupats com pels ocupants, ja que el fet de conviure uns mesos, fa que es crein unes relacions diàries que van més enllà de la guerra. Enfronta dos sentiments oposats, l'amistat i l'efecte envers aquells joves i l'odi envers els soldats i ocupants de les seves terres, que es formen cap a la mateixa persona, l'alemany.I a la inversa, l'afecte i generositat dels soldats contra el control i devastació del territori.

Una gran obra, una curta vida per escriure.


 

 

 

 

Ser dona, ser mare, ser tu

tonina | 03 Maig, 2009 10:00 | latafanera.cat

Què significa ser mare? Tot això i moltes coses més...

Felicitats a totes.

 


 Vídeo via Lilian poesias.

Petits i grans canvis

tonina | 30 Abril, 2009 10:00 | latafanera.cat

Quan vaig obrir aquest blog la meva intenció era anar contant i reflexionant sobre tot allò que anava succeint a l'escola i que era interessant per a mi.

Ara, però, els meus interessos, pensaments i reflexions personals es van apoderant cada cop més d'aquest espai. Per això avui he decidit canviar, en part, el nom del blog, com podeu veure. A poc a poc el blog s'ha anat transformant en coses meves i a vegades de l'escola, la meva feina, vaig néixer per ser mestra, ho sé.

L'adreça segueix essent la mateixa, com veis, sols que ara em trobo més a gust, serà més el meu espai, per comunicar-me amb tots vosaltres, estimats companys i companyes virtuals.

I aprofitant aquest post, i per celebrar que ahir fou el Dia Internacional de la Dansa, us vull oferir aquest vídeo de Madonna, una de les dones que més s'ha reinventat, que més s'ha adentrat dins el món de la dansa, convertint les seves cançons en grans èxits tant musicals com de ball. Amb un estil molt propi, és una de les grans cantants que, tot i els anys, sempre ha estat dalt dels escenaris. Com veis, dansa contemporània i show,tot plegat.

 

 


 

 

"Cover me" de Bruce Springsteen

tonina | 28 Abril, 2009 10:00 | latafanera.cat

Són moltes les cançons que m'agraden de Bruce Sprinsteen, però algunes són especials, en podria destacar algunes com "Born to run",  "Brilliant disguise","Hungry heart", "Dancing in the dark", "The River" o la molt famosa "Born in the USA".

Avui, però, en aquests temps de crisi, n'hi ha una que és indubtablement la què millor podria definir aquest sentiment que es respira en moltes llars.

"Cover me"  és una cançó  pessimista, on parla dels temps tan durs que ens toca viure i de la crueltat del món.

Cada matí, quan mires les notícies i veus que els nivells de l'atur van pujant, no pots sinó tenir aquesta impressió i penses fins on arribarà aquesta maleïda crisi. I, el més greu, és que sembla que el govern no se n'adona del què realment està passant. 

Avui, molts joves no poden subsistir sense l'ajuda dels pares. Hi ha famílies  senceres que han quedat sense feina i gairebé no poden viure, no tenen ni per cobrir les necessitats bàsiques. 

Tornant al Bruce, va gravar aquest  disc "Born in the USA" l'any 1984 i fou nombre u a les llistes de quasi tots els països on es va editar. El disc va acabar venent més de quaranta milions d'exemplars a tot el món. Dins del disc hi podeu trobar aquesta preciosa cançó: Cover me.

 


   Tapa'm

Els temps són durs

cada cop més durs

Aquest vell món és cruel

cada cop més cruel

Tapa'm

vinga, nena, tapa'm...

De noces, convencionals per˛ divertides

tonina | 26 Abril, 2009 11:30 | latafanera.cat

Ahir vàrem anar de noces.

Sí, es va casar la meva neboda gran. Aquella nineta que jo tant vaig passejar de petita amb el cotxet i que tants cops va dormir amb jo, que tants anys vaig dur a S'Illot a la mar i tantes escoles d'estiu em va acompanyar, jo fent de monitora i ella amb la "tita" com m´ha dit sempre. Ella, la que tant estimam per ser la primer néta de la casa i la que ens va omplir de goig quan la meva germana i jo érem quasi adolescents. Era la reina de la casa, ho fou durant cinc anys fins que va néixer el seu germà, el meu fillol.

Ahir fou un dia molt especial per a ella i per a tots. La meva germana no es podia aguantar les llàgrimes, sempre ha estat molt sensible, mentre jo reia, sempre he estat més riallera. El meu germà, el seu pare, estava emocionat i tot, normal.

Fóren unes noces convencionals, amb vestit de núvia blanc, llarg i preciós. El capellà, ja major, s'equivocà unes quantes vegades i tothom reia dins l'esglèsia, de monges, és clar, i per cert, quasi totes valencianes, que tengueren una gran alegria en ensumar l'olor de pólvora de la traca que hi va haver al carrer un cop acabada la missa (les arrels mai moren).

 

 

Les bromes i la festa fóren moltes, fins i tot el pastís era de xutxeries, i el vàren tallar per després omplir-se la boca amb tot de coses dolces: espongetes, llengües, piruletes...

La setmana abans havíem anat a celebrar la "darrera de fadrina" i ho férem amb  un bus de fusta fet per les amigues passejant per tot el poble i acabant botant a un castell inflable a la plaça.  

 

 

 

La veritat és que ens ho hem passat molt bé anant a noces, que, malgrat ben tradicionals, no han deixat d'ésser ben divertides. Una xalada i grossa.

Només puc desitjar-los felicitat i amor, tot el que es puguin donar, i per molts anys.

Aquí teniu el ram de la núvia. Preciós.

 

 

 

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS