Administrar

Una setmana diferent

tonina | 28 Juny, 2009 09:33 | latafanera.cat

Aquesta setmana ha estat diferent, més relaxada i tranquil.la. Dilluns vàrem entregar les notes a les famílies i aconsellar una mica de feina per repassar durant l'estiu, no vos alarmeu, no! sols aconsellam llegir, llegir i llegir, així aprendran tot el què cal per no oblidar el què han fet a primer. La lectura és bàsica per aprendre, creen l'hàbit, aprenen ortografia, agafen velocitat, treballen el text i la comprensió, els contes poden essser de qualsevol temàtica per tant, aprenen medi, musica, matemàtiques... I si el conte és divertit s´ho passen d'allò mé bé. Llegir  ho té tot. I què millor què aconsellar llegir?

I jo també he pogut llegir, feina dues setmanes que tenia les lectures i el blog mig abandonats. Aquests dies  he acabat la novel.la de Siri Husvedt  Allò que vaig estimar, una gran novel.la on l'autora hi fa una anàlisi de la societat americana a través de dues parelles i els seus fills, un estudi psicològic dels conflictes personals, socials i econòmics per on passen al llarg de tota una vida. I dijous, finalment, vaig començar la tercera entrega de Millennium, de Stieg Larsson, La reina al palau dels corrents d'aire, ja us en diré coses en acabar-la. Per cert, encara no he vist la versió cinematogràfica de Millennium I, esperaré en acabar la darrera part per anar al cinema, no vull veure la cara de Lisbeth i Mikael abans d'acabar la novel.la, jo me'ls imagino a la meva manera.

També he tengut temps d'escriure un petit conte per a la bajoqueta, pel blog 365 contes, molt bona iniciativa.

Bona setmana a tothom.

                 

 

Un altre Sant Joan

tonina | 24 Juny, 2009 09:00 | latafanera.cat

Sí, ha arribat un altre Sant Joan i aquesta vegada som a casa, no a Menorca on m'agradaria.

Allà s'hi viu una de les festes més esperades per tots els menorquins i visitants, que aquests dies són molts. Tots voldríem ser allà, ja que les festes de Ciutadella i en general, de tot Menorca, són ben conegudes també pels mallorquins.Cavalls, bots, gin, amistat i calor, molta calor.

Una part de mi, una part que té 10 anys, és aquests dies allà amb els avis, disfrutant dels dies post-final de curs i alegrant també els dies als avis i cosinetes.  Esper que vos ho passeu molt bé, disfrutau molt d'aquestes vacances.

Jo des d'aquí m'alegro aquest bell dia amb les festes de l'any passat.

Bon Sant Joan a tothom!!!!!! i que l'any que ve siguem allà!!!!!!!!!!!!

 


 

 

Festa de fi de curs, alegria i disbauxa

tonina | 22 Juny, 2009 16:41 | latafanera.cat

Divendres passat, darrer dia d'escola, vàrem fer la festa de fi de curs.

Cada any intentam ser un poc originals i no repetir allò que hem fet el curs passat. Enguany ha tocat "festival". La primera sensació fou de fer els típics festivals de quan jo anava a escola ( en fa d'anys que vaig acabar l'EGB!!!), però així com anàvem preparant els balls i actuacions de tots els grups, tant mestres com infants  ens engrescàvem cada cop més. Fou molt divertit i la veritat és que aquests festivals són els què més agraden tant a pares i mares com als infants ja què són artistes per un dia i això juntament amb el fet d'anar vestits d'una determinada manera i de maquillar-se fa que sigui una experiència inoblidable.

Els nins i nines de la meva aula, de primer, varen ballar un troç de cançó de la pel.lícula "Chicago", tots vestits de gànsters, de ballarines i músics. Una passada. Les fotos no són massa bones però ja vos fareu una idea de la festa.

Si puc, penjaré el vídeo.

Escoltau la musica i mirau les fotos.

 


     

                              Mirau els vestits!! I les plomes!!

        Darrera les ballarines hi ha els nins preparats per treure les senyoretes a ballar, un xarleston, és clar. Ells ben mudats amb americana i algun "habano" també.

        Fantàstiques les ballarines i les dues cantants, aferrades als músics esperant per sortir a escena. Ells amb trompetes i un saxo... El que passa per davant era el fotògraf que tot el temps va disparar flashos!!!

Esper que el vostre fi de curs hagi resultat tant divertit com el nostre. Fins l'any que ve.

 

Les germanes Grimes de Richard Yates

tonina | 19 Juny, 2009 15:38 | latafanera.cat

Aquesta és la història de dues germanes que, com quasi tots els germans, tenen coses semblants i moltes diferències.
Amb què es semblen Sarah i Emily Grimes?Això ho descobrirem en aquesta novel.la  de l'americà Richard Yates, autor també de Revolutionary Road.
Dues vides diferents però un orígen comú.

La figura del pare és present en la seva vida, les dues l'adoraven, era redactor en un diari i la seva prematura mort les deixa tristes i marcades, arribant a idealitzar-lo com el pare que no va ser mai.
La seva mare, Pookie, alcohòlica i depriment i amb un estil de vida totalment despreocupat, acaba per marcar el caràcter de les dues filles, a cada una de forma diferent.

Una és una dona alliberada, treballadora i donada a la "dolce vita", però totalment sola, i l'altra, la germana gran, intenta crear una família estable, la que ella no havia tingut mai, acabant per tenir una vida plena d'insatisfaccions i fracassos, llevat dels fills, què  tampoc no la varen entendre mai.
Dues dones, filles de pares separats que varen passar la infància amb la mare viatjant per molts pobles de nordamèrica, sense arrelar mai a cap. Contràriament al que pugui semblar, l'educació de les dues germanes fou, però, d'allò més clàssic i estricte. El seu caràcter era tan diferent com la nit i el dia, cada una va emprendre el seu camí i varen fer vides completament separades, llevat de petits encontres al llarg dels anys, en els quals cap de les dues va arribar a entendre a l'altra.

Però es semblaven, sí, clar que es semblaven.
No era una semblança física, era una altra cosa.
Una bona novel.la amb molta psicologia femenina i amargor amagada.

 

Darrera excursiˇ del curs: Col˛nia de Sant Jordi

tonina | 17 Juny, 2009 10:30 | latafanera.cat

Ahir varem fer la darrera sortida del curs. Amb més de 30º a les 9 h. sortíem de l'escola per anar a la Colònia de Sant Jordi a visitar el Centre de Recerca i Interpretació de Cabrera.

Es fantàstic, un aquarium amb tot de peixos i plantes que podem trobar al fons de  la mar de Cabrera i a la superfície. La visita feta amb una monitora va ser molt agradable i les explicacions molt adaptades als infants. Na Monserrat va ser una gran guia i els nins i nines varen escoltar tot el què anava contant de Cabrera. A l'aquarium hi ha moltíssims de peixos però com podeu suposar la gran atracció foren les tintoreres, taurons deien els infants, i la monitora els va mostrar un mural amb la família dels taurons, de la qual les tintoreres formen part.

Després de la visita i aprofitant la platja a dues passes, ens varem banyar un poc els peus, genolls i qualque cosa més. Bé, amb tanta calor no va anar gens malament un poc d'aigua fresca.

La platja de la Colònia és preciosa, és d'aquí on surten les barques per anar a Cabrera, illot protegit i amb restriccions de visitants, què serà, segurament una excursió a tenir en compte pel proper curs.

Després d'haver-mos refrescat a la mar, tots teníen gana i au! a dinar tothom, a davall els pins i amb una bona fresca, tanta sort.

Com a darrera sortida ens ho hem passat molt bé i hem intentat deixar els infants amb ganes i il.lusió pel proper curs, com ha d'esser.

 

 

El meu PaÝs petit

tonina | 12 Juny, 2009 10:30 | latafanera.cat

No calen paraules, sols la musica i les imatges, acompanyades de la veu de Lluís Llach. 

 


 

 

Bon profit !

tonina | 10 Juny, 2009 10:30 | latafanera.cat

No sé si té res a veure l'estrés amb la cuina però a mi em passa que quan vaig més enfeinada i tenc més nirvis, és quan tenc més ganes de fer coses a la cuina. Aquests dies he fet un munt de menjars i no faig més que trescar i voltar per la cuina.

He fet confitura d'albercoc i de maduixa, faig coques dolces com si res i pizzes a punta pala. L'altre dia vàrem celebrar l'aniversari de la meva filla i vinga, catorze pre-adolescents a sopar, i per acabar els pares i mares quan els vàren venir a cercar, es varen animar i tots a taula a fer una "pomadeta" ben fresqueta.

Si voleu passar gust amb una coca  ben bona i bona de fer, aquí us deix la recepta. A nosaltres ens ha agradat molt.                                                                                   

Coca de fruits

Ingredients: 3 cullerades de sucre roig, 1 poma, 2 kiwis, 200 g. de maduixes, 1 plàtan, 100 g. d'avellanes, 100 g. d'anous, el suc d'una taronja, 1 l. de flam,pasta de coca dolça de iogurt i paper de forn.                                                                                             

Preparació : Es talla la fruita a trossos i es piquen les avellanes i les anous grossetes, es mesclen amb el sucre i el suc de taronja, tot seguit es posa damunt la llauna i el paper de cuina. Després es pasta la coca de iogurt (1 iogurt de fruites, 1 iogurt d'oli, 2 iogurts de sucre, 3 iogurts de farina, 3 ous i un paquet de llevadura ràpida), tot això es tira pel damunt de les fruites ifinalment es té fet un litre de flam, ja cuit i es tira per damunt la pasta. S'enforna 1 hora al forn a 180º. Quan es cuita i un poc freda es trabuca en compte de no espenyar-la.

Aquesta coca es pot fer amb altres fruites, jo la vaig fer amb cireres i pinya i mirau el resultat.

 

coca de fruits

 

 BON PROFIT !!!!!!!!!!!!!!!!.

 

 

L'AfricÓ de Le ClÚzio, o viure a Africa

tonina | 08 Juny, 2009 10:30 | latafanera.cat

   Després de descriure com va viure a Àfrica, Le Clézio acaba:

"Tot allò està tan lluny, tan a prop. Un simple envà fi com un mirall separa el món d'avui i el món d'ahir. No parlo de nostàlgia. Aquesta pena desemparada mai no m'ha produït cap plaer. Parlo de substància,de sensacions, de la part més lògica de la meva vida.

Em van donar una cosa, em van prendre una cosa. Allò que està definitivament absent de la meva infantesa: haver tingut un pare, haver crescut aprop seu en la tranquil.litat de la llar familiar. Sé que això em va mancar, sense tristesa, sense una il.lusió estraordinària. Quan un home mira dia rere dia com canvia la llum sobre el rostre de la dona que estima, quan aguaita cada resplandor furtiu a la mirada del seu fill. Tot allò que cap retrat, cap foto mai no podrà copsar.

Però em recordo de tot el que vaig rebre quan vaig arribar per primer cop a Àfrica: una llibertat tan intensa que em cremava, m'embriagava, de què gaudia fins a sentir dolor..."

Una lectura autobiogràfica feta de records i d'imatges, tots els records de l'autor i totes les imatges que el seu pare va fer durant els vint  anys  llargs que va viure a la seva estimada Àfrica.

Sens dubte, una gran novel.la del tot recomanable.

Fecebook, un altre invent

tonina | 04 Juny, 2009 10:30 | latafanera.cat

Ja tenc un Facebook!!!!!

Tant me n'havien parlat que al final jo també tenc un facebook. Supòs que heu vist que al costat de la foto, al marge dret del blog, hi ha el logo (la f blava). El procés per fer-lo és molt senzill, basta introduir les dades i el correu electronic i ja està, ja en tens un. 

Al principi no sabia si posar el meu nom o fer una prova amb un altre nom, però clar, el problema ve quan has de fer una amistat, qui li dius qui ets? O simplement no ho dius i ja veurem què passa? Al final vaig decidir fer-me un facebook i "voileau", el blog i facebook de na Tonina, ja ho tenim tot.

O sigui, que sóc per allà, també. El funcionament és un poc diferent, sobretot perque quan l'obres ja et demana què et passa pel cap, i tu penses meam si vol que li expliquis com t'ha anat el dia o si li has de demanar que t'ajudi a pensar i, sobretot fer, el dinar de demà (a veure si qualcú et contesta).

Sí, és diferent. Hi pots trobar gent que ha estudiat amb tu o que tenen els mateixos interessos o fer una cerca per edat o per població... En això està bé, jo hi he trobat companys de Magisteri i és divertit contactar i saber on són i què fan, algun fins i tot ha renunciat a fer de mestre, massa estrés em va dir. Ara fa de marger, bonica feina i a l'aire lliure.

El fet és que tots aquests mitjans t'acosten a la gent i a altres interessos, jo sóc amiga de no sé quantes llibreries, també sóc fan de Guardiola i altres personatges,  form part d'uns quants grups en defensa de la llengua i altres coses,  també m'he agregat a associacions de mestres i pares i mares.

Com veis, això del facebook dóna per a molt. 

P.D. : A partir d'avui ja no hi haurà el racó dels llibres el divendres, fins a l'octubre. Aquests dies vaig de bolit amb els informes i tota la paperassa de fi de curs, després les desitjades vacances. 

 

Darrers dies d'escola, bicicletada i fi de curs a la vista

tonina | 03 Juny, 2009 10:30 | latafanera.cat

L'escola ja s'acaba, com cada any. 

Semblava que aquest curs no s'havia d'acabar mai i ja tenim el fi de curs aquí. Tan sols 12 dies ens separen de les vacances, tot un miracle tenint en compte que l'hivern ha estat molt llarg meteorològicament parlant. Jo també l'he trobat llarg ja que just després de Pasqua vaig tenir la ciàtica, com sabeu, i vaig estar prop d'un mes de baixa, així que de l'arribada de l'estiu quasi ni m'en vaig adonar, el vaig trobar al carrer el dia que vaig sortir a fer una volteta després de dues setmanes de quasi està immobilitzada al sofà i al llit. Sort del massatge de l'Atles que em feren a Petra que si no .......

Em va semblar que de cop ja feia caloreta. L'estiu havia arribat, sense donar espai a la primavera. Diuen que tal hivern, tal estiu. Ja veurem!!.

Aquests dies a l'escola esteim en plena voràgine de preparatius de cara al fi de curs. Preparam exàmens, informes, balls, fitxers, portades de fitxers, de projectes acabats,...

Les mestres d'educació física també van molt animades i aquests dies ens han recreat el pati amb bicicletades de tots els cursos. L'escola sembla un parc vial més que un espai escolar. La veritat és que ha estat molt divertit i els infants s'ho han passat molt bé. Hi ha hagut de tot, bicicletes, patins, patinets, cascos de tots colors, protectors per distintes parts del cos (qualque nin semblava de plàstic amb tanta protecció).

Mirau les fotos i veureu quina festa que férem tots plegats.

 

Na Maribel donant les instruccions als ciclistes. En primer pla totes les bicicletes i alguns patins.

 

 

        

       

 

Mirau quin grup de bons corredors tenim.

També qualque experta patinadora.

 

 

 

 

 

 

Aquests són els d'infantil de quatre anys. Tots amb rodetes llevat de qualque valent. Ells s'ho varen passar molt bé, alguns fa poc que saben anar amb bicicleta i quasi tots la tenen nova, regal dels Reis Màgics d'Orient.

 

 

 

Preparar el fi de curs ens duu feina però també reservam estones de diversió i per compartir petites alegries i satisfaccions com aquesta.

Bon fi de curs a tothom!!!!

 

Tornam anar de platja

tonina | 31 Maig, 2009 10:00 | latafanera.cat

Això de viure tan aprop de la mar, fa que just surt el sol i comença la caloreta et venguin ganes de remullart-te i, si a sobre tens infants, es fa irresistible no dur-los a la mar. El fet és què allà es porten d'allò mé bé i mai es barallen. No sé què té la platja però és així.

Ahir capvespre, feia tanta calor que a les 16 h. vàrem partir cap a la mar, abans però, vaig visitar una blogamiga i vaig prometre  penjar les fotos i aquí les teniu, un altre dia a la mar.

Aquesta és la platja de S'illot, és on passo els estius d'ençà que vaig néixer. El meu pare sempre conta que va comprar un solar en aquest lloc i que quan varen començar a picar per fer els fonaments de la casa tot fou roca i hagueren de picar molts dies per aconseguir fer el forat. Ens diu que la casa està ben assentada, sobre roca.

Els meus fills també hi fan els estius, compartits sempre amb Menorca, on tenen els avis i els cosins.

Ja podeu imaginar la vida que feim a l'estiu, platja i més platja i per berenar, també platja... Ahir just arribar-hi, ja vàrem notar la diferència, hi havia molta més gent que dissabte passat. Vaig trobar les amigues i els meus fills els seus companys. L'aigua ja no era tan freda, la veritat és que el sol de tota la setmana ja ha encalentit la mar, no és ni de molt la frescor de fa uns dies.

La tarda va ser molt agradable i a l'hora de berenar, SORPRESA, unes cireretes acabades de collir del cirerer. Abans de partir cap a S'Illot el meu pare havia anat a foravila i pensant en els nets, havia duit una bona panera de cireres que foren boníssimes.

Devers les vuit decidirem "plegar veles" i començar a dir als nins que sortissen de l'aigua.

I cap a casa, dutxa i a fer una volta ja que no sé si ho he dit però aquests dies són les festes del poble, les Fires i Festes de Maig i ahir hi havia concert a la plaça. Una marató inacabable, diria jo. Bé, que fins les dotze passades vàrem ser pel concert i a ballar un poc s'ha dit.

Així varen quedar les cireres, gairebé no en vaig poder tastar cap, sis "bestioles petites" les varen fulminar en un instant. Sort de la bossa de patatilla, que si no....                 

Tan bé estaven dins l'aigua que la pell era tota una arruga. Però s'ho passaren molt i molt bé. Es varen retrobar després de tot l'hivern i com si res, ni que anassin a la mateixa escola. Els infants no tenen problemes, són socialitzables cent per cent. L'amistat i el joc part damunt tot, com ha d'esser.

                

Ara toca arreplegar: agafau les xancles, la tovallola, el gambaner, no oblidis el vestit, no dexis les juguetes i ai! la meva cadira, ja no hi pensava, tan bé com s'hi està!!!.

ADEU, fins un altre dia, preciosa.

El racˇ dels llibres

tonina | 29 Maig, 2009 15:20 | latafanera.cat

Aquest setmana tenim dos llibres de dos gran autors:

L'Africà de J. M. Le Clézio. Com sabeu, Le Clézio fou premi Nobel de Literatura al 2008 i aquesta és la primera obra traduïda al català. Francès de naixement, de ben petit va anar cap a Africa on treballava el seu pare, metge a les Forces Armades Britàniques. Estudià lletres a la Universitat de Niça i després es traslladà als EEUU on exercí de professor de literatura. En aquesta obra relata la vida i el descobriment d'Africa de dos nins petits, ell i el seu germà. Fa unes descripcions de tot el que descobriren i dels hàbits de vida d'aquest continent que va conèixer amb només 7 anys.

El meu amor Sputnik de Haruki Murakami. Murakami va estudiar literatura i ha fet classes als EEUU. Va tornar al Japó després del terratrèmol de Kobe, ciutat de la seva infantesa. Va obrir a Tòkio un bar de jazz "Peter Cat" que regenta actualment. Es autor de moltes obres on parla, a més d'altres coses, de la pèrdua de l'amor i de com aconseguir-lo. Aquesta novel.la està escrita en primera persona, el narrador és el que ens acosta al triangle amorós entre ell mateix, la Sumire i la Miu. Murakami omple l'obra amb descripcions de paisatges, d'estats d'ànim i sentiments. Una obra per gaudir del paisatge idíl.lic d'una illa grega.

          

Abecedaris

tonina | 28 Maig, 2009 15:00 | latafanera.cat

Hi ha mil maneres de fer un abecedari : amb corda,  fil de ferro,  plastilina,  tèmpera,  pasta de paper,  llenties,  fil de cotó, paper de diari, retalls de revistes, teles, cotó, llana, aquaplast, escuradents...

Però mirau quin un de més divertit. Si teniu problemes perque aprenguin les lletres o perque es mengin tot el dinar, ja ho sabeu, posau un abecedari dins el plat. 

A mi totes m'agraden però la Y la trobo especialment divertida. Quina vos agrada més?

 

 

Imatge via Oddee.

Poesia a l'aula : Joan Brossa

tonina | 26 Maig, 2009 14:00 | latafanera.cat

Aquests dies hem treballat a l'aula  un poema de Joan Brossa, "La humanitat".

Al principi ens va costar molt, el fet de llegir poca o gens de poesia fa que molts cops els mestres ens decantem per treballar la narrativa. És més fàcil contar un conte que llegir un poema, el qual, no sabem (o creim) si acabaran d'entendre.

Però arriba un dia què penses: venga provem-ho i quan veus els resultats estas satisfet i penses què no serà el darrer que llegiras a l'aula.

El poema de Joan Brossa, La humanitat, ens ha servit per tenir una primera experiència amb la poesia  ( a més de la Nadala de cada any).

La humanitat

Jo 

Jo i una altra persona som un parell

Molts com nosaltres formen un nombre de gent

Gran nombre de persones són una multitud

Una multitud de gent un poble

Un poble una nació

Moltes nacions un continent

Els continents la Humanitat.

 Joan Brossa.

Els infants vàren fer aquest preciós mural del poema :

 
No sera el darrer poema que farem, ben segur. 

 

De Patum, de festes i d'amistat

tonina | 25 Maig, 2009 18:45 | latafanera.cat

Avui estic especialment contenta per un meravellós regal que m'han fet. Es de l'Anna, una bona "blogoamiga" perquè si no, com en dieu de les amistats fetes a través del blog? Es un tema per fer-ne un altra post, o consultar-ho al gran mestre, en  Gabriel Bibiloni.

Bé, a allò que anava. L'altra dia n'Anna parlava al seu blog de la festa del seu poble (Berga), de la Patum i jo, que sóc de  Mallorca i sols n'havia sentit a parlar a TV3, l'hi vaig demanar què es feia a la Patum i SORPRESA, avui va i dedica un post a explicar-m'ho. Com podeu imaginar he quedat gratament sorpresa, millor dit, encantada amb l'explicació i la dedicació d'aquest magnífic escrit

He pogut comprovar com les festes, a més de la llengua també ens acosten. Anna explica com surten els Turcs i els Cavallets, els gegants i els Nans, l'Aliga i els dimonis. A molts pobles de les Illes surten aquestes mateixes figures a les festes populars i això per qui ho vulgui entendre és simbol d'unitat cultural per què lingüística és innegable, perquè ens entenem, eh Anna?

Al meu poble també tenim dimonis i capgrossos, tenim un Alicorn i gegants i al poble veí,  ballen Els Cavallets. M'encanta saber que això també ens uneix, una mica més.

Si res de bo té la xarxa i el món dels blogs són les bones amistats que hi fas i les alegries que et dona tot plegat.

Per això vull fer arribar a totes les noves amistats blogueres que vaig fent, les gràcies per ser-hi. 

Anna, tu també tens casa aquí, a la Catalunya insular.

   Siau benvinguts, passeu, passeu, casa mia és casa vostra.

 

 

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS