Administrar

De lletres, de musica i de disseny

tonina | 31 Marš, 2009 10:00 | latafanera.cat

 
De l'àlbum "Por la boca vive el pez" de Fito i los Fitipaldis. 
 
 
 

Doris Lessing, l'Autobiografia

tonina | 30 Marš, 2009 10:00 | latafanera.cat

D'ençà que vaig començar a llegir l'autobiografia de Doris Lessing, dividida en dues parts "Dentro de mi" i "Un paseo por la sombra" , em ballen pel cap moltes de les reflexions que la Premi Nobel de Literatura, va intercalant dins aquesta obra. De totes elles destacaria la que fa sobre la literatura infantil.

".....Si no hay nadie que diga a un niño que Dickens o cualquier otro libro para adultos pueden resultar demasiado difíciles, este se lanza sobre ellos, tropieza, va dando tumbos, saltando páginas cuando hay que hacerlo, pero finalmente acaba por hacerlos suyos. Los libros infantiles, en cambio, hacen perder las ganas de esforzarse..."

Avui dia hi ha moltíssimes publicacions per a infants i, entre elles, vertaders desastres i  algunes meravelles, és clar. A la darrera Setmana del llibre en català hi havia gairebé la meitat de la carpa del pati de la Misericòrdia de Palma pels llibres infantils. Realment ho creieu normal? Com pot ser que es publiquin tants llibres? Dónen per a tant els lectors infantils?

Tenc la sensació que les editorials amb aquestes publicacions hi fan el negoci, sense importar si vertaderament val la pena o no el llibre o conte editat.

Doris Lessing, té molta raó. Retornem als nostre infants als clàssics, a les rondalles, a les lectures que els ensenyen a contar històries, a esforçar-se, a PENSAR per ells mateixos.

 


 Vídeo via Mujeres para pensar.

El racˇ dels llibres

tonina | 27 Marš, 2009 15:10 | latafanera.cat

Com  es nota que ja acabam el trimestre!. Fins i tot aquest racó s’en ressent,  sols tenim dues recomanacions:

Aquesta setmana tenim una de les novel.les amb més vendes d’aquests mesos. Es tracta de la segona part de la trilogia “Mil.lennium” de Stieg Larsson, La noia que somiava un llumí i un bidó de gasolina. En aquesta segona part  descobrim el passat de la protagonista, la Lisbeth Salander. Talment com a Els homes que no estimaven les dones, la història ens captiva des del primer moment. Larsson s’endinsa dins la novel.la negra i policíaca amb grans dosis de sentiment i passió.

Set dones i un sol home de Víctor Alexandre, ha estat el premi Mercè Rodoreda 08. Sols el títol ja fa ganes de començar a llegir,no?. Són set històries de set dones interconnectades per un home, víctima d’un fet inesperat i que està enmig d’aquestes set dones de diferentes generacions. Tot un enigma.

 Bon cap de setmana a tothom!

 

                       


Cris Juanico, nou disc

tonina | 26 Marš, 2009 11:00 | latafanera.cat

Un dels interprets que més m'agraden és aquest menorquí sorgit del rock dels anys 90. Ell i el seu grup, els Ja t'ho diré foren un referent important del rock illenc.

Ara, ja més adult, ha anat provant diferents sons i fent feina amb grups molt diferents, des de formar part dels Menaix a Truà fins a musica més tradicional, però rockera, amb els Mags de Binigall. També ha editat uns quants discos de musica per a fillets i filletes, amb cançons infantils precioses.

Les dues darreres feines que ha fet són adaptacions de grans cançons de soul, jazz i  versions de grans cantants com Sinatra. Aquest estiu passat, vaig tenir la sort d'anar a un concert en directe amb la Original Jazz  Orquestra a Maó, al Parc d'es Frejinal, i va ser magnífic. Aquest disc, Tot de mi és preciós, escolatau-lo sinó.

 


 

Felicitats Pinotxo!

tonina | 24 Marš, 2009 11:00 | latafanera.cat

Avui a l'escola hem passat una estona molt agradable contant als infants el conte de Pinotxo. Sembla mentida però n'hi ha que no el sabien, si més no, no en sabien la versió original o sols el sonava aquest ninot de fusta convertit en nin.

Ens ho hem passat molt bé i els ha encantat sentir tota la història de com s'ho va passar de malament el pobre Gepetto cercant el seu fill per tot arreu. 

Allò que més m'ha agradat han estat les cares de incredulitat dels nins i nines quan els hi he dit els anys que tenia Pinotxo: setanta. Alguns han dit que vaja nombre més gran i altres han dit que era com un padrinet.

De fet els anys de Pinotxo són més ja que el seu autor Carlo Collodi el va començar a escriure al 1880, en un diari de l'època. Però fou la factoria Disney qui va popularitzar al ninot fent al 1940 la pel.lícula, de la qual en celebren l'aniversari amb una edició especial.

Entre tots hem fet un mural amb dibuixos del ninot, del seu pare i dels seus amics.

Felicitats per aquest personatge que ens ha acompanyat a tantes generacions, ja que era un dels meus contes preferits de la meva infantesa i record com la meva germana me'l contava d'aquell conte gruixut que li vàren regalar quan va combregar. Record com la mare ens deia: si dieu mentides el nas també us creixerà!.

Això ho deien totes però mai no passava, és la màgia dels contes i de la infantesa.

Ara encara perdura i el seguim contant als nostres fillets. Per molts anys!

 

 

 

 Trobareu dibuixos aquí, aquí i aquí.

Benvinguda primavera

tonina | 21 Marš, 2009 10:00 | latafanera.cat

Hi ha una cançó que em recorda que malgrat l'hivern és dur i mal de passar, sempre arriba la primavera.

Es la il.lusió renovada, és el març que acaba i dóna pas al nou mes. Ningú ho expressa millor que Silvio Rodriguez a la seva cançó "Como esperando Abril".

Així és com me sent aquests dies, esperant l'abril, els dies més càlids i més llargs i somiant amb la mar, amb la suau arena de la meva estimada platja i pensant en jugar amb els meus fills, fent castells d'arena i jugant a paletes. També és temps de descansar i jeure a les gandules de la platja. 

Què bé es viu la primavera i l'estiu al Mediterrani.

Mentrestant esperarem l'abril.

 

 

El racˇ dels llibres

tonina | 20 Marš, 2009 16:00 | latafanera.cat

Aquesta setmana anam d’Oscar’s, o millor dit, de les novel.les que han inspirat algunes de les pel.lícules que han estat nominades i/o guanyadores de les preuades estatuetes nordamericanes.

Per començar tenim “Revolutionary Road de Richard Yates, on l’autor ens narra la història d’una jove parella que intenta trobar la felicitat en un món ple de convencionalismes i conformisme.

“The reader de Bernhard  Schlink, traduïda al català fa pocs dies, és una excel.lent novel.la, escrita en clau de flash-back al voltant de la vida de dos personatges amb l’holocaust nazi com a rerefons.

Cuentos de la era del jazz”, de F. Scott Fitzerald. El títol no us sonarà de res però sí un dels onze contes d’aquesta obra: “El curiós cas de Benjamin Button”. Després de l’èxit cinematogràfic se n’han fet edicions del conte. Cal dir, però, que dins aquests contes hi ha el millor  escrit per Scott Fitzerald, és sens dubte “Un diamant tan gran com el Ritz”, llegiu-lo, vos encantarà.

Diuen, però, que les adaptacions cinematogràfiques no solen fer justicia a les novel.les. Aquí en tenim alguns exemples.

Bon cap de setmana a tothom.

Els superdotats i l'escola

tonina | 19 Marš, 2009 10:00 | latafanera.cat

Despús-ahir anit, a la segona de TVE vàren fer un reportatge molt interessant sobre els superdotats i la seva problemàtica a les escoles: "Superdotados, al este de la campana de Gauss".

Ja n´havia sentit a parlar però no l'havia vist. Per això vaig veure'l tot i ahir en vaig parlar per l'escola amb altres mestres que també aguantaren fins la mitjanit per gaudir d'aquest documental.

Així com anava avançant el programa, vaig tenir una estranya sensació ja que molts dels mestres entrevistats, i amb una llarga experiència professional, no havien tengut mai cap alumne així. De seguida vaig pensar amb un infant que vaig tenir a l'escola fa uns quants anys i que és superdotat, em vaig sentir especial, una afortunada!!!

Jo, en més pocs anys de vida professional he tengut la gran sort de trobar-me amb infants d'altes capacitats, com els anomenen ara. El fet va ocòrrer ja fa uns anys. Era la meva primera plaça definitiva a un centre del meu poble i era la tutora de segon, en aquells temps l'escola era d'una sola linea (ara ja són dues,quasi tres).

De seguida vaig notar que "ell" era especial. Escrivia uns contes molt especials, relatava amb tota mena de detalls, descrivia els personatges i explicava els espais de forma molt acurada. En matemàtiques passava el mateix, era una vertadera màquina i en una sola vegada d'explicar les taules de multiplicar ja les sabia totes.

Crec que qualsevol mestre ho hauria vist, el mèrit no era meu, sinó seu.

Després d'això en vaig parlar amb l'equip directiu i amb el pedagog del centre i vàrem citar als pares.

Encara avui, quan ens veim amb la mare em diu que la notícia que li vaig donar la va deixar desconcertada. Ells havien notat que el seu fill tenia molta facilitat per aprendre i que a vegades els deia que s'avorria a classe quan repetiem el mateix concepte un cop i un altre. Li vaig dir que jo pensava que podia ser superdotat, però que li haurien de passar unes proves. Ells per la seva part també vàren acudir a centres i a professionals especialitzats en el tema.

Crec que aquí va començar la seva feina i també la seva dedicació al seu fill pequè pogués tenir tot el que li pertocava. Una adaptació curricular i una feina especialitzada per aquest alumne. Aquestes adapatacions es fan sense cap problema quan són per davall del nivell "normal" però quan són per damunt sembla més difícil. A nosaltres ens va costar més ja que no ens havíem trobat mai amb un cas així.

A vegades pens que pels mestres, i en general totes les persones, tancar els ulls i no voler veure la realitat, ens deu resultar més fàcil. Ben segur que veient que tots els infants són iguals ens serà més fàcil fer feina, o no?

Idò no,  per a mi, són més importants les persones que la feina. Esteim treballant amb infants que tenen unes necessitats i unes diferències que hem d'atendre o que ho hauríem de fer, almanco intentar-ho, fer tots els possibles.

Jo estic contenta de tot el que vaig fer, malgrat aquell moment fou dur per la família i mal de passar per a tots però el que més m'interessa a mi és la felicitat d'aquestes persones, siguin com siguin. I si són superdotats també cal tenir-los en compte, són dins l'aula i tenen unes necessitats que també s'han de cobrir.

 Ahir em va ballar pel cap tot el dia fins que finalment en vaig parlar amb la directora i després d'explicar-li de què anava el documental, vàrem decidir passar-lo a tot el claustre de mestres per parlar-ne (crispetes incloses). Crec que serà interessant saber l'altre gent què en pensa i com ho veuen. 

Ja en tornarem a parlar. 

Aquí vos deix el principi del documental, si en teniu oportunitat, mirau-lo tot.

 

 

Tres desitjos pels futurs mestres

tonina | 16 Marš, 2009 10:00 | latafanera.cat

Ara que ja hem acabat el curs de lectoescriptura del qual ja en vaig parlar en un altre ocasió, vos deix una petita reflexió que els darrers dies vàrem llegir a una sessió. Es un text d'Emili Teixidor del llibre La lectura i la vida i pens que és molt instructiu. Aquí el teniu i que en gaudiu tant com jo:

"En una ocasió es va escollir un escriptor per apadrinar una promoció d'alumnes d'una Facultat de Pedagogia a la cerimònia de final de carrera. L'escriptor no trobava cap mèrit especial que haguessin pogut veure en ell, excepte la veterania en una professió molt estimada -la de mestre o professor o ensenyant, com es va batejar en uns anys revoltats-, que ja no exercia, encara que des deIs mitjans de comunicació a què es dedicava intentava parar una atenció especial al que ell anomenava «pedagogia social». Així doncs, va agrair molt la deferència deIs alumnes i va acceptar l'honor.

Un deIs privilegis del padrí és donar nom als afillats, i com que en la nostra tradició són tres els noms per imposar, ell va triar tres noms, tres noms de dons o qualitats que als futurs mestres poguessin fer servei en la vida professional que els esperava.

EIs noms sempre signifiquen alguna cosa, i les fades padrines -o les bruixes i els follets- que es presenten al naixement -en aquest cas professional- d'una nova persona -en aquest cas uns nous mestres- solen portar sempre un regal que consisteix en tres desitjos que són tres dons que funcionen a la vegada com a benediccions o malediccions, segons el servei que en faci el destinatari En realitat són consells, que és un deIs regals més econòmics, però també un deIs més compromesos.

 (Segueix)

El racˇ dels llibres

tonina | 13 Marš, 2009 15:00 | latafanera.cat

Continuam amb escriptores, aquest cop més properes. Escriven en català, malgrat les seves obres són traduïdes a altres llengües.

Maria Antònia Oliver, nascuda a Manacor i que és autora de molts bons llibres. Record amb emoció  Joana E. , Crònica de la molt anomenada ciutat de Montcarrà, Crineres de foc, Amor de cans i més recentment Tallats de lluna. La seva narrativa és molt variada, va des dels sentiments més familiars fins a històries més de novel.la negra (influenciada pel seu home Jaume Fuster).

Mercè Rodoreda és l’escriptora més universal de la literatura catalana. Té moltes obres, però la que  recordam més és La plaça del diamant. Darrerament s’ha publicat Tots els contes, recull dels contes que va anar publicant en petits volums al llarg dels anys.

Isabel Clara Simó, escriptora i periodista. En els seus contes hi crea uns personatges complexos amb relacions conflictives com Raquel, que va escriure al 92 o T’imagines la vida sense ell? del 2000. Al 93 va rebre el premi Sant Jordi per La salvatge. Recentment ha publicat L’home que volava al trapezi i Hum...Rita!:L’home que ensumava dones.

Aprofitau aquest punt de llibre per a bones lectures, bon cap de setmana a tothom!.

 

 

 

La caputxeta vermella, mÚs moderna

tonina | 12 Marš, 2009 17:10 | latafanera.cat

Encara avui, quan contam la història de la caputxeta vermella, els infants es queden embadalits escoltant com la petita nineta es va trobar amb aquell llop dolent, que després va tancar la padrineta dins l'armari i es volia menjar la caputxeta. Sort en va tenir del caçador que la va sentir i la va anar a ajudar.

No sé si aquest video és per adults o per infants. En tot cas, és diferent i m´ha agradat.

 

 

Via Contes a la vora del foc

Ulisses i altres llibres

tonina | 10 Marš, 2009 18:23 | latafanera.cat

Aquesta setmana del llibre en català que es fa al pati de la Misericòrdia de Palma del 6 al 15 de març, és una molt bona ocasió per anar de compres a Ciutat.

Diumenge hi érem i no em vaig poder estar de carregar la bossa amb llibres.

Alguns dels que tenia pendents, van  venir directament cap a mi i no em vaig saber resistir. El problema després és trobar el temps per llegir-ho tot, i fer la tria de per on començar. Però sempre hi ha moments per llegir.

Petons de diumenge de Sílvia Soler. Vaig llegir fa uns mesos la crítica i  em va  fer moltes ganes, sembla una bona novel.la. Es la història d'una dona, la Valèria, que intenta sortirse'n durant els anys franquistes.

El pavelló de les peònies de Lisa See. Després de llegir El ventall secret, que fou el regal de l'amic invisible de l'escola de fa dos anys, ja vaig decidir que no seria el darrer d'ella que llegiria. Em va encantar.

També vaig dur a casa Alabama Song de Gilles Leroy i Tòquio Blues de Murakami.

Però un dels més bonics és Les aventures d'Ulisses, una adaptació per a infants de Neil Philip i Peter Malone sobre el mite grec. Ahir a la nit en vaig llegir un troç al meu fill i tots dos vàrem passar molt de gust. El conte comença així:

" La ciutat de Troia era devastada per les flames.

   Ulisses va mirar enrere i va esclafir a riure.

   L'exèrcit grec havia assetjat la ciutat durant deu amargs anys. I ara, finalment,        acomplia el seu objectiu. Les muralles de Troia, bastides pel mateix déu Posidó, s'ensorraven. Paris, el príncep de Troia que havia gosat raptar la bonica Helena, l'esposa del rei Menelau, havia mort. Havia arribat l'hora de tornar-se'n a casa........."

 

 

Canvis al blog

tonina | 08 Marš, 2009 15:07 | latafanera.cat

Avui, aprofitant que faig festa, com la resta de dones del planeta, he fet uns petits canvis en la presentació del blog.

Aquesta foto és del cap de setmana a Madrid, estava mirant llibres i "ell" em feia fotos.

Aquesta m'agrada i he decidit canviar la mandala per aquesta "dona" mirant llibres.

Per cert, el pati de la Misericòrdia  de Palma està preciós tan ple de llibres. Llàstima de la carpa. Avui me l'imaginava sense carpa i ben ple d'estants amb llibres. Preciós.

El racˇ dels llibres

tonina | 06 Marš, 2009 15:00

Diumenge dia 8 de març, es celebra el Dia internacional de la dona i des d’aquí no podem sinó, recomenar-vos lectures  d’algunes escriptores:

Virginia Wolf, és una de les grans autores de la literatura anglesa moderna. La seva carrera com a escriptora i articulista va esser tot un repte, ja que una dona a principis del segle XX ho tenia bastant difícil. Té obres com Al far, La senyora Dalloway, Orlando i Els anys, que justifiquen amb escreix el lloc que ocupa dins la literatura universal. Va escriure : “ No hi ha barrera, ni pany, ni forrellat que puguis imposar a la llibertat de la meva ment”.

Jane Austen, també anglesa. Va fer un retrat de la societat anglesa del seu temps. A les seves obres parla molt sobre l’educació de les dones. Algunes obres seves són Orgull i prejudici, Mansfield Park, Sentit i sensibilitat. Se n’han fet versions cinematogràfiques d’algunes d’elles.

Doris Lessing,  premi Nobel de Literatura ‘07. Recordau aquella velleta al jardí de casa seva envoltada de flors?. Era ella. La seva vida és molt interessant. Ha publicat la seva autobiografia en dos volums: Dentro de mi i Un paseo por la sombra (només els he trobat en castellà). Es va donar a conèixer per la seva obra El Quadern Daurat (1962), gran obra que va ser reconeguda com a pilar bàsic del feminisme de l’època. Es autora de moltíssimes obres.

Per acabar, una meravella de llibre: Las mujeres, que leen, son peligrosas. L’autor és un home, Stefan Bollmann però val la pena fullejar-lo per trobar vertaderes delícies.  El pròleg és d’Esther Tusquets i ens conta que l’autor ha fet una recerca sobre la presència de les dones i nines lectores en l’art occidental i ens ofereix una sèrie d’imatges i comentaris de quadres des de l’Edat Mitjana fins als nostres dies. Una obra d’art!!!.

La propera setmana algunes escriptores més.

Bon cap de setmana a tothom!.

Las mujeres, que leen, son peligrosas

tonina | 06 Marš, 2009 09:00 | latafanera.cat

Avui a l'escola he duit un llibre que m'havien regalat. 

El llibre ha anat passant de mà en mà per quasi totes les mestres i cadascuna s'ha quedat amb una imatge, la que més li agradava. Ha estat molt agradable veure com totes llegien sense parar, l'explicació del que havien triat.  Fins i tot la secretària ha trobat la seva "lectora".

L'autor és Stefan Bollmann i el pròleg és d'Esther Tusquets.

Segur que avui sortirà recomanat al racó dels llibres.

Aquesta és la portada:

 

Las mujeres, que leen, son peligrosas
 

A mi m'ha agradat molt el quadre d'aquesta jove lectora, és gairebé una nina i l'autor fa tota una explicació dels plecs de la brusa i de com agafa el llibre. Es una imatge preciosa. Està totalment immersa dins la lectura, sembla que l'envoltin només les paraules que va llegint.

És el món dels llibres que t'absorbeix.

 

Jove lectora

 

El quadre és de Franz Ebyl.

Es titula "Jove llegint" i data de 1850.

«Anterior   1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12  SegŘent»
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS