Administrar

Per un Donut...

tonina | 14 Maig, 2010 15:48 | latafanera.cat

Una animació genial:

 

 


 

Ciutat de lladres, de David Benioff

tonina | 10 Maig, 2010 18:34 | latafanera.cat

 

 

 

 

Dos joves, Lev i Kolya. Una ciutat, Leningrado. Una època, la segona guerra mundial.

Un és desertor de l'exèrcit rus i l'altre és un jove jueu fugitiu dels nazis que cerca refugi a la ciutat. Tots dos són fets presoners pels russos i se'ls perdonarà la vida la vida a canvi de fer una  estranya feina per a un important coronel rus, portar-li una dotzena d'ous pel pastís de noces de la seva filla.

Benioff s'endinsa dins la vida dels dos joves que a partir d'aquí comparteixen l'encàrreg i comencen un periple d'aventures per trobar els ous.

Lev, és fill d'un poeta jueu, i és ell qui ens va contant la història. En canvi, Kolya és un jove soldat amb unes històries ben carregades d'humor i de presències femenines, sense les quals no pot viure i per les quals fou acusat de desertar de l'exèrcit.

Una tendre història la d'aquests dos personatges que es vàren deixar la pell dins un país devastat i pobre i assetjat pels nazis, tot per aconseguir la llibertat i complaure a un excèntric militar.

 

Llibres

tonina | 27 Abril, 2010 18:30 | latafanera.cat

Després d'aquest Sant Jordi una mica deslluit pel temps, és hora de fer recompte dels llibres què hem adquirit, o això és el qué vull  fer ara.

La veritat és que enguany m'he reprimit bastant a l'hora de comprar llibres. També és cert que no feia gaires setmanes havia fet una bona compra i de moment tenc la pila bastant  alta.

Divendres passat vaig comprar tres novel.les. Una d'elles ja ho tenia bastant clar, és la de Jordi Puntí, Maletes perdudes. Feia dies que li anava al darrera i tenia clar que seria el meu regal del dia del llibre. 

La segona va ser pura casualitat. L'any passat vaig fer un mini-curs, vuit hores, amb Marta Ligioiz, el qual em va deixar amb ganes de saber més coses sobre tot allò que ens va explicar de neurobiologia i de la connexió entre la felicitat i la salut. Doncs, a una paradeta hi havia un munt amb una obra seva de la què ja n'havia sentit a parlar, Curso de vuelo para constructores de sueños. La vaig agafar i cap a casa.

La tercera fou de sorpresa. La seva portada em va agradar molt i la vaig agafar per començar a llegir i ja la primera frase em va enganxar:

Tenia ganes d'escriure un llibre sobre els homes. Ja ens ho havia dit Virginia Woolf: "Que no us espanti cap tema", al seu sempre recordat Una cambra pròpia.

és la novel.la de Isabel-Clara Simó, Homes.

I a vosaltres, què vos ha duit Sant Jordi?

 

Bona diada de Sant Jordi

tonina | 23 Abril, 2010 11:05 | latafanera.cat

 
 
 
 
 
 
Per l'abril, 
si cada gota en val mil, 
cada rosa en val deu mil 
i cada llibre cent mil. 
 
                                        Miquel Martí i Pol
   

La dona justa, Sßndor Mßrai

tonina | 10 Abril, 2010 11:30 | latafanera.cat

Aquests dies he acabat la lectura d'una de les novel.les que més m´ha agradat, i durat, últimament.
L´he passejada per Madrid i per Menorca, però finalment l´he acabada. Té un tempo lent, això fa que molts cops, sense un ritme de lectura continuat, he hagut de rellegir les darreres pàgines per poder continuar endavant. Així i tot, només puc dir que és una gran obra i que el fet d'estar escrita en forma de monòleg dialogat m´ha agradat molt. Les tres parts en què es divideix l'obra són tres diàlegs dels protagonistes amb un interlocutor absent, convertint, doncs, aquest suposat diàleg en un monòleg on cada personatge expressa la seva part de veritat sobre la vida i l'amor. Una dona, el seu ex-marit i la seva segona esposa, un triangle del tot curiós, en una Europa als inicis de la Segona Guerra Mundial.

 


"Guaita, guaita aquell home. Espera, ara no el miris, gira't cap a mi; parlem, parlem. No voldria que tombés el cap i em veiés; no vull pas que em saludi. Ara pots tornar-lo a mirar...Aquell petit rabassut, aquell que duu un sobretot amb el coll de pell de castor? No, i ara! És aquell altre, alt i pàl.lid, que porta un abrig negre i enraona amb la dependenta de la pastisseria, la noia rossa i prima. Ara li embolica un grapat de peladures de taronja confitades. És curiós, a mi mai no em va comprar peladures de taronja confitades."
 
 
 
 
 
 
 
 

Per recordar

tonina | 29 Marš, 2010 16:30 | latafanera.cat

No sé per on començar a explicar-vos lo fantàstic que ha estat aquest cap setmana a Madrid.

La visita al CosmoCaixa va estar molt bé. Resulta que a Madrid havíen començat les vacances de Setmana Santa el mateix dijous i, com podeu imaginar, estava ple de famílies fent la visita, sobretot tenint en compte que fa deu anys del projecte de La Caixa a la capital i totes les activitats eren de franc. El què em va decepcionar una mica fou el Planetarium, el de Costitx és millor, però la resta ens va agradar molt.

El dissabte va tocar teatre: "Peter Pan, el musical". Una obra meravellosa, a qualsevol edat. La història del nen que no vol tornar gran va  emocionar a petits i grans, i el teatre on la fan, "La Latina" és maquíssim, si en teniu oportunitat us la recomano.

El diumenge d'Art, el matí a El Prado, amb dibuix i tot de la Meninas. La meva filla el va pintar al seu quadern i li va quedar molt bé (amor de mare, ho sé). 

I entre i entre, bocatas de calamares, xocolata amb xurros i canyes, que a Madrid hi comença a fer caloreta i has de beure molt..

I avui de retorn a la feina, fins dimecres tenim escola. Després a descansar una mica, que ja toca.

Aquest final de trimestre ha estat molt emocionant, per recordar sempre.

Gràcies. 

Un matí preciós als jardins de Sabatini.

 

 

Dos dies per....

tonina | 24 Marš, 2010 11:00 | latafanera.cat

 


 

Ha arribat el meu dia.

Divendres faig 40 anys. Encara em sona estrany, sobretot quan penso en quan era petita i vaig dir que la meva mare feia 40 anys, em semblava que era molt i  molt gran! Quina bestiesa,  quaranta anys no són res, ara ho sé.

Faig un repàs a moltes coses i en veig els canvis, es noten sobretot a nivell físic però també emocional. Sóc una persona amb molt caràcter, ho sé, però el tenc bastant controlat o això  em penso. He guanyat molt amb els anys, també ho sé. De joveneta era molt impulsiva, veig trets d'aquesta impulsivitat en la meva filla, suposo que els "tests es semblen a les olles"!  i QUÈ!  n'estic orgullosa d'ella, estic segura que aconseguirà fer moltes coses gràcies, precisament, al caràcter que té. També veig coses  meves en el meu fill, la timidesa a parlar en públic (ara ja no tant,hehe..).

Es per ells que marxo uns dies de viatge. Feia temps que els deia que en fer els anys volia anar a passejar i no fer res de casa, així que es vàren conxorxar i entre els tres em vàren fer un bon regal, tres dies fora de casa,  a Madrid. M´han preparat un munt d'activitats per passar el cap de setmana llarg. Fantàstic!!!!!

Ja us ho contaré en tornar!!!

 

Amb musica

tonina | 20 Marš, 2010 17:00 | latafanera.cat

Aquesta setmana no he tengut un moment per acostar-me al blog. He estant fent l'avaluació dels meus alumnes i això em pren molt de temps i a més, tinc el cap en ells, en el què han après i en el què no han aconseguit encara. Alguns em preocupen, no han acabat d'assolir una rapidesa en la lectura i amb les restes duent s'enganxen. L'únic consol és que encara tenim tres mesos per reforçar-ho i passar de curs amb un bon nivell.

Així, m'he passat la setmana fent proves i avaluant. Dilluns feim la sessió d'avaluació i per fi hauré acabat, després només faltarà repartir els informes i vinga...vacances uns quants dies.

Durant aquests dies, però, he escoltat musica i llegit algunes estonetes, per desconnectar. Vaig acabar Les veus del Pamano de Jaume Cabré i em va entusiasmar. Una gran novel.la, amb una narrativa increïble i molt ben construida. Fa uns dies he començat La dona justa de Sandor Marai.

Avui he estat escoltant Gerard Quintana. De joveneta era fan dels Sopa de Cabra i he seguit la seva carrera com a cantautor. Aquesta cançó "Voldria Aprendre" és un bell cant a la vida.

Voldria aprendre a resistir
cada neguit que no depèn de mi
voldria aprendre a despertar
abans que el tren no passi de llarg
esborrar la por dels vençuts
dibuixar el futur sense orgull
no costaria tant fer junts un pas
endavant, endavant
per seguir, per no oblidar
per seguir junts caminant
per volar més enllà
per tornar a començar
 

Amsterdam, Ian McEwan

tonina | 10 Marš, 2010 15:30 | latafanera.cat

 

 

Tot comença en el funeral de la Molly Lane, una dona atractiva i amb un gran estil personal.

El seu marit, el qual la té reclosa els darrers dies de la seva malatia, i els seus ex-amants, un famós director d'orquestra, un ministre d'afers estrangers i un director de diari, es reuneixen per dir-li el darrer adéu en un funeral on cada un es recrea en els records que en té de la Molly, i ens endinsa en la seva pròpia història.

A partir d'aquí sorgeixen els enfrontaments entre els personatges que tan bé construeix McEwan. Són sobretot uns éssers miserables, egocèntrics i venjatius. La trama la crea la pròpia Molly, enfrontat als amics per unes fotografies indignes d'un d'ells que un altre vol publicar al seu diari. Tot un cercle viciós on els personatges lluiten per sobreviure i no deixar-se enfonsar pels altres.

En definitiva, una novel.la amb traicions, gelosies i on es tracta el tema de l'eutanasia com a forma d'afrontar la mort amb dignitat.

Per a mi, una bona lectura. Us la recomano.

 

Dones

tonina | 07 Marš, 2010 16:00 | latafanera.cat

El dia de la dona treballadora és un d'aquells "dies" que no acabo de saber ben bé que fer, si no anar a fer feina o què, per això, com que crec que demà em tocarà anar a treballar com si res, ja ho vaig celebrar per avançat.

Divendres, amb algunes amigues i companyes de feina, vàrem sortir a sopar. Fou un sopar una mica "especial" ja que només era per a dones, un d'aquells sopars d'"amigues", ja m'enteneu. 

Durant tota la setmana ho havíem preparat tot, també un autobus per arribar fins al restaurant, bastant enfora del nostre poble.

El sopar va consistir en la presentació i demostració d'uns productes que van dins una "maleta" i que són d'un ús molt agradable.  Algunes de nosaltres ens animàrem i compràrem algun detallet. Després hi havia un espectacle d'uns joves ballarins que ho feren molt bé, molt "animats" ells. Per acabar la nit, va sortir dalt l'escenari un mentalista, el qual, després d'uns trucs de màgia, va mig dormir a unes al.lotes i els va fer veure el què ell els anava dient. Una d'elles havia vingut amb nosaltres i ens va dir, després, que era una visió estranya però real.

La veritat és que fou molt divertit i, com va dir una bona amiga, ferem sobretot, una sessió de risoterapia i anti-estrés. Crec que per l'any que ve repetirem, Sí, Sí...

 

 

 

 

DesprÚs del pont

tonina | 04 Marš, 2010 19:00 | latafanera.cat

Encara em dura l'alegria del pont del cap de setmana passat. Dilluns dia 1 de març fou el dia de les Illes Balears ( s'ho vàren inventar fa uns anys i des de llavors tenim festa, ja va bé per descansar, sobretot si com enguany cau en dilluns) i els centres educatius del meu poble ens vàrem agafar el divendres anterior, dia 26 de febrer com a dia no-lectiu. Així, foren quatre dies sense escola, una xalada!

Com passa sempre, pensava fer moltes coses però finalment no foren tantes. Això sí, vaig començar a llegir Les veus del Pamano de Jaume Cabré i de moment em té ben enganxada. 

També vaig  aprofitar per arreglar coses de casa, mai no s'acaben les feines de la llar!

Dilluns, però, vàrem anar a Palma i després de visitar la Fira del llibre en català i fer unes quantes compres que sempre va bé tenir llibres a punt, ens vàrem passejar pel Born, les Drassanes i el Passeig  de Sagrera. Hi trobàrem un poc de tot, firers, castellers, menjars de totes castes i un dia ben assolellat, el primer amb molts de mesos amb un bon solellet. Això, sens dubte, fou el millor regal per celebrar el llarg pont.

EL millor del dia fou el conte-contes de Nati de Grado a la carpa de la Fira del llibre i les grans taulades de llibres per triar i remenar. Fantàstic!

 

 

Mort a la Fenice, Donna Leon

tonina | 24 Febrer, 2010 16:42 | latafanera.cat

 


Aquesta és la primera entrega de la llarga sèrie que l'autora ha fet sobre el ja famós personatge de la novel.la, l'inspector de la policia de Venècia,Guido Brunetti.
Amb aquesta obra, Donna Leon comença la saga que té continuitat amb altres moltes històries.
Es una novel.la emmarcada dins el gènere  policíac, on hi trobam tots els elements típics: un cadàver, la vídua, uns quants sospitosos i un gran escenari, el teatre de l'òpera de Venècia, la Fenice.
L'autora presenta un cas d'assassinat, el d'un famós director d'orquestra, amb un grapat de sospitosos que van des de la vídua fins a la cantant i la seva parella, passant per una antiga amant del mort, ara molt major i malalta. El cas acaba amb un fet inesperat i del tot curiós.
Després de veure unes quantes ressenyes sobre l'obra de Leon i visitar algun blog on es parlava de l'autora, tenia molta curiositat per la seva obra i em vaig decidir a començar amb la primera de la sèrie i la veritat és que, després d'haver-la llegit, crec que no seguiré la història de Brunetti, amb una n'he tingut prou. Suposo que hi ha molta gent que n'està enganxada però a mi no m´ha acabat de convèncer.
Ja ho diuen, tot són gusts.

Relats conjunts: La nit estelada

tonina | 17 Febrer, 2010 16:30 | latafanera.cat

 

La nit estelada.  Vincent Van Gogh 1889

 

Una altra nit estrellada.
També na Blanca, la seva filla, havia nascut una preciosa nit estrellada com la d'avui.
Des d'aquell dia tot havia canviat en la seva vida. Al principi tot fou molt difícil. La nena, les nits sense dormir, la recuperació després del part... Poc a poc, però, vengueren les primeres mirades clares, els primers somriures, el balbuceig, les primeres passes...
Els pares mai no varen entendre la seva decisió. Havia volgut tenir aquell infant ella sola. Mai no diria res a ningú del pare de la seva filla.

El dia que es va adonar del seu estat ho va decidir tot. No ho diria a ningú, ni tan sols a ell. Gairebé no el coneixia, havien passat una sola nit junts i ara ella se n'encarregaria de tot sola. N'estava contenta. Pensant-ho bé, tenir un fill sola, era una molt bona idea. Tenia una feina que li agradava, amb bon horari, i uns pares que sabia que en veure la carona de l'infant l'adorarien, talment havien fet amb ella.
I així era tot. Malgrat el fet de ser mare fadrina no era gens fàcil, l'alegria que li donava na Blanca mai no la canviaria per res del món. I ara, aquella nit estrellada,  li recordava a aquell pintor que tant li agradava i que un dia en va pintar una, tan bella com la d'avui.

Darrers dies

tonina | 12 Febrer, 2010 19:00 | latafanera.cat

Aquestes festes són unes de les més emocionants pels infants. Durant uns dies es poden permetre vestir-se, mai tan ben dit,  dels seus personatges més venerats. Pel carrer hem vist des de Spidermans, gran clàssic, passant per totes les princeses Disney, fins a una espècie de fantasma o mort vivent, sense menysprear als herois infantils tipus Hello Kitty.

De les propostes que em vàreu deixar al post anterior vaig decidir triar l'opció més senzilla, la del pirata i amb cinc minuts la vaig tenir a punt.  Una camisa blanca amb un guardapits i uns mocadors foren la meva solució a un dia ple d'alegria i il.lusió. Poc original, ja ho sé, però efectiu i bo de fer.


El més desagradable d'ahir fou, però, el fred que feia pel carrer. Com cada any l'Ajuntament organitza la Rueta pels més petits a partir de les cinc del capvespre i vos promet que no s'hi podia estar, les temperatures vàren baixar fins als cinc graus i cosa de les set de l'horabaixa, gairebé ja no quedava ningú per la plaça. Els grups d'animació tengueren poc públic i acabaren prest la feina.

I avui matí, ens hem llevat amb una fina capa de neu. L'alegria dels meus fills ha estat tan grossa que sense ni pensar-ho dos cops, han partit cap al pati de casa a fer bolles de neu. I això, això tot s'ho val! El fred i la neu han estat una sorpresa i una xalada molt i molt grossa!

De les imatges que ens han acompanyat avui matí, n'he triat dues. Una és de la moixeta de casa, na Boira. L'altre són els nins jugant prop de l'escola, amb la neu com a companya de jocs.

Us desijo un bon Carnaval i Darrers Dies a tots.

 

I demÓ?

tonina | 10 Febrer, 2010 17:38 | latafanera.cat

Com sabeu demà és el dia de la Rueta. A l'escola ho celebram cada any fent una gran festa i tallers a totes les aules. Finalment, anam tots plegats a fer una volta pel poble, fins a la plaça.

El meu problema és a veure que em poso demà, encara no en tinc ni idea de com desfressar-me. He pensat posar-me vestits d'altres anys però penso que cal ser un poc original i canviar algun any. Ara és el moment, no em vestiré ni de bomber, ni d'esquimal i molt manco d'india, el sac em fa alèrgia. Encara record l'altre any i els dos dies amb antiestamínics que vaig passar després de carnaval. Mai més!!

Necessito ajuda : SOS!! 

Si qualcú té una idea per a una desfressa ràpida i original estic disposada a llegir-les totes.

 


 

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS