Administrar

Final de trimestre

tonina | 15 Desembre, 2009 11:00 | latafanera.cat

 

Un viatge fantÓstic

tonina | 12 Desembre, 2009 11:00 | latafanera.cat

Després d'aquests dies tan màgics a París ( a Disney diuen els meus fills) ja tornam  ser a casa.

Ha estat un viatge fantàstic. Els dos dies a París em vàren passar volant. El primer dia fèrem una visita, d'aquestes guiades, amb un bus per tota la ciutat, la qual cosa t'ajuda a situar-te un poc ja que és una ciutat molt gran. El què més em va agradar fou la catedral de Notre Dame, i això que no hi entràrem ( pendent per la propera visita, segur que hi torno). Es una catedral bellíssima, d'estil gòtic, amb uns contraforts impressionants, situada al bell mig de París, a la Ile de la Cité, petita illeta envoltada pel riu Sena. També, imprescindible, pujàrem a la Torre Eiffel, lloc enigmàtic i màgic pels infants. Les vistes són impressionants des de dalt de tot, sobretot tenint en compte que el temps acompanyava i feia un bon sol.  
          

El segon dia va tocar visita al Louvre. Fou fantàstic entrar al museu i veure algunes de les obres més belles i admirades del món. Els nens es varen portar d'allò més bé, aguantaren quatre hores dins el museu i fins i tot cercaven alguns dels quadres dels que parlàvem. Evidentment, l'estrella fou La Gioconda. Na Laia no es va aturar de moure's per comprovar si tot el temps la mirava. S'ho va passar molt bé. Les estàtues gregues i romanes també cridaren l'atenció dels nens, sobretot els nuus, cosa d'al·lots!!!.

Però allà on xalaren més, més i més fou a Disney. No us podeu fer una idea de lo que arribàrem a fer allà. Del matí fins a la nit dins el parc, anant a les atraccions i cercant personatges dels dibuixos: La Bella i la Bèstia, Peter Pan, Pluto, Goofy.... Hi havia molta gent, sobretot el dissabte, fou el pitjor dia per anar a les atraccions, les coles arribaren a les dues hores, així que ens ho prenguerem amb calma i ens dedicarem a passejar pel parc i anar als llocs menys visitats, com ara el Laberint de n'Alícia, els vaixells pirates i el racó de Pinotxo i Gepetto. Els altres dies, sobretot dilluns i dimarts, va minvar molt la gent i vàrem poder anar a totes les atraccions tranquilament.  


El què més em va agradar del Parc fou la cabanya del Pare Noel. Ja sé que no és la nostra tradició i a casa els Reis ens duen els regals, però trobar-te amb un Pare Noel de carn i ossos i una cabanya tota nevada i plena de follets et fa sentir-te com dins un somni i vius la màgia amb els nens (em vaig sentir nina un altre cop). Fins i tot em vaig fer una foto i li vaig donar la meva carta, que espero que llegeixi i em porti qualque coseta.

Dimarts a la nit tornàrem a casa i després d'uns dies per recuperar la normalitat, ja torno a ser per aquí. 

Un viatge fantàstic, us el recomano.


 

Destinaciˇ : Disney - ParÝs

tonina | 02 Desembre, 2009 11:00 | latafanera.cat

Suposo que a totes les famílies amb infants ens arriba l'hora de visitar el famós parc de França.

Doncs sí, a nosaltres també ens ha arribat aquest moment. Serà un viatge en grup, envoltats pels nostres fills i dels seus amics i cosins. En total, tres famílies amb dos fillets cadascuna, a punt per a l'eixida i cinc dies per endavant.

Bé, després de passar uns anys allargant la partida, finalment aquest pont partirem destí París.

Aquests dies a més de la "mágia Disney" hi ha el montatge de Nadal, amb cabalgata de Santa Claus inclosa. 

La veritat és que em fa il.lusió i mandra tot plegat. No sé si m'explico. Per una part em fa ganes, ja sé que els meus fills s'ho passaran "pipa" i que ho recordaran molts anys. També sé, o suposo, que a mi m'agradara tant com a ellls (al final l'infant que duim a dins, sortirà). Però em fa mandra pensar que m'hauré de passar 24 h. envoltada d'infants per totes bandes i sense poder descansar, absorbint tot tipus d'impactes sensorials durant hores. Terrorífic, no? Els qui hi heu estat, em podeu confirmar la meva teoria o al contrari, es passa bé?

Crec que el millor seran els dos dies a París, suposo que no podrem veure-ho tot, però intentarem fer una passada pels llocs imprescindibles, la Torre Eiffel, el Louvre, Notre Dame, Les Tulleries, Els Camps Elisis, Montmartre,...i si podem, segons les temperatures, (en Tomàs Molina diu que sera "frescot") m'agradaria visitar la ciutat de nit, el Moulin Rouge, la torre Eiffel...m'han dit què tot il.luminat és fantàstic.

En definitiva, un viatge amb i per a infants amb molta il.lusió i amb ganes de passar-ho molt bé!!

Us deixo un video de Disney  del Nadal de 2008.

 


 

El racˇ dels llibres : La treva

tonina | 27 Novembre, 2009 11:00 | latafanera.cat

Aquesta és la segona part de la Trilogia d’Auschwitz. 

Primo Levi ens acosta, a través del relat de la seva pròpia història, al que fou l’alliberament d’aquest camp de concentració nazi a Polònia per part de l'exèrcit rus ( a Si això és un home, la primera part , narra la vida al camp, les misèries, la fam i les morts).

 Després de l’arribada dels russos, els pocs supervivents passen quatre mesos d’anades i vingudes per territori rus, d’un camp a un altre, però sempre amb l’esperança del retorn a casa. Levi acaba en un camp on els italians eren majoria, i finalment, després de  mesos, són deportats i enviats cap a Itàlia.

Són més de trenta dies de viatge, per tota Europa, en un viatge interminable en tren pel que queda de les vies fèrries europees. Viatgen per Rússia, travessen quasi tota Romania, passen a Hongria i després a Àustria. El més dur és tornar a territori Alemany, ja que van a Munich. Allà la visió dels alemanys desperta sentiments  d'odi i indignació, por, frustració i una forta tensió. Levi ho descriu així:

"Sabien "ells" allò que havia passat a Auschwitz, les matances silencioses i quotidianes, tan a prop de casa seva? Si ho sabien, com podien anar pel carrer, tornar a casa i mirar als seus fills o  entrar dins l'església?  Si no ho sabien, ens havien d'escoltar, ho havien de saber, els ho havia de contar, jo mateix,  tot i ràpidament, encara tenia el nombre tatuat al braç que cridava com una ferida."

Finalment, arriben a Verona i després, un altre tren fins a Turín, on després d’uns anys, Primo Levi escriu la història dels fets d’Auschwitz, impulsat pel desig de donar a conèixer al món la seva barbàrie. La treva és el relat del retorn. La trilogia es completa amb Els enfonsats i els salvats, la tercera part.

 

 

 

El racˇ dels llibres : La filla de l'optimista

tonina | 20 Novembre, 2009 11:00 | latafanera.cat

La filla de l'optimista de Eudora Welty (1909-2001) ens acosta a la història de  Laurel McKelva, una dona de mitjana edat, que retorna al seu poble natal arran de la malaltia i posterior mort del seu pare, el jutge McKelva.

Així comença per a ella un retrobament amb la història de la seva família i d'ella mateixa. Retorna als anys d’infantesa, dels avis, de la mare i dels seus últims i tristos moments, quan la ceguesa i la malatia l’allunyaren de la vida.

Laurel viu, en pocs dies, la mort del pare i el primer contacte amb la segona dona del seu progenitor, la Fay, més jove què ella mateixa i del tot frívola i mundana.

Durant els dies de dol i enterrament del jutge és quan la Laurel ens acosta a la seva infància, recordant el pare, tan apreciat pels veïns, però poc proper a la família, sec i poc sensible envers la mare i ella; i la mare, aquella bella senyora tan aferrada a les seves arrels familiars i al seu marit.

Aquesta obra va guanyar el Premi Pulitzer l’any 1973 i és considerada una de les obres més importants de Welty.

A la contraportada de la novel·la hi trobam una reflexió sobre l'obra què em va fer decidir a llegir-la:

"La filla de l'optimista és una lúcida reflexió sobre la independència i l'amor. Una magnífica novel·la que aprofundeix en el món de les relacions personals i amb la qual Eudora Welty, una de les escriptores més destacades de la literatura del sud dels Estats units, va guanyar el Premi Pulitzer l'any 1973"

I així és.

 


 

Na Colometa

tonina | 18 Novembre, 2009 11:00 | latafanera.cat

Tenc una nova amiga, li diuen Colometa.

Tot va començar fa uns mesos quan vaig visitar l'otorrino. Li vaig contar que tenia uns problemes amb la veu, quedava afònica de tant en tant. Ella, tota professional, em va ficar una espècie de filet coll avall i a travès de la càmara vàrem poder observar les cordes vocals i els seus amics, els nòduls. La pregunta següent fou:  Ets mestra? Ja ho havíem dit tot, més de la meitat del col.lectiu té aquest problema. Tens nòduls a les cordes vocals, com quasi tots els de la teva professió, em va dir.

A partir d'aquí vaig posar fil a l'agulla i a cercar altres maneres de fer la meva feina, a més d'anar a una logopeda per aprendre a parlar bé. La veritat és què hi ha molts de recursos per no utilitzar la veu tot el dia. Però de tots, el més efectiu és na Colometa, la meva campaneta.

Sí, he recuperat de ca ma mare una vella campaneta de llautó què m'acompanya durant tot el matí i a la qual els nins i nines tracten i respecten molt. No va ser difícil introduir-la a l'aula com un element d'ús diari, amb un conte d'una campaneta abandonada a una vella escola rural què cercava nous amics fou suficient per acollir-la a la nostra aula. Les altres mestres riuen molt i me diuen què semblo una  mestra d'escola de monges, jajaja...

La veritat és què els meus alumnes es porten molt bé i intenten mantenir silenci (evidentment són petits i a estones es desbaraten).  També els  hi vaig contar el què em passava a les cordes vocals i han fet un canvi, ara tots parlam més fluix i el clima de l'aula ha canviat en aquest sentit. "No hi ha mal que per bé no vengui" diuen i és ben cert.

Aquí teniu na Colometa, la meva amiga inseparable. I ja ho sabeu, tots els que sigue mestres o parleu molt, anau molt en compte amb la veu, quan tens problemes és quan te n'adones de la falta què fa.

 

Un altre dilluns

tonina | 16 Novembre, 2009 17:45 | latafanera.cat

No sé si us passa com a mi, però cada dilluns és una vertadera "meravella". El matí ja començo amb els meus fills, no sé com serà però no hi ha manera que es llevin del llit, i això que el diumenge cosa de les 8 ja s'aixequen i em fan una "visiteta", pe saber si dormo o no... (un encant de nins, no?). Però arriba dilluns i estan aferrats als llençols, quina ràbia, no podien dormir com a troncs ahir?

Partim cap a s'escola i feina durant tot el dia, primer classe, després reunions amb pares i mares i per acabar-ho d'omplir, avui claustre de les 15 a les 17 h. Esteim amb el tema de les competències bàsiques, suposo que no em quedara més remei què dedicar-hi una estona i llegir què són i com fer-ho per incorporar-les a les programacions d'aula. Buf!!!sols de dir-ho ja estic agobiada, quin desatre, m'hauré de posar al dia.

I en arribar a casa, més escanyada què un gall (els nòduls no m'abandonen), més tasca: La meva filla té unes deu pàgines de deures i a més l´he de portar a bàsquet. Amb tot això, també tenc una classe de pilates, la qual no em vull perdre, necessito tenir aquesta estona per jo i per relaxar-me, la logopeda em diu què em va bé pels nòduls fer ioga o pilates, es veu què la relaxació de la zona cervical ajuda a alliberar les cordes vocals.

A la fi, davant tanta feina, he decidit obrir el blog i fer aquest escrit i escoltar aquesta cançó, fantàstica, què sempre va bé el dilluns. Ah! per cert, cantar també va bé per les cordes vocals. Cantem-la, doncs.

 


 

EL RACË DELS LLIBRES

tonina | 06 Novembre, 2009 17:40 | latafanera.cat

Avui hem conegut el guanyador del Premi Llibreter. La novel.la guardonada ha estat Winesburg, Ohio de Sherwood Anderson i de la qual parlàvem la setmana passada. Una boníssima novel.la de la qual us en recomano la lectura, si és què no l'heu llegida.

Però avui continuam amb  dues obres finalistes, les quals són també grans obres, malgrat no haguin estat les guanyadores, ja es sap, sols una aconsegueix el Premi.

Les edats perdudes de Judit Pujadó. La Nora és una nina de 12 anys que perd els pares en un accident i se'n va a viure amb l'àvia, que no coneix, en un barri nou per ella. Canviar de vida a aquesta edat i en un barri de barraques no és fàcil, però la Nora, gràcies a l'àvia i als records, se'n surt.

                        

 

 

Un nou blog

tonina | 05 Novembre, 2009 19:01 | latafanera.cat

Finalment m´he decidit i he obert un nou blog. Les activitats de l'escola són tantes què no he pogut evitar-ho. La idea surt de molts de vosaltres què fa temps ja m'ho proposàreu. Gràcies a tots per animar-me.

El blog en questió m´ha servit per adonar-me de la quantitat d'activitats què feim i del gran espai què tenim a l'abast per donar-les a conèixer als pares i mares i fer-los un poc més partíceps de la nostra tasca i de tot el què fan els infants.

Allò què més he notat és la bona diisposició dels infants per tenir el seu propi espai a la xarxa i poder veure i paticipar de tot des de casa.

Us deixo l'enllaç per si el voleu visitar. El nom del blog és Picasso a l'aula ja què enguany feim un projecte d'art i nosaltres som la classe de Picasso. 

 

 


Racˇ dels llibres

tonina | 30 Octubre, 2009 12:00 | latafanera.cat

Aquesta setmana dues novel.les a tenir en compte:

Winesburg, Ohio de Sherwood Anderson. Aquest periodista ens fa la crònica d’un poble des de la visió d’un vell minusvàlid, què no té altra feina a fer què observar als habitants del poble i descriure’ls de forma grotesca. Són històries plenes de humor i absurditat, enllaçades de forma admirable amb un llenguatge impecable.

Olor de colònia de  Sílvia Alcàntara. L’autora recrea el món de les colònies, hi crea els personatges què feien què la maquinària engegas cada dia, amb el poder d’aquesta colònia: el senyors, el director, el mossèn i les monges. I el mès important, la classe obrera què viu cada dia a cop de sirena i teler. Un món fet de classes i de relacions de poder.

               

 

Per riure...

tonina | 28 Octubre, 2009 17:00 | latafanera.cat

Notes parroquials:

Aquestes són algunes notes parroquials, de les  esglèsies catòliques, amb qualque problema de redacció i què segurament han estat fetes amb bona voluntat. Amén.

 

"El próximo jueves, a las cinco de la tarde, se reunirá el grupo de las mamás. Aquellas señoras que deseen entrar a formar parte de las mamás, por favor, se dirijan al párroco en su despacho"

 

"Estimadas señoras, no se olviden de la venta de beneficiencia.  Es una buena ocasión para librarse de aquellas cosas inútiles que estorban en casa.  Traigan a sus maridos."

 

"Por favor, pongan sus limosnas en el sobre, junto con los difuntos que deseen que recordemos".

 

Tema de la catequesis de hoy:

"Jesús camina sobre las aguas"

Tema de la catequesis de mañana:

"En búsqueda de Jesús"

 

" El párroco encenderá su vela en la del altar, el diácono encenderá la suya en la del párroco y luego encenderá uno por uno a todos los fieles de la primera fila"

 

P. D : La bona fe no hi entén d'ortografia....

Relats conjunts : Mons paral.lels

tonina | 21 Octubre, 2009 10:00 | latafanera.cat

 

 Mons paral.lels : Daniel Estebe

Sempre havia viscut allà. Primer amb els pares, morts feia molts anys i després amb la Rosa, aquella dona què l'havia retornat al món i a l'alegria.

I ara..., ara l'Ajuntament el feia fora, li tomaven casa seva. Aquell dia, ja feia uns mesos, l'arquitecte municipal li havia explicat el perill de l'edifici, massa vell i massa inestable.

No s'havia de preocupar, però. Des de Serveis Socials li havíen trobat un nou lloc per viure, aviat s'hi translladaria i podria viure amb moltes més comoditats i acompanyat, o això era el què li havíen explicat d'aquell nou lloc, la Residència municipal.

Ara només calia fer les maletes i partir. Però, com s'ho faria per encabir tots els seus records dins la maleta? Com podia posar el vell balancí de la mare i el rellotge de paret, i com endur-se'n aquella petita habitació que la Rosa havia decorat tan pacientment per ser l'escenari del seu amor?  No, tot allò no ho podria agafar, ara ho veia clar. Sols els records i els petits objectes dels seus éssers estimats seria tot el què podria recollir del piset. 

Ho preparia tot demà. Avui encara no. Avui encara gaudiria d'aquelles quatre parets plenes d'amor i vivències  irrepetibles de les quals ell mai n'oblidaria ni un sol instant.

El racˇ dels llibres

tonina | 17 Octubre, 2009 17:00 | latafanera.cat

Aquesta setmana hem sentit a parlar, a algunes mestres, de Nova York i això fa entrar ganes d’anar-hi, no? Crec que la millor manera és començar per algunes lectures que ens hi transporten, després ja veurem.

Trilogia de Nova York de Paul Auster. L’autor crea tres històries dins aquesta novel.la. Alguns parlen de novel.la de detectius però va més enllà, Auster crea les històries a partir de l’investigador, no del què investiga. Crea i recrea el món del detectiu fins a arribar a l’obsessió pel cas què té al davant i ens condueix per la història  de la mà del detectiu què en  la primera, Fantasmes, és un escriptor què es fa passar per un tal Paul Auster. Un gran escriptor i una gran novel.la, sens dubte.

El gran Gatsby de F. Scott Fitzgerald. Aquest cop l’autor ens situa a la ciutat als anys 20 i ens va contant la història de l’home del què ningú no en sap l’orígen exacte però al què tots adoren, sobretot pels seus diners. L’amor de Gatsby per una dona casada amb la qual va mantenir una relació fa temps és el detonant del seu decliu. Fitzgerald ens condueix, inevitablement, cap a la mort de Gatsby en total solitud i un enterrament tristíssim. Una de les millors novel.les de Fitzgerald que va ser duita al cinema en quatre ocasions.

                             

El racˇ dels llibres

tonina | 11 Octubre, 2009 14:00 | latafanera.cat

Aquesta setmana el  Racó surt avui per motius professionals, he estat a un curs de formació al centre de "profes" i no havia tengut temps d'entrar al blog. De fet, el curs era sobre recursos i web 2.0, ja us ho contaré en acabar, encara em falta el cap de setmana que ve.

Avui tenim dues novel.les molt diferents.

L’últim jueu de Noah Gordon. Gordon situa la seva obra al segle XV,a l’Espanya que va expulsar els jueus i ens presenta a Ionà Toledano, un jove jueu que és separat de la seva família i de la seva llar per anar a la recerca d’un lloc per viure on no sigui rebutjat.Aconsegueix fugir de la Inquisició canviant constantment d’ofici i d’identitat. Un relat fantàstic sobre aquest període tan cruel de la història.

Millenium III: La reina al palau dels corrents d’aire de Stieg Larsson. Brillant tercera entrega de la història de Lisbeth Salander i el periodista Mikael Blomksvist. Malgrat la segona novel.la sigui considerada majoritàriament com la millor, la tercera entrega manté la intriga i ens va acostant al desenllaç en un ambient més periodístic que les altres. Llàstima de la mort prematura de Larsson, amb aquesta s’acaba la història que en un principi comptava amb més parts.

                     

 

Ensa´mada mallorquina

tonina | 07 Octubre, 2009 11:00 | latafanera.cat

Si voleu tastar l'ensaïmada mallorquina, aquí teniu la recepta d'en Pere, per llepar-se els dits!!!!.

Ingedients:

- ous

- aigua

- sucre (normal i en pols)

- farina de força (molt important que sigui de força, la millor la de Harinas de Mallorca)

- llevat premsat

- saïm

- oli d'oliva

 

Preparació:

1- Necessitam 3 tassons de la mateixa mida, en un hi possam els ous ( 3 ous equivalen a una ensaïmada de mig kilo) aquest volum ens marcarà la quantitat dels altres ingredients, en un altra tassó possam el mateix volum d'aigua teba i en l'altre tassó el mateix volum de sucre.

2- Posam els ous en un ribell i els batem, fonem el llevat amb l'aigua teba i ho afegim als ous batuts.

3- Anam afegint la farina a poc a poc pastant amb les mans a fi de que no quedin grums de farina.

4- Quan la pasta deixa de tenir una textura tan líquida afegim el sucre i seguim pastant i afegint farina.

5- La pasta està a punt quan se la pot moldejar però encara és molt blana (s'ha d'aferrar per les mans). Una vegada la pasta està apunt s'unta amb oli les parets del recipient i es tapa amb un pedaç de cuina.

6- Es deixa tovar fins que la pasta tripliqui el volum ( a l'estiu unes 3-4 hores, a l'hivern unes 12 hores). El millor lloc per tovar és a l'interior del forn (apagat).

7- Una vegada a tovat es divideix la pasta en dues mitats.

8- Untam una taula amb oli d'oliva per poder estirar la pasta sense que s'aferri.

9- S'estira una de les meitats de la pasta a sobre de la taula fins que quedi molt fina gaire bé transparent (és el pas més dificil, peró no passa res si la pasta es romp).

10- Una vegada estirada la pasta es posa el saïm per sobre la pasta, intentant que quedi ben repartit. Es tira una mica de sucre per sobre la pasta amb el saïm.

11- Enrrollam la pasta per un extrem per formar un cuc.

repetim el mateix procediment per l'altre meitat de la pasta.

12- Una vegada tenim el dos "cucs" de pasta els trençam i els posam a sobre una llauna de forn donant-li la coneguda forma de l'ensaïmada. Es convenient deixar un espai entre les voltes de l'ensaïmada per què encara ha de tovar més.

13- Deixam tovar l'ensaïmada fins que tripliqui el seu volum ( a l'estiu unes 3 hores a l'hivern unes 8-9 hores).

Per coure l'ensaïmada és necessai que el forn estigui calent a 200 ºC . La cocció es fa durant 10-12 minuts per una de mig kilo .És important que es vigili la cocció amb un bastonet ja que cada forn és diferent, millor col·locar la llauna a l'estant de més abaix.

Una vegada a refredat s'espolsa per damunt amb sucre en pols i està llesta per menjar. S'aconsella deixar-la refredar bé abans de menjar-la, és més bona!!!!!!!!!!

 

 

 

 

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS