Coses meves

Gràcies Mònica per fer-ho realitat....

Cada setmana una cama perdrà...

Així diu la cançó de la Jaia Corema que cada setmana cantam a l'escola...I jo les conto a les setmanes!! Tenc tantes ganes de tenir ja les vacances de Pasqua que quan arriba el moment de tallar la cama  a la jaia, soc més feliç jo que els propis nens.....

Sort que sembla que el temps millora. Fa dos dies que tenim el solet que ens acompanya, ja n'estava un poc cansada de fred i sobretot, vent...el vent de tramuntana que bufa per devers les Illes.

Aquests dies he recordat una preciosa cançó dels Anegats, el grup de Son Servera que tant agrada al meu fill.....

Val la pena escoltar-los

La veritat és que fa un tamps que no em dedico gaire ni a escriure ni a llegir però avui m'he proposat fer un canvi....ja està bé de tanta "aturada".

Ja el tinc preparat...enganxaré les meves lectures amb una brillant escriptora que ja em va agadar molt amb l'anterior novel.la, és Siri Husvedt.

Després de llegir la ressenya de Mon de llibres, em sembla una bona tria.

Uf!!

Fa dies que he acabat les vacances,jeje... 

La veritat és que he estat una mica desenganxada del blog, això de començar el curs i totes les activitats, de cada any se'm fa més feixuc.

Fins que no tenc les coses ben fermades no m'atreveixo a començar amb les rutines, amb les petites coses que m'agraden i a la vegada m'enganxen, com ara escriure al blog i visitar als meus amics i amigues de la blogosfera...

Però ja ho tenc tot aclarit...i torno a ser per aquí  (ja no soc de vacances, Caterina,jaja..)

De fet, tampoc no és que hagi estat només ocupada amb montar les activitats dels meus fills i meves, també he tengut temps de llegir....avui he acabat  Sukkand Island  de David Vann. M'ha agradat molt, he tingut la sensació d'estar veient una pel.lícula, mentre llegia el llibre, m'ha enganxat del principi al final. Es una novel.la amb molts sentiments i carregada d'emotivitat. Al llegir-la pensava que realment les persones no ens arribam a conèixer vertaderament...sols ens ho sembla.  

La vos aconsello...una bona novel.la, Premi llibreter d'aquest any

Tornaria a parlar tendrament d'aquesta terra
parlaria a tothom del seu alè constant
tornaria a parlar amargament de tanta guerra
parlaria a tothom dels gemecs del mar
cap on sigui que giro el cap i pertot on miro
veig la mateixa colla de porcs
potinejant el món i fent destrossa
sí, la gent vol viure en pau
i a quatre desgraciats no els hi dóna la gana
senyors que maneu tant:
si escopiu al cel, us caurà a la cara!
si pixeu cara al vent, us mullareu les cames!
ai, aquesta és una terra desconcertada
que dóna voltes sense parar
que sembla malalta i cansada,
trista i desanimada,
que sembla decidida a acabar amb la seva vida.

Tornaria a parlar tendrament d'aquesta terra
parlaria a tothom del seu alè constant
tornaria a parlar amargament de tanta guerra
parlaria a tothom dels gemecs del mar
ai, la gent vol viure en pau
i a quatre desgraciats no els hi dóna la gana
són uns fills de puta acabats
sempre foten la punyeta
estats-carronya! bèsties de guerra!
les seves festes són criminals
alceu els cossos! l´hora ha sonat!
és la rauxa dels condemnats!
ballarem amb energia damunt tota la porqueria
perquè aquesta és una música tossuda i obstinada
música per a ferir-se els peus,
ballant-la al seu voltant.

Sí, han de caure les muralles. totes, totes, totes.
les trompetes estan preparades!

( Companyia Elèctrica Dharma )

" Es una sala gran. L'home s'ha quedat a treballar després que els seus companys hagin marxat. En un petit reproductor de cedés que hi ha sobre l'escriptori sona una peça per a piano de Bach a un volum moderat: una de les "Suites Angleses", interpretada per Ivo Pogolerich. La sala està a les fosques. L'únic fluorescent encès és el que hi ha damunt el seu escriptori. Podria ser un quadre d'Edward Hopper titulat "Solitud". Tot i així, l'home no se sent pas sol. Més aviat li agrada que no hi hagi ningú al seu voltant....."

                                                                                Haruki Murakami

El passat cap de setmana era especial per a tots els que vivim a les Illes Balears.

Dia 1 de març, dimarts, és la diada de les Illes i per tant, festa. El dilluns era festa escolar unificada i totes les escoles feren pont.

Així, molts de nosaltres aprofitarem per viatjar, un lllarg cap de setmana per desconnectar.

Una de les il.lusions de la meva vida era visitar Bruixes. Per a mi era una ciutat molt especial,, n'havia vist imatges, me n'havien contat coses i feia anys que desitjava viatjar-hi. Doncs, aquest pont, he complert aquest somni. He viatjat amb un grup d'amigues, les companyes del Col.ectiu de Dones de Llevant, del qual us en parlaré un altre dia, i hem visitat Bèlgica, amb visita inclosa al Parlament Europeu.

Evidentment, tot el viatge m'ha agradat molt però especialment Bruixes, és una ciutat màgica, amb les seves casetes, els canals i  tots els carrerons estrets i les façanes de mils colors de la ciutat.

Un cap de setmana fabulós....

O com s'ho fa un noiet de deu anys, curiosament de nom Patrick Dennis, que acaba de quedar orfe per sobreviure a les excentricitats d'una tieta fadrina, rica, a cops tendre, llibertina...i un llarg etc.

Una meravella de novel.la amb alguns gags molt divertits i amb un rerefons social de la Nordamèrica pre i post crack del 29.

Una de les resssenyes que més em va animar a llegir-la fou, com no, aquesta .

Del tot recomanable.....

Aquest any passat, no ha estat tan profitós en lectures com l'anterior. Així i tot,  he llegit bastantes novel.les, però encara em falta començar amb la poesia, serà que no m'hi acabo d'atrevir...

Molts cops em guio per les vostres recomanacions, altres em deixo guiar per les portades o pels títols i qualque cop agafo una novel.la per veure què és, per entendre el fenòmen. Això em va passar amb Moccia, uns cops em decepcionen i altres no.

Vaig començar l'any amb:

J D Salinger : El vigilant en el camp de sègol

Donna Leon : Mort a la Fenice                                   

Ian McEwan : Amsterdam

Mathias Malzieu : La mecànica del cor

Patrick Modiano : El carrer de les botigues fosques

Sándor Marai :  La dona justa

Daniel Benioff : Ciutat de lladres

Isabel-Clara Simó : Homes

Iréne Nemirovsky : David Golder

Jordi Puntí : Maletes perdudes                               

Ja prop de l'estiu vaig continuar llegint algunes novel.les més.

Stella Gibbons : La hija de Robert Poste

E L Doctorov : Homer i Langley

Federico Moccia : A tres metres sobre el cel

Llucia Ramis : Egosurfing

Julia Navarro : La hermandad de la sábana blanca

I a la tardor :

Iréne Nemirovsky : El ball

Elizabeth Strout : Olive Kitteridge

C R Zafón : El joc de l'àngel

Daniel Pennac : Como una novela

I he acabat l'any i començat el nou amb John Irving : Una dona dificil. 

Que tingueu molt bon any i molts llibres per llegir!!

Malgrat perdre un dia de viatge, finalment sortírem de pont de la constitució.

El viatge a Barcelona amb la meva família fou fantàstic i aprofitarem al màxim els tres dies i mig que ens quedaren.

En lloc de sortir dissabte, vàrem tenir la gran sort de sortir diumenge. Dic sort, perque foren molts els illencs que quedaren a casa.  

Espero, com tots, que no tornin a succeir uns fets tan deplorables, i que no siguin els ciutadans qui quedin enmig d'un problema entre uns treballadors i la seva patronal, no pot ser que paguin els qui no tenen culpa de res.

I jo que feia maletes des de divendres! Aquest cop sí que puc dir que vaig tenir les maletes fetes dos dies! Més val no parlar, que si no.... hehe....

No sé quan vaig aprendre a fer maletes tan ràpid.

Suposo que quan en fas tantes vegades, aprens a seguir un ordre i una rutina en el procés d'elaboració.

Avui dia, sobretot quan sento a qualcú que les comença a fer una setmana abans del viatge, penso que és un art saber fer maletes.

A força de fer-ne, en sóc gairebé una especialista. Això sí, sempre ho faig igual. Algun cop, també és cert, m'he deixat coses a casa, com gairebé tothom.

Començo sempre pels pijames, després agafo la roba interior, les mudes de cada dia i finalment hi poso els estris de netetja i bany. Finalment, passo revista a la roba que he agafat i preparo les sabates adients.  En acabar, penso quins complements necessito i les jaquetes o abrigs que he de portar.

Primer preparo les maletes dels meus fills, suposo que la meva filla prest ho triarà tot ella sola, jo sols ho supervisaré, per si de cas... Després preparo la meva, seguint el mateix ordre.

Així, solc estar una mitja hora preparant les tres maletes, tot un récord, penso. No sé si aguantaria veient les maletes obertes a l'habitació durant uns dies...bé, per si de cas, millor no intentar-ho.

I després, a volar......

Bon pont a tothom.

PD: Encara soc  a casa. M'han canviat el vol per demà. Avui impossible! L'aeroport de Palma romàn tancat. No sé, no sé...