Administrar

Un altre conte a 365 contes

tonina | 08 Febrer, 2010 11:36 | latafanera.cat

Aquest cap  de setmana ha sortit un nou conte meu al blog de bajoqueta, 365 contes.

La iniciativa ha estat fantàstica i ja hi ha quasi tots els contes que bajoquesta s'havia proposat aconseguir.

Ha estat un gust participar d'aquesta iniciativa tan maca i engrescadora. Felicitats a tots i concretament a TU per la proposta.

Relats conjunts: Demanant un taxi

tonina | 02 Febrer, 2010 13:00 | latafanera.cat

Demanant un taxi. Lisbeth Firmin, 2004

 

Avui fa un dia plujós. Des del matí el cel ha estat cobert per una fina boira de plugim que sembla no tenir fi.

No vull tornar a casa. Allà no puc respirar, és com si l'aire no em bastàs per respirar, com si l'oxigen no fos del gust del meus pulmons. He arribat al límit de les meves forces i ja no puc seguir aguantant més la situació. Vull fugir, escapar-me on ningú em pugui trobar, on ningú em reconegui pel carrer. Si m'haguessin dit que la vida d'una artista era així de dura, crec que m´ho hauria  pensat abans d'entrar dins aquest món, malgrat cantar sigui la passió de la meva vida.

Ara, però, necessito ser lliure, trobar un espai on pugui viure tranquil.la, on no sigui el centre d'atenció i on no sigui aquella estrella famosa, on la cantant deixa lloc a la persona i jo pugui tornar a ser "jo" altra vegada. Sí, he de fugir de tot. Ara mateix, necessito marxar d'aquí.


Taxi! Taxi!

 

Esport i educaciˇ, o no?

tonina | 01 Febrer, 2010 20:00 | latafanera.cat

Alguns cops he vist aquells desastres que ens ofereixen els mitjans de comunicació sobre violència als camps i estadis esportius, i, la veritat, ho trobo penós i molt trist haver d'acabar insultant i pegant per questions esportives.

Aquest cap de setmana, però, m'ha bastat anar al partit de bàsquet de la meva filla per veure, a petita escala, com el públic de les grades, quasi tot pares i mares de les nines que juguen, representen, en molt petit grau, aquestes escenes.

No sé si és la falta de costum a assistir a aquests partits (és el primer any que la meva filla juga i no hem fet gaires partits encara) o és que ho veig d'una altra manera, però el cert és que, dissabte passat, a mesura que el partit avançava, també anaven en augment els crits contra l'àrbitre del partit, que si això és falta, que si àrbitre no hi veus, que si pots pitar qualque coseta,...i altres parauletes. Va arribar un moment en què, després de les mirades dels familiars de l'altre equip, vaig sentir vergonya aliena, de veritat! No cal dir que perdíem. és clar! Tal volta, si haguessin perdut ells, hagués passat el mateix, no ho sé.

No sé si això és normal, les nines tenen deu anys i són a primer any de mini-bàsquet. Déu meu!, què faran quan juguin a una categoria superior! No m'ho vull ni imaginar! 

I jo que anava parlant amb les altres mares de tota la part educativa de fer esport i del fet de passar-ho bé jugant i anant a altres pobles a conèixer altres equips! Ingenuitat la meva.

Suposo que m'acostumaré a sentir tot això, però mai ho entendré.

 


 

La mecÓnica del cor, Mathias Malzieu

tonina | 26 Gener, 2010 19:30 | latafanera.cat

"Neva a Edimburg el 16 d'abril de 1874. Un fred gèlid assola la ciutat. Els vells especulen que podria ser el dia més fred de la història. Sembla que el sol hagi desaparegut per sempre. Bufa un vent tallant; els flocs de neu són més lleugers que l'aire. BLANC! BLANC! BLANC! Explosió sorda. No es veu res més. Les cases semblen locomotores de vapor, les xemeneies desprenen un fum grisenc que fa cruixir el cel d'acer.......

.......És el dia més fred de la història. I avui és el dia del meu naixement"

 

 

Així comença una de les novel.les més quixotesca que he llegit darrerament. Jack  és el protagonista i es passa la vida patint pel seu cor amarrat per sempre més a les agulles d'un rellotge i depenent del  seu "tic-tac". La història comença als carrers gèlids d'Edimburg, el dia que feia deu anys, on va sentir  al mig del carrer, per primer cop, a la petita cantant. Per trobar-la anirà fins a Granada, i allà succeirà l'inevitable. El seu cor perdut d'amor per la jove cantant, patirà i patirà.

Mathias Malzieu és, també, el cantant del grup de musica pop Dyonisos i aquest és també el títol del seu sisè disc. La novel.la ha estat superventes a França i durant més de vint setmanes ha figurat en les llistes de llibres més venuts.

El cineasta Luc Besson n'ha comprat els drets cinematogràfics i en farà una adaptació en format animació amb la col.laboració de l'il.lustrador Joann Sfar.

Aquí us deixo la banda sonora de la novel.la.

 


 

 

Seguint un bon consell

tonina | 24 Gener, 2010 18:43 | latafanera.cat

 

 
 
 
Una bona medecina, la millor.
 
Via: Fanalet blau
 
 

 

Una tempesta, Imma Monsˇ

tonina | 20 Gener, 2010 20:40 | latafanera.cat

 

 

Imma Monsó, ens ofereix  la història d'un viatge, un viatge a tres bandes, per un part, el de la protagonista , una escriptora de mitjana edat que ens acosta al fet d'escriure, a la literatura, i parla del fet de crear i escriure històries, algunes vegades de formes ben peculiars. Per una altra part, el del jove  que l'acompanya, envoltat d'obsessions, amb greus problemes d'adaptació social, tot i ser un jove agradós i amb èxit econòmic. I per últim, la del jove aventurer de poble petit, apassionat pel vol, que ens acosta als desitjos i il.lusions de llibertat i joventut.

Al principi la lectura se'ns pot fer una mica lenta ja que l'autora es recrea en la vida de cada un d'aquests tres éssers però la novel.la va agafant acció, va "in crescendo", per acabar de forma extraordinària i sorprenent, amb un enllaç de  casualitats.

Una bona novel.la que ens fa reflexionar, un cop passen els dies, sobre la manera com vivim i com volem viure, talment els tres personatges als quals acompanyarem en aquesta  magnífica lectura.

Preparant els foguerons

tonina | 16 Gener, 2010 09:30 | latafanera.cat

Aquests dies no tinc temps per a res més que per anar darrera dimonis i foguerons.

Tant a casa com a l'escola, esteim preparant tota la festa santantoniera que ens acompanyaré aquest cap de setmana. Ahir vespre ja vàrem cremar el primer fogueró i avui hem d'acabar el que feim amb els amics per torrar a la nit. 

A les 14'15 h. surten els Dimonis de ca'l Baciner i cap a l'Ajuntament a fer el primer Ball. Després la volta pel poble a veure foguerons, que ja us mostraré, i a les 19 h. cap a Completes a cantar els Goigs de Sant Antoni ben fort. Després a sopar al fogueró i a cercar dimonis fins que el cos aguanti. 

I demà a les Beneïdes i dinar a casa amb tota la família, que, com a bona Tonina, hem toca parar taula i convidar!

Molts anys a tots els Tonis i Tonines i per molts anys!

 

Dia desset Sant Antoni

dia vint Sant Sebastià

qui bones obres farà

no tendrà por del dimoni

 

 

Sant Antoni i el dimoni

jugaven a trenta-u

el dimoni va fer trenta

Sant Antoni trenta -u

 

 

 

 

Sona, sona Sant Antoni!

tonina | 14 Gener, 2010 13:00 | latafanera.cat

Una de les activitats que les festes de Sant Antoni ofereixen als més petits és la visita a la carpa de Sant Antoni. Allà una al.lota mostra als infants quins són els instruments que aquests dies sonen per tot el poble: picarols, garrots, guitarres, guitarrons i violins.

Cada un té un so molt peculiar i entre tots fan la música dels foguerons i les beneïdes.

           

 

La festa segueix al carrer i hi comença a haver caramulls de grava i els primers tions  per encendre la nit màgica del Sant més venerat pel poble. 

Aquí teniu dos ball dels dimonis amb la seva tonada més fresca:

 


 

 

 Visca Sant Antoni!!!!!!!!!!!

I ara : Sant Antoni

tonina | 11 Gener, 2010 16:35 | latafanera.cat

Ara sí que comença la festa grossa de Manacor.

Un cop acabat  Nadal comença a molts pobles de Mallorca la festa d'hivern més grossa : Sant Antoni.

Sant Antoni és la festa on més participació hi ha. El  Sant i els dimonis enganxen a tota la gent del poble, infants, joves i no tan joves, es senten atrets per les tonades dels sonadors i els balls dels dimonis.

Ja fa uns dies que tot el poble bull. Les camisetes amb les banyes i la creu del Sant es veuen cada dia pel carrer i avui a l'escola ja hem pensat com hem de fer el fogueró i els dimonis per cremar. 

La festa dura  deu dies, des del Primer ball que fou dijous passat dia 7, fins dia 17 que acabaran amb el darrer ball a Sa Bassa. Però el cor de la festa és la revetlla de dia 16. Foguerons, torrades, Completes, bon vi, glosades, herbes dolces, dimonis, molta bauxa i un fred que pela són els ingredients més típics d'aquests dies.

Així que, durant aquesta setmana, aniré fent apunts sobre la festa més grossa que tenim a Mallorca.

Per començar us deixo un video amb L'assaig del Goigs de Sant Antoni, com veureu, ni l'aigua ni el fred no ens aturen. Bones festes a tothom! i Visca Sant Antoni!!!!

                                           

                                       EL PROGRAMA DE LES FESTES :

programa de festes

 

Lectures del 2009

tonina | 05 Gener, 2010 12:15 | latafanera.cat

Aquests primers dies del nou any sempre em fan sentir un poc de nostàlgia cap al passat. No sé ben bé perquè però la xifra que he deixat endarrere em costa de substituir per la del nou any. De fet els primers dies de classe sempre m'equivoco amb la conseqüent riallada i rectificació per part del meus alumnes.
Avui veient alguns i altres i encara més records de les lectures que alguns heu fet durant l'any passat, he començat també a elaborar la meva llista de lectures, una bonica manera de tenir-les present altra cop i repassar un poc el què ha estat aquest any passat, a partir dels llibres i els records que ells invoquen (viatges, estones d'esperes, malalties, nits sense poder dormir, tardes de pluja,..).
 

Jakob, el mentider - Jules Becker
El meu amor Sputnik i
El salze cec i la dona adormida - Haruki Murakami
A la plaja de Chesil - Ian McEwan
"Dentro de mi" i "Un paseo por las nubes" - Doris Lessing, l'autobiografia.
La noia que somiava un llumí i un bidó de benzina i
La reina al palau dels corrents d'aire - Stieg Larsson
Revolutionary Road  i
Les germanes Grimes - Richard Yates
El lector - Bernhard Schlink
Cuentos de la era del jazz - F.S. Fitzgerald
Suite francesa  i  Sang calenta  - Irène Némirovsky
Petons de diumenge     39+1 - Sílvia Soler
Ulls verds - Marc Pallarés
Alabama song - Gilles Leroy
Mendel el de los libros - Stefan Zweig
L'africà - J.M.G. Le Clézio
La finestra oberta i altres contes - Saki
El pavelló de les peònies - Lisa See
Una lectora poc corrent - Alan Bennett
Allò que vaig estimar - Siri Hustvedt
Winesburg, Ohio - Sherwood Anderson
Trilogia de Nova York - Paul Auster
La dona silenciosa - Mónica Zgustova
Londres - Virginia Woolf
Si això és un home  i
La treva - Primo Levi
La princesa de hielo - Camila Lackberg
La filla de l'optimista - Eudora Welty
La mort de l'ànima - Maite Salord

En color destaco les què més m´han agradat. Em penso que en deixo alguna, potser.

El darrer llibre de l'any ha estat Una tempesta de Imma Monsó.

Em penso que hi ha un poc de tot, de tots n'he tret alguna cosa i sobretot he passat unes hores molt ben acompanyada d'aquests llibres. Alguns els he llegit guiada per les vostres recomanacions: Fe, Rosa, Mireia, Caterina, kweilan, Mònica,... i altres blogs amics de les meves coses. Gràcies.

Us desitjo uns Reis ben carregats de bones lectures.

Acabant l'any!

tonina | 31 Desembre, 2009 12:05 | latafanera.cat

Durant aquest any he anat uns quants cops al cinema. M'agrada, de tant en tant, anar a veure algunes pel.lícules a la pantalla gran, sóc de les que  encara pensa que com el cinema no hi ha res, l'espectacularitat de la gran pantalla és inigualable per la televisió.

Ahir, doncs, vàrem patir cap a un  centre comercial prop de Palma i entre tots vàrem decidir entrar a veure Avatar. 

No en sabia gaire cosa, sols que el director era James Cameron i que era bastant llarga. Un cop va haver començat la pel.lícula em vaig veure transportada a un altre planeta, del qual no vaig sortir fins als crèdits finals. Em va entusiasmar. Us la recomano. Aquest cinema la passava en 3D i em va agradar molt, em va fer l'efecte de dos plànols superposats més que de tres dimensions. Suposo que la tecnologia va a grans passes i que  moltes de les noves produccions ja seran en aquest sistema.

Us desitjo un bon Cap d'Any a tots i que comenceu el Nou Any amb molta felicitat. Molts d'anys a tothom!!

 

 

Bon Nadal

tonina | 23 Desembre, 2009 11:30 | latafanera.cat

 

P.D : Aquest post d'avui és fet a mà seguint la iniciativa de na Mireia. 

   Us desitjo molt Bon Nadal a tots!

Relats conjunts : Bratislava christmas market

tonina | 19 Desembre, 2009 17:30 | latafanera.cat

 

Bratislava christmas market-12º C.

 

No sé com m'ha convinçut. Si almenys allà hi fes bon temps, si fos una illa paradisíaca on anar a passar uns dies de relax, on les platges fossin el racó del turista i on les altes temperatures i la poca roba et fa sentir més feliç, si fos així no em sabria tant de greu partir.
Però allà, allà m´hi pelaré de fred, si hi ha més gel que al Pol Nord! Com ho va fer per fer-me dir que sí? Encara no ho entenc.
Parlàvem d'anar de viatge, de passar junts les festes de Nadal i de fer quatre compres que ens faltaven. Però... a Bratislava?
Encara no sé com va pensar d'anar allà, a l'altra punta del continent. I ara, què hi poso jo dins la maleta? De ben segur que jerseis de llana, guants , gorra, l'abrig que em vaig comprar aquell any a Andorra, quan va voler anar a esquiar, també els pantalons de pana i, no, les faldilles no, amb el fred que hi deu fer segur que cap dona va amb falda i mitges, impossible a dotze graus sota zero!.
Mira que ja li deia jo, tan bé com esteim a casa, amb la calefacció i aquest temps tan agradable, aquest mediterrani tan càlid.
Però no! Sempre ha de triar llocs on la temperatura no sobrepassi els zero graus.
Ai! ai! com m´ha convençut!. Quina poca il.lusió, quina angúnia. Només de pensar-hi, m'entren les ganes de posar-me malalta. I si m'invento una malatia? Tal volta la grip aquest famosa que circula ara, o millor, unes angines. Ai! no, no ho puc fer. M'enviarà al metge i què li diré, no hi puc anar  i explicar-li que m'ho invento tot per no anar de viatge a Bratislava.
Bé, crec que acabaré de fer les maletes, aviat serà l'hora de partir cap a l'aeroport. Prest em vindrà a cercar i més em val tenir-ho tot a punt, que si no, encara em farà partir sense ni maletes.
Ai! ai! Quin freter què passaré! Però hi aniré, l'amor tot s´ho val, sí, sí!
 

 

La mort de l'Ónima

tonina | 18 Desembre, 2009 11:00 | latafanera.cat

La mort de l’ànima de  Maite Salord. El llibre fou finalista del “Premi Sant Jordi” al 2006.

L’autora ens conta la història de n’Andreu, un jove menorquí que fuig a finals dels anys 40 de Ciutadella. Es dirigeix a Amèrica, lloc d’acollida de molts immigrants illencs durant aquests anys.

Després de quasi cinquanta anys, n’Andreu, ara ja major i malat, retorna al seu poble i cerca a la seva germana, amb la qual vol arreglar les coses, parlar i oblidar el passat i viure els darrers dies de la seva vida junts.

Però el que no sap n’Andreu és que n’Esperança, la seva germana, malgrat els anys, mai no ha oblidat ni un dels records de la infància. Ni quan el seu pare es va casar per segon cop amb la mare de n’Andreu, ni quan el petit va nèixer, ni tot l’amor i efecte que, al seu parer, el seu pare no li donava com abans. Ell i la seva mare sempre foren un estorb per a ella, fins al dia de la mort de la dona i la fugida d’ell. Aquell dia, encara ben viu dins el seu record, quan la madastra va “caure” pel penyal i  n’Andreu, sentint-se culpable d’aquella mort va fugir, n’Esperança, finalment, es va sentir alliberada.

Ara tornaria a estar sola amb el pare i el cuidaria ella, tot tornaria a ser seu altra cop, fins a la mort. Però la veritat fou una altra, i ara ja no en pot defugir.

N’Andreu és aquí per obrir les velles ferides i remoure les seves ànimes, a punt de morir.

 
 

Colors

tonina | 17 Desembre, 2009 11:00 | latafanera.cat

Ahir vaig tornar anar a Ciutat. Tenia una altra cita amb la logopeda per controlar els nòduls que tenc a les cordes vocals. Altres vegades he fet el camí amb les mestres de Palma, elles van i vénen cada dia, i després torno amb el tren. Ahir, però, el mal temps i el fred em vàren fer partir amb el meu cotxe i tota sola cap allà.

Pel camí, a més de repassar els exercicis que havia fet amb la logopeda, i que havíem quedat que jo faria a casa, vaig poder escoltar musica. Dic que ho vaig poder fer, perque els dies que vaig amb els meus fills és quasi impossible escoltar res, no paren de parlar!.

A la tornada vaig posar la ràdio i vaig sentir una cançó que em va transportar a fa uns quants anys. Es un tema de Cindy Lauper.  La cançó parla dels colors i d'uns ulls que, tot i estar tristos, reflexen els colors vertaders. La cançó parla d'amor i de sinceritat, inseparables i a vegades tan llunyanes. Una bella cançó.

"...True colors are beautiful,

like a rainbow. "

 


 

 

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS