Administrar

Virus i Borsa.

tonina | 05 Octubre, 2009 14:00 | latafanera.cat

Moltes són les informacions que ens arriben de la Grip A i de com prevenir-la. A tots els llocs de feina es prenen mesures per evitar el seu contagi, tan temut per molta gent, i amb raó, ja què a finals d'estiu cada dia ens bombardejaven amb  notícies dels morts per aquesta nova malatia.

Ara, en canvi, sembla que de cada dia hem de tenir menys por de la nova grip. Sembla que la grip convencional és encara més mortal què la nova.  Fins i tot pareix esser que no és gaire convenient vacunar-se, ja no cal córrer amb els infants al metge per prevenir aquesta grip. Què ha passat, és possible què es passi d'una malaltia mortal a una malaltia de segona?

Fa uns dies vaig veure aquest video a la xarxa i si ja estava bastant convinçuda què la gran alarma social no era tant, crec què ara ho tenc una mica més clar.

I això què molts ja m'ho deien què era un gran negoci això de la grip A!!!!!!

Em sembla indignant jugar amb la salut publica i la vida de les persones, i més saber quèees fa amb el vistiplau dels Governs. 

Tot és negociable? Amb tot es pot guanyar diners? Fins on arriba la dignitat humana dels empresaris i polítics?

 


 

 

El racˇ dels llibres

tonina | 02 Octubre, 2009 13:00 | latafanera.cat

Ja torna a començar el curs i a l'escola hem arrencat el noticiari, lloc on surt cada divendres aquesta petita recomanació d'alguns llibres.

L’obrim amb dues recomanacions de dues escriptores.  D’una banda tenim Londres de Virginia Woolf. Es un recull de sis articles publicats per l’escriptora al 1931 i 1932 on ens acosta al Londres més tradicional, el del tè amb pastes, els molls del Tàmesi o el d’Oxford Street. Tot un luxe poder descobrir aquesta bella ciutat de la ma de Woolf.

De l’altra, La dona silenciosa de Monica Zgustova. L’autora, traductora d’altres obres del txec al català, ens explica la història de Sylva, una dona reservada i d’origen aristocràtic, nascuda a Praga. La protagonista reviu, en la vellesa, els anys de joventut i la bellesa de la seva ciutat, passant també per la invasió nazi i la barbàrie soviètica. El seu fill, exiliat als EEUU, i el gran amor de la seva vida, un pintor jueu, foren l’esclat de llum dins el món d’ombres i penúries en els quals viu els darrers anys. Una magnífica novel.la.

                            

 

Sad eyes

tonina | 28 Setembre, 2009 16:10 | latafanera.cat

Aquests dies en què la tardor ve a poc a poc i la pluja és una constant, sembla que la tristesa s'endinsa dins el nostre cos i ens envaeix una melangia que no ens deixa quasi fer res.

He llegit en el blog d'una bona amiga com li costa trobar-se, com el sentiment d'abandonament i d'apatia l'aguarden i l'envolten i com costa rebel.lar-se a ella.

A mi també em passa, tinc dies en què penses què allò que carregues és molt feixug i què ja no pots més, però no, cal dir NO i continuar. Segur què hi ha coses què ens ajuden a continuar, a tirar endavant.

Una de les coses què més m'ajuden a sentir-me millor és la musica. Un dels meus cantats preferits és Bruce Springsteen, per això he triat aquest bella cançó, Sad eyes. Es un dels souls que més m'agraden del Bruce a més d'esser una de les poques on canta de falset

Deixa els ulls tristos.

 


 

D'Infantes i musica

tonina | 24 Setembre, 2009 10:00 | latafanera.cat

Aquests dies s'ha desfermat una polèmica a Menorca, i de rebot a les altres Illes, sobre la cançoneta que Joan Carles Villalonga, regidor de festes de l'Ajuntament de Maó pel PSM-Nacionalistes de Menorca, ha dedicat a la Infanta Elena. Villalonga, membre també del grup de musica popular s'Albaida, va versionar la famosa musica del "Currucucú, Paloma" convertint-la en "Currucucú, Elena".

Aquest fet ha provocat tot un seguit de comentaris i d'acusacions pel fet de ridiculitzar i insultar a sa Altesa la Infanta Elena, filleta major dels reis d'Espanya. Ha provocat, també, tot un seguit de suports i adhesions cap a Villalonga. Aquí, aquí i aquí en trobareu més informació.

Des d'aquí el meu supot també a Villalonga i us deixo amb el vídeo:

 


 Afegitó : Nota de premsa del PSM de Menorca.

               Via El Blog d'en Magí.

 

 

In Memoriam

tonina | 16 Setembre, 2009 15:00 | latafanera.cat

Michael Jackson, el rei del pop, va morir fa quasi tres mesos, el 25 de juny.

Fou un dels cantants que marcaren de qualque forma la meva joventut. La seva musica i manera de moure's tan particular, inundaren els bars i discoteques durant i a partir dels anys 80.

Com tots els grans ídols fou perseguit pels mitjans de comunicació, convertint la seva extravegant vida en un enorme circ. Pares, germans, esposes, fills... tot era de l'abast del públic i fins i tot alguns d'aquests ho aprofitaren per aconseguir privilegis.

Les seves cançons, els video-clips i la forma de ballar romandran per sempre més dins la història de la musica i del pop.

Pels qui, com jo, vàreu créixer amb la musica de Jackson, un petit record:

 



 

 

Ioga, bÓsquet, musica... i altres herbes

tonina | 11 Setembre, 2009 10:00 | latafanera.cat

Ja hi tornam a ser! Començam no només l'escola, sino també les altres activitats, aquelles que ens donen espai i alliberen els cossos i els caps de les tensions diàries.

Quadrar l'horari familiar de les tardes és més difícil del què sembla. Cada any feim un trencaclosques amb les hores i els llocs on es fan les activitats què ens interessen. 

Sempre començam amb els horaris dels nins. La meva filla sempre era la què tenia l'horari més complet ja que quatre dies a la setmana anava a l'escola de musica. Aquest any, però, ho ha aparcat, després de quatre anys, s'ha cansat i ha deixat descansar el violoncel, llàstima. Bé, això li ha descarregat les tardes, deixant espai a poder practicar un esport molt complet i d'equip, el bàsquet. Un grup de pares i mares de jugadores de bàsquet del club del poble, fa uns anys, vàren fer un altre club només de nines,el  CB Zona 5. Doncs avui ella comença, esper que li agradi i s'ho passi bé . Després, cal  cercar dues tardes més per  anar a anglès, amb na Susan a l'Acadèmia del Palau.

El petit té un horari més senzill, musica dos cops la setmana i dues tardes més a l'escola a futbol. 

Nosaltres ho tenim bastant clar, ioga i pilates. Allò relament difícil és trobar les hores per anar-hi. Al final hem decidit anar al mateix centre i així combinar-nos els horaris i fer el què poguem. Sort que al Yoga-Shanta ja ens coneixen i ens donen tot tipus de facilitats, poguent combinar i fer hores diferents segons les necessitats. 

Bé, tot això ara és en teoria perquè fins que no ho fas la primera setmana no saps com t'anirà ni si arribaras per tot d'hora. Ja vos ho aniré explicant.

De moment, us deixo una bella imatge per relaxar-vos.

 

 

 

Retorn a les aules

tonina | 07 Setembre, 2009 14:15 | latafanera.cat

Un altre setembre ha començat.

S'obren les escoles i els instituts i tot el què això suposa, tant pels infants com per les famílies. Ells han de canviar els horaris i les rutines i començar a pensar com s'organitzaran els capvespres i les tasques de l'escola, i els pares i mares cap a comprar llibres, preparar roba, mirar activitats i pensar com montar la vida familiar un altre hivern.

Aquest curs, però, comença amb una alarma social important, el virus de la grip A. Encara no sé ben bé què pensar-ne, si estar asustada i demanar per vacunar-me o si estar sols a l'aguait i pensar el què molta gent ja comenta, què en fan un gra massa i què altres malalties són pitjors. 

Avui en parlàvem amb altres mestres i algunes deien què era un gran negoci farmacèutic, altres pensàven què millor anar alerta (com jo mateixa), i algunes estaven del tot nervioses i ja proposaven mesures de control, suprimint els beuradors del pati i l'acumulació d'alumnes als banys. Suposo que hem d'arribar a un equilibri i entre tots procurar que aquesta malatia afecti el menys possible el funcionament i a la nostra vida diària.

Altes novetats d'aquest curs són els famosos ordinadors portàtils pels alumnes de cinquè. De moment, no en tenim cap notícia, només què es va aprovar el Pla al consell de ministres. Jo pens què seria una gran millora per les aules. Allò que no tenc tan clar és com es duria a terme. No em puc imaginar els nins i nines de cinquè corrent pel passadís amb el portàtil davall el braç, ufff! quina por!!!! 

Esper que tots tengueu un bon començament de curs  i molta salut!!

 

 

 

 

 

Home Sweet Home

tonina | 20 Agost, 2009 20:45 | latafanera.cat

No puc dir res més. Després de 20 dies fora de casa és un gust tornar a les meves coses. Hem passat uns dies fantàstics per Menorca i Londres, que  ja us aniré explicant, però és una meravella tornar a casa i retrobar-te amb tot allò que has deixat.

El meu fill petit avui no volia ni anar a la platja, el retrobament amb totes les joguines era massa emocionant, fins i tot aquelles que ja no es mirava abans de partir, avui semblaven noves. En canvi na Laia no cabia dins ca nostra, ben prest ja partia cap a ca les amigues per explicar-se totes les novetats de la colla. El meu homo i jo, mentrestant, vinga  a col.locar roba, sabates i tot de coses que hem duit com sempre que anam amb el cotxe a Menorca.

I com no podia faltar entre les compres, dues adquisicions literàries que tenia pendents. Després de fer una estona molt agradable dins la llibreia Pau de Ciutadella vaig trobar dos llibres de la llarga lllista. D’una banda El vigilant en el camp de sègol de J. D. Salinger, i per l’altre La dona silenciosa de Monika Zgustova. El primer ja me l’he llegit i el segon el començaré quan ho tengui tot al seu lloc.

Sempre és agradable viatjar i veure als amics i familiars però com diu el refrany “casa mia per petita que sia”.

 

 

P.D.: Avui torn  ser a 365 contes, un petit homenatge a les mares, a totes.

 

De vacances

tonina | 29 Juliol, 2009 09:50 | latafanera.cat

blog de vacances
 
 
 
Després d'aquests mesos de compartir tantes i tantes coses amb vosaltres, ara començo uns dies de vacances els quals, estaré desconnectada de l'ordinador. Així que, FINS AVIAT I XALAU MOLT.
 

Conte per 365 contes

tonina | 28 Juliol, 2009 08:00 | latafanera.cat

Avui no som aquí, vull dir que el meu post no és aquí sino que és al blog 365 contes que tan acertadament ha obert bajoqueta. Vos remet allà per llegir un conte diari i gaudir de distints relats fent entre tots un blog diferent.

Gràcies bajoqueta per aquesta nova aportació.

Notting Hill

tonina | 21 Juliol, 2009 13:00 | latafanera.cat

Notting Hill és una barriada de Londres. Antigament era una zona rural, situada a la vora d'un turó, del qual n'agafa el nom, on hi aixecaren l'esglèsia de St. John. Allà hi construiren una porta que va servir per fer pagar els tributs als que circulaven per la carretera entre Londres i Uxbrige. Aquesta porta fou enderrocada al segle XIX.

Actualment la zona és una barriada molt famosa de Londres, no sols per ser un lloc encantador, amb les seves casetes baixes de colors, sino també per la infinitat de mercadillos que s'hi poden trobar.

Un dels més famosos és el què es fa els dissabtes al matí, el mercat de Portobello, a Portobello Road. Allà s'hi pot trobar de tot, des de màquines d'escriure antigues fins a panys i poms de portes, passant per quadres i tot tipus de menjars.

La zona també és famosa  per haver estat escenari d'una pel.lícula del director Roger Michell amb Julia Roberts i Hugh Grant com a protagonistes principals. Ell fa de llibreter d'una travel book i ella fa d'actriu americana famosa. Com sabeu, és una comèdia romàntica i té tocs d'humor que la fan divertida, sobretot al principi ja que al final decau. La veritat és què no és una gran pel.lícula però mostra els carrers i els racons d'aquesta barriada i la banda sonora ha aguantat prou bé aquests deu anys que fa que l'estrenaren, deu ser que és bona, almenys a mi m'agrada.  

Ja sabeu on vaig de vacances???????

Per cert, aquí en teniu un tall. La musica és de Ronan Keating i la cançó es diu "When you say nothing at alll"

 

Harry Potter i atres lectors

tonina | 15 Juliol, 2009 10:00 | latafanera.cat

Un bon dia fa uns quants anys, cercant un llibre per a un alumne de 8 anys amb altes capacitats, com s'en diu ara dels infants superdotats, vaig trobar un llibre que me va agradar, es deia Harry Potter i la pedra filosofal. Vaig llegir una mica la contraportada i vaig pensar que potser li agradaria. El que jo no vaig pensar fou que per recomenar-lo com a lectura jo també havia de saber-ne un poc i, després de parlar-ne amb ell, vàrem pensar que el llegiriem tots dos alhora i així ens podriem contar què hi passava. 
La veritat és que ell anava més ràpid amb el llibre que jo i vaig haver de fer un esforç i intentar endinsar-me dins la lectura i al cap d'uns dies ja estava ben enganxada. Ell n'estava fart dels vaixells de vapor i cercava qualque cosa que fos un poc més completa i la història d'aquell nin mag va aconseguir el què volíem. A la fi havia trobat una lectura interessant. El meu objectiu d'introduir-lo dins el món dels llibres havia funcionat.
Així va començar la nostra història amb Harry Potter. De fet, des d'aquell primer llibre hem seguit llegint, una mica junts, els altres llibres que ha anat publicant J. K. Rowling. Fins al darrer, què vàrem llegir aquest Nadal passat.
Han passat els anys però no hem perdut el contacte, és el què té de bo viure en un poble on quasi tothom es coneix, i cada nova publicació d'un Harry Potter era motiu per parlar-ne una estona i animar-mos a llegir-lo.
Ha estat divertit fer aquesta lectura de qualque manera acompanyada i pensar que d'això n'ha sortit qualque cosa bona. Sé que per als dos ha estat divertit i ens ha enganxat la història del jove mag i els seus amics.
Qualque cosa bona té també en Harry Potter. Si serveix per motivar i fer nous lectors, benvingut sigui.
I aquests dies estrenen la versió cinematogràfica de la sisena part, Harry Potter i el misteri del príncep. Suposo que com les altres, serà un èxit de taquilla.
 

Es moment, una gran canšˇ de Cris Juanico

tonina | 10 Juliol, 2009 15:00 | latafanera.cat

Com sabeu, Cris Juanico és un dels meus cantants preferits. Menorquí, integrant dels Ja t´ho diré, va iniciar la seva carrera en solitari fa uns quants anys, al 2004. De llavors ençà ha tret al mercat musical diversos treballs que van des de temes del qual n'és el compositor (Jocs d'amagat), passant per adaptacions de temes de la cultura popular amb aires de pop-rock(Memòria), fins a versions d'alguns grans clàssics (Tot de mi), com ara temes de Frank Sinatra. La veritat és que tots m'agraden ja que la seva veu és d'aquelles que envolten i es fan seva qualsevol cançó.

Aquesta és una de les cançons que sonen molt bé del disc Jocs d'amagat, Es moment:

 


 

Millennium 3, La reina al palau dels corrents d'aire

tonina | 07 Juliol, 2009 10:07 | latafanera.cat

Estic acabant el darrer llibre de Larsson i cada cop més tenc una sensació estranya. Això s'està acabant, d'aquí un instant l'hauré acabat i aquest ja no té una continuació. Es estrany pensar que la història no acabava així. Havíem de continuar  descobrint la vida i les intrigues de la Lisbeth Salander i en Mikael Blomkvist però una trista fatalitat es va endur la vida de l'autor, Stieg Larsson, deixant la seva obra inacabada i sense que tengués la més mínima noció del gran èxit de les seves novel.les, les més venudes aquest darrer any.

Ara, però, tenc una sensació de conjunt i començo a esbrinar la immensitat de la seva obra. No es tracta sols d'una novel.la d'intriga, negra, policíaca, no, és qualque cosa més. Es sobretot un estudi complet i ben estructurat sobre el maclisme, el poder masculí sobre el femení, l'infravaloració de les dones en tots els terrenys, passant pels maltractaments, i també la força i el poder dels mitjans de comunicació i la corrupció de certs poders del país. Larsson es mostra com un mitjà per canalitzar i denunciar aquests fet davant tot el món.
 
Es així com jo ho he entès i no m'estaré de recomenar la seva lectura, llarga però contundent. Una bona lectura per passar bones estones, sobretot emocionants i  del tot entretingudes.          
 
    
 
 
 
 
....S'ha acabat, li havia dit l'Annika Giannini quan sortien de la prefactura de policia. Sí. El judici s'havia acabat. S'havia acabat per a l'Annika Giannini. I s'havia acabat per a en Mikael Blomkvist, que havia publicat el seu text, que es faria un tip de sortir a la televisió i que segurament guanyaria un fotut premi o dos de passada.
Però no s'havia acabat per a la Lisbeth Salander. Aquell era senzillament el primer  dia de la resta de la seva vida.... 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

Relats conjunts : El cafŔ de nit

tonina | 03 Juliol, 2009 10:30 | latafanera.cat

 

 
 

Havia pensat mil vegades quina roba es posaria si qualque dia ell li demanava per quedar. Ara havia arribat el dia i tammateix encara no ho tenia clar. Li havia dit si li anava bé veure's a les vuit al cafè de nit,  un petit cafè de tota la vida, al centre del poble on hi anaven tots els majors i els jugadors de la contrada. Fins i tot el seu veí, un vell antipàtic, poc amic dels veïns, hi anava sovint. El lloc no era massa idoni per a una primera cita però el què importava era que a la fi, després d'anys d'esperar-ho, avui soparia amb ell, el seu amor secret de tota la vida.

Es va vestir a poc a poc, va intentar no deixar-se ni el més mínim detall, la roba nova i del tall que més bé li quedava, les arrecades, els anells i el collar, tot a conjunt, i fins i tot havia pensat en el perfum, era important, d'ençà que havia llegit la novel.la de Suskind, El perfum, sempre pensava en la importància de les olors i en la impressió que dóna la gent segons l'olor que fa.

Quan va estar ben arreglada es va mirar al mirall i es va trobar guapa i atraient, malgrat els seus ben bé cinquanta anys.
La miraria ell amb ulls de desig? Això l'amoïnava, sempre havia temut no agradar a la gent i més a l'home que estimava.
Va sortir de casa i es va col.locar la bossa al braç, va tancar  i va partir. Pel camí va sentir de tot, alegria, pànic, emoció i vergonya, molta vergonya. Què en diria la gent d'ella?. Què pensaria la seva mare, al cel sia, d'aquesta trobada? Què li dirien les amigues i les cosines en assebentar-se?

S'anava acostant al café, ja podia entreveure la taula de billar al mig del local, també hi veia els homes que bevien i la taula de més enllà amb els jugadors de cartes.

No, no podia entrar, era una locura, havia perdut el cap o què? De cop va girar en rodó i va refer el camí de retorn cap a casa.

El seu cor anava accelerat, no tenia altra opció -va pensar- quan va ser davant del portal de la casa.

Va obrir la bossa, va treure les claus i va obrir. La porta es va tancar silenciosament darrera ella, i va entrar com qui entra a la presó i sap que allò que deixa ja no ho podrà recuperar mai més.

 

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS