Administrar

Petites reflexions ( III )

tonina | 03 Marš, 2009 09:00 | latafanera.cat

 

...queda prohibit no somriure als problemes,

             no lluitar pel que vols,

          abandonar-ho tot per por,

   no convertir en realitat els teus somnis....

                                         Pablo Neruda.

 

poema amb abraçada

 



 Imatge de Google.

 

Fusions

tonina | 02 Marš, 2009 10:00 | latafanera.cat

A mi que m'agrada la musica, sempre em resulta agradable sentir aquelles peces que són especials, ja sigui per la lletra com per la melodia, l'estil que més m'agrada o qualsevol cançó que tengui una especial importància per a mi.

La setmana passada, escoltant la ràdio, vaig sentir una d'aquestes cançons que m'agraden però em va costar, al principi, reconèixer-la. Els acords eren els mateixos, però no ho eren ni el ritme, ni la veu, ni molt manco l'estil.

Quan va acabar, vaig sentir que l'intèrpret  era un tal Pitingo.

D'aquell dia ençà l'he tornat a sentir altres cops. Fusiona, de qualque manera, peces del soul amb la "buleria" (flamenquito, vaja). D'aquí el nom, souleria.

El resultat és totalment diferent, a mi m'agrada. Un toc de "soul" amb cor de "gospel" inclòs amb més ritme i alegria, la que desprén (i a mi no m'agrada) el flamenc.

N'hi ha per a tots els gusts. Aquí teniu el clàssic "Killing me softly with his song" que vàren compondre Charles Fox & Norman Gimbel al 1971  per la Roberta Flack i que han versionat alguns dels cantants de soul que més m'agraden, com l'Aretha Franklin, Carole king... .

Una versió més.

 

 

 

El racˇ dels llibres

tonina | 27 Febrer, 2009 12:00 | latafanera.cat

Cada divendres a l'escola, la cap d'estudis fa un recull de les notícies més interessants de la setmana i recorda als mestres els temes pendents per a treballa la següent setmana.

Un bon dia, entre les dues, vàrem parlar de treure al noticiari unes recomenacions pels mestres sobre lectures que pensàvem eren interessants, sobretot d'ençà que vàrem començar el seminari sobre lectoescriptura (llegir els infants però també els mestres).

D'aqui va nèixer aquest "Racó dels llibres". Cada setamna al final del noticiari surten recomenacions de llibres amb una petita ressenya sobre aquests. Són molt diversos i a vegades feim referències a coses que han passat al centre. Es molt senzill però molt engrescador per a mi.

Ahir, parlant a casa sobre  aquest tema, el meu homo em va animar a penjar aquesta feina al meu blog. Bona idea!, vaig pensar.

Els divendres tobareu el racó dels llibres en aquest blog.                              

 

EL RACÓ DELS LLIBRES:

 

Aquesta setmana aprofitarem que tenim un pont llarg per recomenar uns quants llibres (per no avorrir-vos!!!).

Ja que en vàrem parlar al curs, Farenheit 451 és una novel.la de Ray Bradbury, publicada  el 1953, i talment ens va contar en Guillem el títol ve de la temperatura a la qual crema el paper. El llibre ha esdevingut una obra  culta de la ciència-ficció. És una obra futurista. El govern persegueix als lectors i aquests es veuen obligats a fugir al camp i transmetre la literatura de forma oral, esperant el moment en què es podrà tornar a llegir i a adquirir cultura. A la novel.la es parla del poder, de la censura i de la importància de la literatura com a font de coneixement.

Totalment diferent és l’escriptor Ian McEwan, també anglès, que ha publicat títols tan interessants com :

Amsterdam, premi Booker´98, on dos antics amics i amants d’una dona es troben al seu funeral i comença una lluita entre ells que posa a prova la seva amistat.

Expiació, novel.la d’intriga i de sentiments humans. Es la història d’un crim i del penediment de després. Està situada a l’Anglaterra de la segona guerra mundial i recrea els somnis de la infantesa i la vulnerabilitat de les persones. Hi ha una versió cinematogràfica dirigida per Joe Wright.

A la platja de Chesil, és una de les que més m’agraden de l’autor. Recomenable al cent per cent. Ens parla de com viven la nit de noces dos núvis, contraposant els pensament d’ell i d’ella i de com afronten aquesta nova vida que els espera.  L’autor la situa als anys seixanta, i els dos personatges provenen de móns diferents, ella de la burgesia i ell de la classe obrera, malgrat la seva formació acadèmica. El final és brillant, sempre amb la platja de Chesil com a fons. Magnífica.

 Bon cap de setmana a tothom!.

                                                           

El poder dels mandales

tonina | 26 Febrer, 2009 09:00 | latafanera.cat

Segur que no és el primer cop que sentiu a parlar dels mandales, de fet, el "logo" d'aquest blog n'és un. Per això, avui m'he decidit a parlar-ne.

Els mandales són un recurs que al nostre centre treballam molt. Creim que ajuda als infants a tranquilitzar-se i a relaxar-se després de qualque activitat que hagi requerit esforç ja sigui físic com mental. A més els hi encanta pintar-ne.

Diven que els mandales són uns quadres màgics, que tenen dibuixos amb una estructura característica, generalment té forma circular, plena de símbols ordenats simètricament entorn a un punt central. Aquestes imatges són les que fan que ens dirigim cap a nosaltres i les que ens ajuden a explorar els racons més amagats de la nostra ment, a enfrontar-nos a les nostres pors i a resoldre problemes dels quals a vegades no en som conscients.

Els efectes i els beneficis que suposa pintar, o mirar mandales són molt significatius i positius, ja que ens permeten caminar cap al nostre propi centre, podem experimentar una sensació de benestar i tranquil.litat, i ens ajuda a guanyar seguretat en nosaltres mateixos. Al mateix temps, projectam aquesta sensació cap als altres ja que ens  fa treure aquesta força cap a l'exterior i així aconseguir una armonia total.

I com que pintar mandales és beneficiós a qualsevol edat, vos anim que proveu de pintar-ne una. Millor si començau a pintar pel centre i cap a l'exterior del dibuix, i en un ambient tranquil i relaxat.

 

mandala

 

I si voleu saber més sobre aquest tema vos recoman la següent bibliografia:

- Mandalas de la vida y la naturaleza. MESSANA

- Mandalas. Teoria y práctica. MESSANA

- Los mandalas del corazón. mtm-editores

- Mandalas modernistas. mtm-editores

         

10 anys sense Sau

tonina | 24 Febrer, 2009 09:00 | latafanera.cat

Sembla mentida com passa el temps d'aviat.

Aquest mes de febrer es compleixen deu anys de la mort de Carles Sabater, actor i músic, veu del grup Sau. Mai he cregut que Sau fos un grup de l'anomenat "rock," més bé la seva musica era més  "pop".

Tenien un estil molt diferent als Sopa o als Pets, molt més suau i acollidor, no tant dur.

Carles Sabater

Sí és cert que Sau va omplir els escenaris d'arreu dels Països Catalans, talment els Sopa de cabra, Els Pets, Lax'n busto.. .

El fet de cantar en català era prou significatiu i per això els van encasillar dins el "rock català" com a moviment polititzat. Als seus concerts lluïen les estelades i els crits de "Visca Catalunya Lliure".  Una passada!!!

 En total, foren onze els àlbums que vàren editar els Sau, malgrat hi ha dos senzills que són els més coneguts: Boig per tu i El tren de mitjanit.

 

Sau eren el Carles i el Pep Sala, dos gran amics que sempre tocaren junts. Després de la mort del primer, Pep Sala ha seguit la seva carrera musical i ha continuant dins la musica en català tant com a cantant, com a productor d'altres grups.

Com veis, aquests dies vaig de musica.

En la vida, la musica és el to alegre i en moltes ocasions ens acompanya en determinats moments. Pensau-hi sinó. Quasi tots tenim una cançó que ens és especial i que ens transporta a altres moments. Un dia parlaré de la meva.

                               Per a tots i totes "Boig per tu"

 


 

El "soul" de Sam Cooke

tonina | 23 Febrer, 2009 10:00 | latafanera.cat

Avui em ve de gust escoltar una bona musica.

Aquí deix una peça fantàstica de Sam Cooke, "Wonderful World".

Que en gaudiu.

Joel Joan i "Jo sˇc la meva dona" a Manacor.

tonina | 20 Febrer, 2009 09:00 | latafanera.cat

Diumenge passat, dia 15, vaig tenir el plaer d'anar a veure una obra de teatre amb un sol actor i molts personatges.

Doug Wright és l'autor d'aquesta magnífica peça de teatre que l'actor Joel Joan interpreta de forma excepcional.

 


La història és la d'un transvestit alemany anomenat Charlotte que, miraculosament, sobreviu al nazisme i al comunisme. Als setze anys mata al seu pare, un nazi que feia la vida impossible tant a la dona com als fills.

La Charlotte dedica la vida a conservar el seu museu d'objectes extravagants a la casa familiar, un palauet als afores de Berlin oriental.

Un dia la mare diu al seu fill que ja està bé de jugar a desfressar-se de dona i que ja és ben hora que en cerqui una per casar-s'hi a la qual cosa li respòn: Jo sóc la meva dona.

A partir de llavors ja és per a tothom la Charlotte.

La Charlotte von Mahlsdorf
 

 Parlant del Joel Joan cal destacar el treball brillant que fa sobre l'escenari.

Un sol actor fa diversos papers, essent estones la protagonista, a estones el Doug Wright mentre l'entrevistava o reflexionava sobre aquell estrany personatge que havia trobat a Berlin i altres cops fa distints personatges que enrevoltaven a la Charlotte.

Joel Joan fa una feina molt més madura que en altres obres que jo havia vist fins abans (Sóc lletja, Excuses).

Així i tot, ja havia començat a mostrar aquesta maduresa a la sèrie de TV3 "Porca misèria", per cert, fantàstica.

En definitiva, una molt bona obra i un molt bon actor. Estic contenta d'haver-hi anat. 

 




Petites reflexions ( II )

tonina | 18 Febrer, 2009 17:00 | latafanera.cat

Quan sento necessitat d'una religió, surto de nit a pintar les estrelles.


                                                       Vincent Van Gogh dixit.

 

 

nit estrellada

Les nostres aules

tonina | 16 Febrer, 2009 17:30 | latafanera.cat

Ahir al Diari de Balears sortia una notícia que em va alegrar el dia, en cas d'esser certa, és clar.

Del viatge del president Antich a Madrid sembla que arribaran dotberons a les Illes.

D'aquests una part aniran destinats a Educació. L'esmentat diari destacava les principals inversions i per sorpresa meva, 16,3 milions seran pel pla "educa.TIC" per integrar les noves tecnologies com a recurs educatiu quotidià a les aules.

INCREÏBLE. Passarem,segons la notícia, de tenir un ordinador per 60 alumnes com tenim ara, a un portàtil per cada 4, i a més, una pissarra digital per aula (al nostre centre no en tenim cap).

Ahir no era el dia dels innocents,no?

Amb tants problemes com tenim a les escoles per tirar endavant el dia a dia (immigració, ràtios altíssimes, falta de mestres, manca d'espais, patis sense dotar), ara ens vénen amb aquesta història. 

Siguem, però positius, donem un marge a la Conselleria. Per quan serà aquesta remesa de dotació? Pel 2020?.

Per cert, posats a dir, a Manacor volem una ESCOLA NOVA, JA!

 

 

Petites reflexions

tonina | 13 Febrer, 2009 10:15 | latafanera.cat

 
 
Personalment estic sempre disposat a aprendre, encara que no sempre m'agrada que em donin lliçons.
 
                                                                                      Winston Churchill  dixit.
 
 
El pensador de Rodin
 
 

Darwin i Santa EulÓlia

tonina | 12 Febrer, 2009 10:23 | latafanera.cat

Avui, dia 12 de febrer, festivitat de Santa Eulàlia, es commemora el bicentenari del naixement de Darwin.

 

Charles Darwin
 

 

A l'escola he aprofitat per parlar als nins i nines sobre la figura d'aquest científic. Cap dels meus alumnes en sabia res d'ell (nomé tenen 6 anys), però sí sabien coses sobre la teoria de l'evolució. Tots sabíen que els homes han tengut una llarga evolució d'ençà de les moneies. Ha estat divertit. Hem tret una imatge d'una enciclopèdia amb  dibuixos dels primers homínids,fa dos milions d'anys, fins a l'homo sapiens.

 

evolució tecnològica
 

 

I parlant de sants, avui la meva filla fa festa. Felicitats Laia.

 

Torna el fred!

tonina | 11 Febrer, 2009 19:07 | latafanera.cat

Sembla que mai ens va bé el que tenim. A l'estiu massa calor, frissam que arribi la tardor per poder respirar un poc sense aquell "baf" terrible dels migdies d'agost.

A l'hivern esteim farts del fred i d'anar tan tapats. Qualque dia semblam més grassos i tot, de tanta roba com duim.

Pens que és una part més de la naturalesa humana, ens queixam de "vici". Sempre ,i per tot, tenim qualque cosa que no ens va bé. Però la veritat és que aquest hivern és un poc feixuc.

PROU, estic farta de tant hivern. Vull que arribi el bon temps, que el dia s'allargui i que no calguin tres mànegues de roba per treure el nas al carrer.

Passejant per la xarxa he trobat aquesta bella imatge a Poesia infantil i juvenil, és una il.lustració de Lisa Evans.

Us recomano aquest blog, és preciós.

 

 


Per als qui estimam

tonina | 11 Febrer, 2009 09:00 | latafanera.cat

Aquest post d'avui és per una bona amiga, per n'Angie.

Les persones que estimam a vegades ens deixen, quasi sempre (així hauria d'esser) per l'edat.

Aquesta cançó de Serrat, sempre m´ha recordatt als padrins, aquelles bones persones que visqueren un altre temps i que ens cuidaren de petits i ens feren, talment la tieta, alguns regals que sempre recordarem.

 


 

Quin cap de setmana a Madrid!!

tonina | 09 Febrer, 2009 20:30 | latafanera.cat

El dia que vàrem decidir anar a Madrid, poc em pensava passar-ho tan bé (i arribar tan cansada a casa després de potonejar la capital durant tres dies).

L'excusa per visitar la capital de l'estat espanyol era l'exposició de la saga de les pel.lícules de Star Wars.

A casa quasi tots som adictes al gènere, sobretot el meu fill petit, influenciat pel pare, és clar. A ell li encanta, sobretot, n'Anakin quan era petit, o sigui el primer episodi. L'any passat, es va desfressar de Darth Vader, personatge que quan el va veure al teatre que feien a l'exposició li va fer por,normal per altra banda ja que surt mig a les fosques de la part del darrera dels seients i treu l'espasa laser per lluitar contra els Jedis. Impressionant!

L'exposició en forma de nau i amb més de 260 peces originals  dels films de George Lucas, contenia molts dels vestits dels personatges, diverses naus, decorats en miniatura, els famosos robots C3PO i R2D2 i videos sobre com es feien les pelis, com treballaven els actors, com es montaren els efetes especials,etc.... .Evidentment la primera trilogia era més manual, casolana, amb efectes menys espectaculars que la segona, rodada ja els primers anys del 2000 i amb molta més tecnologia i avanços digitals, per recrear les escenes més espectaculars.

 

el mestre Yoda

 

També vàrem tenir temps de visitar la ciutat, monumental, capital, immensa i amb una gentada passejant i omplint tots els racons. Es, però, una ciutat freda, i no ho dic sols per la temperatura. Els edificis, molts d'estil neo-clàssic, són poc acollidors, molt blanquinosos i secs. Sort de la xocolata amb xurros i els entrepans de "calamares".

Visites obligades: Museu del Prado (amb els infants dues hores i prou), Parc del Retiro, les llibreries Moyano de la costa del parc, el Museu Reina Sofia (explicant el "Guernica" i els horrors de la guerra), la Plaza Mayor i la Puerta del Sol.

exterior del museu
 

Per la Michelle Obama.

tonina | 05 Febrer, 2009 11:00 | latafanera.cat

Durant aquests dies s'ha parlat molt, i es parlarà, del nou president dels EEUU.

Crec, però, que cal destacar el paper important en tota aquesta història, de la seva dona, la Michelle. 

Sens dubte, ella és el punt fort del seu marit. Es ella la que el va ajudar i li va donar via lliure per presentar-se a les eleccions. El fet de tenir una família, dues filles petites, em puc imaginar que va fer reflexionar molt als Obama, en el  gran pas que havíen de fer.

Segons un article de la revista Vanity Fair, el matrimoni ho va pensar  durant el Nadal del 06, passejant per les platges de Hawai. Llavors vàren decidir emprendre aquesta aventura que ha acabat a la Casa Blanca.

Ella, la Michelle, ha renunciat a la seva carrera professional, advocada i executiva a l'hospital de la Universitat de Chicago, per així, poder atendre la família. En paraules seves, no és que passi a ser "mestressa de casa" sinó "mare al càrreg", ajudant també a la comunitat i al seu marit en tot el que pugui.

Sembla que sigui el camí més fàcil, no?. Deixar la feina per viure a cos de rei, primera dama, en aquest cas?

Jo pens que no. El fet  què un membre de la família a partir d'ara vegi la seva feina multiplicada per mil, i l'altra  hagi d'assumir tota la tasca familiar, t'ha de fer sentir molt sola (malgrat tenguis gent al teu servei), molt més responsable que abans. Ara el pes de la criança de les filles i de la família recau quasi exclusivament sobre ella.

Ha de ser dur, però això ja ho degueren pensar abans, molt abans.

Darrera un gran home, sempre hi ha una gran dona. Crec que aquest n'és un bon exemple.

 la família Obama

 


«Anterior   1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12  SegŘent»
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS